La Junta de Portaveus del Congrés es reuneix per primera vegada per debatre la suspensió dels diputats presos

La Junta de Portaveus del Congrés farà aquest dimarts la seva primera reunió de la legislatura per a, entre altres qüestions, debatre sobre la suspensió dels diputats d’ERC i Junts en presó preventiva i jutjats per rebel·lió, tot i que la decisió final l’adoptarà en una reunió posterior la Mesa de la Cambra.

Aquest serà un dels principals assumptes que examini la Junta de Portaveus, de la qual formen part els representants dels diferents grups parlamentaris: Adriana Lastra (PSOE), José Antonio Bermúdez de Castro (portaveu temporal del PP), Irene Montero (Unides Podem), Inés Arrimadas (Ciutadans), Gabriel Rufián (ERC) i Aitor Esteban (PNB).

A la cita també hi assistirà el diputatd’EH Bildu Oskar Matute en representació del Grup Mixt, del qual és el portaveu provisional fins a la previsible incorporació dels parlamentaris de Junts, el partit que lidera Carles Puigdemont, quan la Mesa del Congrés es reafirmi en la seva decisió de no concedir-los grup parlamentari propi.

Un dels assumptes principals d’aquesta primera trobada de la Junta de Portaveus serà analitzar el recurs de reconsideració presentat per Esquerra Republicana i Junts contra la suspensió dels seus diputats Oriol Junqueras, líder d’ERC, i Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, de Junts.

El passat 24 de maig, l’òrgan de la Cambra que presideix Meritxell Batet, amb el recolzament del PSOE, PP i Cs i el rebuig de Podem i En Comú, va decidir suspendre en les seves funcions els quatre diputats independentistessuspendre independentistes processats.

Llei processal discutida

La suspensió, avalada pels lletrats de la Cambra, es va justificar en l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, un precepte que, segons ERC i Junts, no podia ser aplicat per la Mesa del Congrés per tractar-se d’una llei processal. Per això van demanar a la Mesa del Congrés revocar el seu acord.

No obstant, la Mesa només pot aprovar o rebutjar les reconsideracions una vegada sentida la Junta de Portaveus, per la qual cosa es va ajornar l’anàlisi d’aquests recursos fins que estiguessin constituïts els grups parlamentaris i convocada aquesta primera reunió dels seus portaveus.

Per tant, serà després de la Junta d’aquest dimarts quan la Mesa adopti una decisió definitiva sobre les peticions d’ERC i Junts, si bé aquestes no tenen aparences de tirar endavant, la qual cosa obrirà la porta que els dos partits recorrin en empara davant del Tribunal Constitucional sense descartar anar després al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.

A la recerca de grup propi

Així mateix, la Junta de Portaveus discutirà sobre un altre recurs de Junts en què reclama que la Mesa del Congrés reconsideri la seva negativa que els seus set diputats (tres d’ells suspesos per estar en presó preventiva) es constitueixin com a grup parlamentari.

La Mesa va acordar per unanimitat enviar els diputats de Junts al Grup Mixt Grup Mixt al considerar que no reuneixen els requisits que fixa el Reglament per poder constituir grup propi. Segons les normes de la Cambra, poden crear grup els que tenen cinc diputats i superen almenys el 15% dels vots en totes les circumscripcions en les quals es van presentar.

Un llindar al qual Junts no ha arribat a tot Catalunya (es va quedar en el 12,05%). En concret, supera el 15% tant a Girona (22,44%) com a Lleida (20,73%), però no arriba a aquest percentatge a Barcelona (10,13%) ni a Tarragona (12,25%).

Tampoc es preveu que, després d’escoltar la Junta de Portaveus, la Mesa de la Cambra baixa canvïi aquest dimarts la seva posició inicial, per això Junts acabarà incorporant-se a l’heterogeni Grup Mixt, que integren també Bildu, Coalició Canària (CC), Unió del Poble Navarro (UPN), Compromís i el Partit Regionalista Càntabre (PRC).

Confirmat això, és més que probable que Junts aconsegueixi la representació titular del Mixt, almenys en aquest primer període de sessions, per ser el grup amb més nombre d’escons i de votants, segons van confirmar a Europa Press fonts parlamentàries.

Acatament en dubte

Així mateix, els grups parlamentaris veuran un altre recurs de Ciutadans demanant a la Mesa del Congrés que revisi la seva decisió d’avalar les diferents fórmules d’acatament de la Constitució fórmules d’acatament durant la presa de possessió dels diputats.

Notícies relacionades

El Congrés demana als lletrats un informe sobre els presos

Sánchez acaricia una investidura sense ERC

Després de la sessió constitutiva de la nova Cambra sorgida de les eleccions del passat 28 d’abril, el PP, Ciutadans i Vox van reclamar al seu òrgan de govern revisar els acataments de la Carta Magna a fi de certificar que es va complir el tràmit adequadament, ja que es van escoltar proclames independentistes.

No obstant, Batet ho va rebutjar insistint que existeix una sentència del Tribunal Constitucional en què es reconeix el dret dels parlamentaris electes a incorporar l’afegit de "per imperatiu legal" al jurament o promesa d’acatar la Constitució.