Junqueras demana permís al Suprem per acatar la Constitució

La defensa d’Oriol Junqueras ha sol·licitat formalment al Tribunal Suprem que li torni a permetre sortir de la presó per assistir al Congrés dels Diputats. En aquesta ocasió és per poder assistir "a l’acte de jurament o promesa" previst en la llei orgànica de règim electoral general "que es durà a terme el pròxim 17 de juny", tràmit imprescindible per adquirir la condició d’europarlamentari després d’aconseguir un escó al Parlament Europeu en les últimes eleccions.

La petició planteja un nou desafiament per al tribunal que jutja el procés, almenys perquè la petició és infreqüent. Per resoldre-la la Sala haurà d’estudiar les noves circumstàncies i determinar si li concedeix el permís o si l’hi denega. En cas que opti per entendre que, tal com va passar amb la condició de diputat espanyol, la LOREG només posa traves a l’adquisició de l’escó en cas de condemna, l’alt tribunal també s’haurà de pronunciar sobre un segon permís, que encara no es planteja, per assistir al ple de constitució de la Cambra europea previst per al 2 de juliol.

L’escrit, firmat per l’advocat Andreu Van den Eynde, apel·la a l’"exercici del dret de representació política del mateix Junqueras per autoritzar la seva assistència al Congrés el mateix dia 17. 

Permís per anar a Barcelona

El que planteja menys problemes és el permís sol·licitat per l’exconseller d’Interior Joaquim Forn per assumir el seu lloc a l’Ajuntament de Barcelona, després que aconseguís l’acta de regidor en les eleccions del passat 26 de maig. 

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

El candidat a l’alcaldia per part de Junts per Catalunya sol·licita permís per anar al Consistori el pròxim dia 14 per poder fer la corresponent declaració de béns i assistir al ple constitutiu de l’endemà.

L’advocat de Forn, Javier Melero, en el seu escrit fa referència al permís que es va concedir a Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva per poder assumir els escons de diputats i senador que havien obtingut, tot i que posteriorment se’ls va suspendre de funcions per part de les dues cambres en aplicació del 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal.