aquest dimecres

La Mesa del Congrés manté la majoria absoluta en 176 diputats malgrat la suspensió dels diputats presos

El PP i Ciutadans s'oposen a una mesura que, a priori, facilitaria la investidura de Sánchez

El principal precedent data de l'any 1989, any en què es van votar només 332 aforats

zentauroepp48261194 hemiciclo190522110853

zentauroepp48261194 hemiciclo190522110853 / Javier Lizon

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

La Mesa del Congrés té previst estudiar aquest dimecres l’informe que va encarregar als serveis jurídics de la institució sobre la necessitat de rebaixar o no la majoria absoluta del Ple després de la suspensió dels quatre diputats que estan en presó preventiva i sent jutjats pel procés.

Els serveis jurídics, segons el seu escrit, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, conclouen que els “diputats suspesos mantenen la condició de membres de la Cambra, i en conseqüència, han de computar a efectes de la seva composició fixada en 350 des del dia de la seva constitució, no afectant així el nombre de vots requerit per aconseguir la majoria absoluta (176) i la resta de les majories especials que estableixi la Constitució, les lleis orgàniques i el reglament del Congrés”.

Una captura del document dels lletrats del Congrés / EL PERIÓDICO

Si els quatre diputats suspesos renuncien a l’escó i són substituïts pels següents en la llista, el tema es resoldria i no hi hauria conseqüències. Sembla que Oriol Junqueras, que va ser elegit eurodiputat en les eleccions del 26 de maig, podria renunciar a l’escó al Congrés, que és incompatible amb el d’Estraburg, però des de Junts per Catalunya (JxCAT) estan insistint que Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull no tenen intenció d’abandonar voluntàriament.

De moment, Junqueras forma part del Grup Mixt del Congrés. Tot i que els seus companys el van incloure en el primer escrit que van presentar per constituir el Grup Republicà, després en van registrar un altre ja sense ell, amb la qual cosa, automàticament se’l va enviar al Mixt.

No obstant, els set diputats de Junts, inclosos els tres suspesos, encara no estan adscrits a cap grup. Van intentar crear el seu propi, però la Mesa del Congrés el va frenar perquè no complien els requisits que estableix el Reglament. Junts va recórrer aquesta decisió i, fins que no es resolgui el recurs, no se’ls inclourà formalment en el Mixt.

Sense independentistes en el compte 

En qualsevol cas, la Mesa del Congrés ha de fixar el nombre de "membres de dret de la Cambra" durant el temps que duri la suspensió, als efectes del còmput de la majoria absoluta, així com per a la determinació de la composició dels diferents òrgans, com les comissions parlamentàries, i per al disseny de quotes per al debat d’iniciatives o de preguntes orals als membres del Govern.

Respecte a la majoria absoluta (la meitat més un), que en situació normal està fixada en 176 diputats, la Mesa de la Cambra ha desaconsellat rebaixar-la a 174 diputats, ja fossin tres o quatre els que es mantinguessin suspesos sense ser rellevats (amb 346 o 347 diputats amb dret de vot, la meitat més un de la Cambra continua sent 174).

Baixar aquest llindar, tot i que sigui per dos escons, té la seva rellevància política per a la sessió d’investidura de Pedro Sánchez, sobretot quan el PSOE va aconseguir sumar 175 vots sense comptar amb formacions independentistes per a l’elecció de Batet com a presidenta del Congrés. En concret, la diputada socialista va reunir a favor de la seva candidatura al PSOE, Unides Podem, PNB, Coalició Canària (CC), Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC).

El PP i Cs no volen

Si aquesta aliança es repetís després del debat d’investidura, Sánchez hauria superat la majoria absoluta rebaixada, podria ser proclamat en primera votació, i el vot dels independentistes d’ERC i de Junts resultaria irrellevant.

De moment el PP i Ciutadans ja han mostrat la seva oposició que la Mesa del Congrés rebaixi la majoria absoluta. Teodoro García Egea, secretari general del PP, rebutja que per "una carambola" es pugui facilitar a Sánchez el camí de la reelecció, mentre que José Manuel Villegas, de Ciutadans, assegura que si ERC i Junts volen tenir tots els seus vots, hauran de rellevar els diputats suspesos.

Un precedent fa quatre dècades

El principal precedent data de l’any 1989, després de les terceres eleccions generals que va guanyar el socialista Felipe González i que van ser recorregudes pel PP en una sèrie de províncies. La Cambra no va poder constituir-se amb tots els diputats perquè 18 d’electes no van ser proclamats a l’espera de la decisió judicial sobre els comicis i quatre més, d’Herri Batasuna, no van arribar a assumir plenament la condició de parlamentaris per haver acatat la Constitució "per imperatiu legal", fet que no va ser acceptat pel llavors president, el socialista Félix Pons.

Notícies relacionades

Es va arribar a la investidura amb 332 diputats en ple exercici, excloent els 18 diputats que estaven pendents dels recursos judicials sobre els comicis. Als quatre d’HB, que pledejaven perquè s’acceptés la seva fórmula d’acatament "per imperatiu legal", se’ls considerava diputats "absents".

Segons va indicar en el Ple el llavors president de la Cambra, el socialista Félix Pons, la majoria absoluta es va rebaixar als 167 diputats, que van ser just els que va aconseguir González per superar la votació al primer intent. Això sí, el cap del Govern va prometre sotmetre’s a una qüestió de confiança quan la Cambra estigués al complet. Els quatre diputats d’Herri Batasuna no van arribar a tornar a la Cambra i González va enviar la resta de legislatura amb 175 diputats.