Últim cop de la fiscalia

O rebel·lió o rebel·lió. Ja no queda rastre de les veus que, abans que comencés el judici al procés, sostenien que la fiscalia s’acabaria estovant, que en les últimes sessions rebaixaria el to i atribuiria als acusats delictes que porten menys anys de presó. No hi ha marxa enrere: aquest dimarts, durant la presentació del seu informe final, el Ministeri Públic va ser més dur que mai. La fiscalia va afirmar per primera vegada que els líders independentistes van encapçalar un “cop d’Estat” l’octubre del 2017, que durant l’“alçament” hi va haver moments puntuals de violència i que els seus responsables han de ser castigats amb severitat.

Si algú pensava que els vídeos que es van projectar la setmana passada al Tribunal Suprem havien fet desistir les acusacions d’atribuir comportaments violents als promotors del referèndum de l’1-O o de la declaració d’independència, es va equivocar de mig a mig. Durant tot el dia van retronar a la sala paraules altisonants. Es va parlar d’alçament, d’insurrecció, d’una organització criminal, i, ja s’ha dit, de cops d’Estat. En plural, perquè la fiscalia va portar a col·lació el 23-F per comparar la violència d’aquest intent amb el qual van provocar els processats.

La fase final del judici que marcarà el futur polític de Catalunya es va iniciar amb un al·legat inclement que va durar quatre hores. En aquell temps, els quatre fiscals que han intervingut en la vista oral van descriure un pla perfectament orquestrat i sostingut sobre tres potes –el Govern, el Parlament i associacions com l’ANC i Òmnium– per “acabar amb l’ordre constitucional”. Si el jutge Manuel Marchena assumeix aquesta tesi en la sentència que s’espera per a la tardor, els principals líders independentistes passaran lustres a la presó. A Oriol Junqueras, per exemple, li demanen 25 anys.

Els fiscals es van repartir el treball. Va començar Javier Zaragoza, el més contundent i el que va deixar més titulars. Ell va ser, per exemple, l’encarregat de referir-se al succeït a la convulsa tardor del 2017 com un “cop d’Estat”. Ho va fer recolzant-se en els clàssics: va recordar al jurista austríac Hans Kelsen, que va definir el cop com “la substitució d’un ordre jurídic per un altre per mitjans il·legals”.

"No es persegueixen les idees"

També va intentar avançar-se als al·legats de les defenses, el torn de les quals arriba la setmana que ve i que aquest dimarts ja van avançar que, segons la seva opinió, la fiscalia havia “retorçat el dret per justificar l’acusació per rebel·lió”. En la part més política de la seva intervenció, Zaragoza va dir que a Espanya no “es persegueixen les idees”, ni tan sols les dels que defensen “projectes contraris als principis bàsics de la legalitat constitucional”. Si els acusats estan asseguts al banc dels acusats, va afegir, és per intentar “liquidar” la vigència de les lleis.

El fiscal va rebutjar, a més, l’argument de les defenses que, ja que la declaració d’independència no va arribar a quedar reflectida en cap element públic, només tenia un valor simbòlic. Aquest raonament, que és políticament demolidor per als independentistes perquè ve a assumir que no van complir les seves promeses amb els catalans que els van creure, va ser també rebatut per Zaragoza. “¡Com si al llarg de la història l’eficàcia d’una declaració d’independència depengués de la seva publicació oficial!”, es va exclamar el fiscal.

En qualsevol cas, també va posar en dubte que el Govern deixés a mans privades l’organització del referèndum, una tesi que van defensar en les primeres sessions del judici alguns dels acusats. Referent a això, el fiscal va recordar una frase pronunciada per l’exconseller Joaquim Forn poc abans de l’1-O: “Nosaltres hem fet un pla per garantir que els ciutadans puguin votar”.

Junqueras, el "motor"

El Ministeri públic va assenyalar Junqueras com a “motor principal de la rebel·lió” per la seva participació tant en la preparació governamental de l’1-O i la DUI com en les reunions de l’Estat major del procés, i perquè el Departament que dirigia va assumir el control dels processos electorals quan Governació hi va renunciar.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

La resta de fiscals es van encarregar de remarcar que hi va haver un element violent tant en les concentracions del 20 de setembre com en la resistència davant de l’actuació policial del dia 1 d’octubre, i de defensar que també va existir el delicte de malversació. Per a la fiscal Consuelo Madrigal, el fet d’obrir escoles diumenge per allotjar una votació il·legal ja suposa un ús fraudulent dels diners públics, per no parlar dels pagaments a “observadors internacionals” o la inversió en publicitat o cartelleria. “Emetre factures negatives no significa ni renuncia al cobrament ni extinció de l’obligació de pagament”, va subratllar també en al·lusió a les dificultats que hi ha hagut per acreditar que hi hagués retribucions efectives.

Les defenses tenen una setmana per contrarestar aquest relat. Marchena i la resta de jutges hauran de prendre després una decisió que inevitablement tindrà conseqüències polítiques. Quim Torra ja ha anunciat que hi haurà una “resposta” independentista a la sentència, tot i que continua sense concretar en què està pensant.