Buch descol·loca els Mossos al canviar una altra vegada el seu cap

Miquel Buch ha desconcertat els Mossos d’Esquadra rellevant per sorpresa Miquel Esquius i entregant el timó del cos policial a Eduard Sallent, que havia sigut ascendit al rang de comissari aquest mateix dilluns. La policia catalana ha canviat de mans en quatre ocasions en un any i mig. Buch ha pres aquesta decisió perquè dona per finalitzat el període "pont" per al qual havia sigut escollit Esquius. No perquè consideri Esquius "adequat" per afrontar els "nous reptes" sinó perquè vol que qui els abordi sigui Sallent. Un policia amb un perfil que diverses fonts coincideixen a definir com a independentista i pròxim a l’òrbita de l’antiga CDC.

Aquest matí estava programada una roda de premsa en la qual Buch havia d’informar que vuit nous comissaris, que havien acabat la seva formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), eixamplaven la cúpula del cos. El que no estava previst és que un dels nous, Sallent, acudís a aquesta roda per ser presentat com a nou cap. Sallent ho va saber dijous, i va acceptar. A Esquius l’hi havien comunicat un dia abans i, tal com admet ell mateix en una carta que ha enviat a tots els agents, la notícia el va agafar "per sorpresa". Però també "ho va acceptar", després de deu mesos durant els quals ha mirat d’actuar "des de la neutralitat política". La cúpula policial ha sabut del canvi oficialment aquest matí. Les explicacions que ha donat Buch internament són les mateixes que ha donat després davant dels micròfons: "L’elecció d’Esquius va ser al seu dia transitòria i aquesta etapa ja ha finalitzat".

Quatre caps en un any i mig

El ball de comandaments al capdavant dels Mossos va començar de forma traumàtica després del referèndum unilateral de l’1 d’octubre del 2017. O més ben dit, després de l’aplicació de l’article 155 que va cessar el Govern de Puigdemont i va retirar al major Josep Lluís Trapero. Al comissari Ferran López li va tocar afrontar el desagraït repte de substituir Trapero, la popularitat del qual en el sector independentista i animadversió entre els cossos de seguretat espanyols s’havien disparat després dels atemptats del 17-A i havien esclatat després de la crisi política del mes d’octubre. Actualment, Trapero continua tenint el rang de major, el més elevat que hi hagi en els Mossos, però està apartat del comandament operatiu i concentrat en la seva defensa ja que serà jutjat per sedició a l’Audiència Nacional. Ferran López va inaugurar durant aquells mesos d’intervenció ministerial a la Generalitat un perfil de cap policial menys personalista, més allunyat dels focus. 

L’aplicació del 155 va quedar sense efecte formalment fa un any, amb la investidura del president Quim Torra, que va designar Miquel Buch al capdavant d’Interior. López va comprendre que si ell havia sigut nomenat pel govern espanyol i no pel català, havia de posar el seu càrrec llavors a disposició de Buch, perquè el ratifiqués o el canviés. Buch va triar el segon, una decisió que a López no li va quedar més remei que acceptar. Va arribar d’aquesta manera el mandat de Miquel Esquius.

Esquius va integrar López dins del seu nucli de confiança. Durant aquests deu mesos, Esquius ha mantingut un perfil molt més semblant al de López que al de Trapero. Les aparicions públiques d’Esquius han sigut comptades i sempre vinculades a motius que concernien estrictament motius de seguretat. No han sigut temps fàcils però comparats amb els immediatament anteriors han semblat balsàmics. Els incidents més greus han sigut per ordre públic. Però Esquius ha saltat aquests bassals sense mullar-se perquè Torra hi xipollejava a l’animar els CDR a "prémer" mentre donava ordres a la policia de mantenir-los a ratlla, o prometre que hi hauria una purga a la Brigada Mòbil (Brimo) després que els antiavalots responguessin amb càrregues durant enfrontaments amb independentistes. 

La sorpresa

Aquest dilluns Buch, deu mesos després de prescindir per decisió pròpia de López, també s’ha cansat d’Esquius. L’elecció de Sallent ha pres dies abans que es comenci a desplegar la polèmica unitat d’escortes de Torra, prevista per al 17 de juny, que havia incomodat Esquius ja que l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI) dependrà directament de Presidència.  

El debut de Sallent no suposa fer un salt generacional. Tant Trapero, com López o Esquius, feia anys que són comissaris. Sallent ha sigut elevat a aquest rang aquest mateix dilluns, minuts abans que s’anunciés que també ascendeix a la direcció del cos. Un fet sense precedents que ha deixat més d’un comissari sense parpellejar diversos segons.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La notícia del canvi al capdavant dels Mossos no ha deixat menys perplexos els agents i els comandaments. No perquè no agradi la figura de Sallent, que no desagrada, sinó perquè ningú s’esperava que el mandat d’Esquius finalitzés tan aviat. “És cert que el mateix Esquius deia que ell entenia que el seu mandat responia a una etapa convulsa i que no duraria gaire. Però ningú, ni tan sols ell, podia esperar-se que durés tan poc", detallen fonts de la cúpula.

Als sindicats policials la notícia també els ha agafat amb el peu canviat. Per a l‘SPC, “el temps dirà si la decisió s’ha basat en criteris tècnics o polítics”. D’entrada, “els Mossos no poden estar canviant de cap cada sis mesos”, ha criticat. Des de l‘SME o la USPAC es demana temps per assimilar una notícia que digereixen “amb sorpresa”. De la mateixa manera que el Sap-Fepol, que fins i tot parla de canvi recollit amb “estupor”.