Tot passa per Ferraz

Quan Ciutadans va exigir als candidats del PSOE que reneguessin de Pedro Sánchez i recolzessin la suspensió de les competències de Catalunya (el 155) com a condició prèvia per arribar a acords en comunitats i ajuntaments, els col·laboradors del president del Govern es van posar a riure. "És absurd –van assenyalar dimarts passat–. Un missatge d’aquest tipus podria haver tingut algun efecte fa temps. Podria haver aprofundit la nostra divisió. Però ara ja no. No es desmarcarà ningú". L’aclaparadora victòria de Sánchez en les primàries del 2017, i sobretot la moció de censura a Mariano Rajoy i el seu recent triomf en les eleccions generals, han reforçat l’autoritat del secretari general fins a límits impensables fa només un parell d’anys, canviant el PSOE per complet. També en la manera que la direcció del partit té d’afrontar el complex escenari de pactes.   

El 2015, el president en funcions va donar llibertat als líders territorials perquè assolissin els acords que estimessin convenients amb altres forces. El secretari va deixar llavors fer als barons, fet que un any més tard recordaria en diverses ocasions, quan aquests li van posar límits a la seva capacitat de maniobra per fer fora Rajoy. Ara, en canvi, és Sánchez qui té completa llibertat, a diferència dels líders territorials.

Un dia després dels comicis autonòmics, municipals i europeus del passat 26 de maig, el PSOE va constituir una "comissió de seguiment i avaluació de les propostes d’acords". Integrat per quatre dirigents, l’òrgan, va explicar el secretari d’Organització, José Luis Ábalos, estudiarà els diferents escenaris i escoltarà la resta de formacions polítiques.

És a dir, la comissió, que començarà a reunir-se aquesta setmana, no només haurà de donar el seu vistiplau als acords que s’assoleixin, sinó que també formarà part de les negociacions, parlant amb altres partits. Amb només dos límits: Vox i l’independentisme. Una cosa així hauria sigut molt difícil fa quatre anys, amb l’autoritat de Sánchez en hores baixes. Ara no s’atreveix ningú a qüestionar el secretari general. Però en la direcció socialista, situada al madrileny carrer de Ferraz, argumenten també que la situació actual és més complexa que en les anteriors autonòmiques i municipals, on gairebé tots els pactes, amb l’excepció d’Andalusia, es dirigien cap a Podem.

Optimisme amb Cs

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Els socialistes miren ara a Ciutadans, a qui necessiten per governar en comunitats com Castella i Lleó, Múrcia i Aragó, i també a moltes capitals de província: de Burgos a Granada, passant per Saragossa, Badajoz i Palència. De moment, Ábalos ja ha conversat amb el secretari general dels liberals, José Manuel Villegas, i els socialistes són optimistes sobre les seves possibilitats d’arribar a nous governs autonòmics i reeditar els que ja tenen. Creuen que aconseguiran el recolzament dels taronges a Castella i Lleó i Múrcia, on el PP porta governant diverses dècades, i també a Aragó, malgrat que aquí creuen que serà més complicat.

I amb Podem, calma. Sánchez no té pressa en segellar un acord amb Pablo Iglesias. Primer, els socialistes se centraran en els acords autonòmics i municipals. Després, en l’estatal. Tot passa per Ferraz.