JUDICI AL PROCÉS

L'advocat de Sànchez: «A Catalunya no hi va haver un període insurreccional»

Jordi Pina nega que es produís un alçament, com al·leguen les acusacions, sinó «protestes i manifestacions»

L'advocat retreu a la fiscalia que utilitzés l'expressió de "cop d'Estat" al descriure la situació a la comunitat

Josep Rull  Jordi Turull i Jordi Sanchez  durant la primera jornada del judici de l 1-O el 12 de febrer del 2019  horitzontal  Pool EFE ACN

Josep Rull Jordi Turull i Jordi Sanchez durant la primera jornada del judici de l 1-O el 12 de febrer del 2019 horitzontal Pool EFE ACN / Pool EFE (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

"A Catalunya hi ha pau, es digui el que es digui". Així de rotund s’ha expressat l’advocat Jordi Pina, defensor de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, en el seu informe final. En el temps comprès entre el setembre i l’octubre del 2017, segons el lletrat, a Catalunya no hi va haver un període "insurreccional", tal com han al·ludit les acusacions, ni es va produir un "alçament". "No va ser un alçament; són protestes, són manifestacions", ha recalcat. "¿La reacció ciutadana aixecant els braços dient “Votarem” és hostil? És clar que no", ha concretat. El jurista ha argumentat que tampoc va existir aquesta violència que requereix la comissió d’un delicte de rebel·lió.  El defensor ha demanat al tribunal que deixi en llibertat els seus clients quan acabi el judici.

L’advocat ha deixat constància que en aquells mesos del 2017 es van produir dues manifestacions significatives a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya. La primera, el 8 d’octubre, i la segona, l’habitual del 12 d’octubre, festivitat de la Hispanitat. "¿Algú creu que en un període insurreccional milers de ciutadans es poden manifestar pel carrer a favor de la unitat d’Espanya?", s’ha preguntat, per després precisar que en la protesta del 8 d’octubre alguns concentrats van llançar tanques als Mossos. 

Cop d’Estat

El defensor també ha criticat les paraules del fiscal Javier Zaragoza quan va qualificar de "cop d’Estat" els fets de Catalunya. "La gent ha de saber que no existeix cap delicte de cop d’estat, sinó altres tipus penals: rebel·lió i sedició", ha relatat."Ningú va percebre el que s’entén com un cop d’Estat", ha detallat . El lletrat ha negat rotundament que els acusats hagin comès un delicte de rebel·lió, perquè no va existir, tal com requereix aquest delicte, alçament. "Ningú entén un delicte de rebel·lió sense promotors", ha recalcat. "Les acusacions no han portat els responsables de l’Exèrcit a Catalunya dient que estaven en prevenció. ¿Això és compatible amb el delicte de rebel·lió? No", ha afirmat Pina.

L’advocat ha deixat anar alguna ironia: "¿La violència per aconseguir la independència d’una part del territori són escopinades o el llançament d’una tanca?", s’ha preguntat. El lletrat, en canvi, ha recriminat la intervenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant la jornada del referèndum unilateral de l’1-O i ha qualificat alguna de les càrregues que es van produir als centres de votació de "desproporcionades". "Hem vist dos dies de vídeos. ¿On són els cops de ciutadans a policies? Hem vist actuacions menyspreables de policies; no de tots", ha repetit.

Gent de pau i la violència policial

El lletrat ha assegurat que totes les manifestacions que es van convocar a Catalunya van ser pacífiques i de "concòrdia" i que el dia després que teòricament es declarés unilateralment la independència, el 28 d’octubre del 2017, "tots vam anar a declarar", no va passar res. "Si alguna cosa hem après en aquests quatre mesos és que aquestes persones són gent de pau. ¿Com se’ls pot atribuir que siguin ells els instigadors o inductors de conductes violentes. La violència es va crear l’1-0 en alguns col·legis electorals on alguns funcionaris policials no van saber estar a l’altura".

El defensor també ha negat que es cometés malversació de fons públics i ha analitzat la conducta de cada un dels exalts càrrecs del Govern que representa. Així mateix, ha desacreditat documents que per a l’acusació són clau en el procés sobiranista, com l’Enfocats, el suposat full de ruta cap a la independència, i l’agenda Moleskine que la Guàrdia Civil va trobar al que va ser segon d’Oriol Junqueras i actual diputat per ERC, Josep Maria Jové.

Escarmentar líders socials

Notícies relacionades

Pina ha incidit que la fiscalia no té cap argument "solvent" per situar Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), com un dels promotors del delicte de rebel·lió. "Sembla que la fiscalia vulgui escarmentar els lideris socials", ha manifestat. L’advocat ha reconegut que no entén com se situa aquest dirigent independentista a la cúpula del procés sobiranista, igual com Jordi Cuixart i Carmen Forcadell, i, en canvi, no se’ls acusa del delicte de malversació que va aparellada al de rebel·lió.

També ha afirmat que els catalans "hem fanfarronejat" durant anys de celebrar manifestacions pacífiques, tot i que ha retret el vandalisme que van patir els cotxes de la Guàrdia Civil durant el 20-S a la Conselleria d’Economia. "L’actuació puntual i concreta d’uns malànimes ha tirat per terra l’actuació pacífica", ha puntualitzat l’advocat, fet que ha servit de pretext, al seu entendre, per sostenir l’acusació. Aquell dia, segons ha al·legat, "els ciutadans es van convocar espontàniament" i "mai es va incitar a la violència", sinó al pacifisme.