El procés sobiranista entra en combustió

Dimarts passat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg va desestimar el recurs interposat contra la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que va suspendre el ple del Parlament de Catalunya de 9 d’octubre del 2017, en què, previsiblement, s’anava a declarar la independència de manera unilateral. El recurs va ser interposat per l’expresidenta Carme Forcadell i 76 exdiputats catalans. La resolució del TEDH del Consell d’Europa és de fonamental importància. Perquè el tribunal europeu que empara la vigència de la Declaració de Drets Humans de 1953 no observa cap infracció de qualsevol dels protegits pel conveni internacional. Al contrari –i aquesta és la clau de la seva decisió–, considera que la suspensió del plenari legislatiu va constituir "una imperiosa necessitat" de protegir l’ordre constitucional i de defensar els drets i llibertats de la minoria parlamentària que va sol·licitar l’empara del TC espanyol.

La tesi de fons no és nova, però és la primera vegada que de forma explícita afecta el fons del procés sobiranista: la independència d’un territori, per si mateixa, no és un final il·lícit, ni il·legítim, però no és admissible si es tracta d’aconseguir amb infracció d’una constitució democràtica com és l’espanyola. L’expressió "necessitat democràtica" substancia l’argument essencial: en un sistema constitucional com l’espanyol, que no estableix una democràcia militant sinó procedimental, la unilateralitat no resulta admissible. La Carta Magna és reformable, però pels procediments que ella mateixa estableix. Imitant el títol de l’assaig de qui va ser lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, "no tot val i les maneres rupturistes, arbitràries i il·legals del procés sobiranista, en la mesura que van portar als resultats d’octubre del 2017, no poden ser emparades en cap dels drets fonamentals a què s’apel·lava en el recurs. El plantejament de la impugnació –diguin el que diguin aquests o aquells lletrats– resultava del tot inviable.

El TEDH empara les decisions suspensives –i amb més raó ho farà amb les de fons– del Tribunal Constitucional sobre la unilateralitat secessionista. Aquesta resolució no en prejutja d’altres que pugui dictar el tribunal europeu en relació amb la presó preventiva dels dirigents sobiranistes processats (un grup de l’ONU ha emès un informe molt crític sobre això) i, eventualment, contra una sentència condemnatòria del Suprem. S’han de distingir dos plans: el constitucional està clar i la unilateralitat és inadmissible; en el penal, s’haurà d’esperar que es dicti sentència, que sigui condemnatòria, que es recorri en empara davant del TC i, després, que s’obri la via d’Estrasburg.

Frustració col·lectiva

Tampoc sembla possible, jurídicament, que l’independentisme normalitzi la seva pretensió a la Unió Europea. Oriol Junqueras serà autoritzat per la Sala Segona del Tribunal Suprem a recollir l’acta europea, però no a desplaçar-se a Estrasburg o Brussel·les perquè es manté sobre ell la mesura cautelar de la presó preventiva. Tampoc Carles Puigdemont ni Toni Comín podran asseure’s a l’escó del Parlament Europeu. Per adquirir la condició de diputats s’hauran d’atenir a les pautes que la mateixa Cambra ha indicat: presentar-se a Madrid davant de la Junta Electoral Central, moment en què serien detinguts. Aquestes que s’exposen no són suposicions, sinó previsions ben estudiades pels serveis jurídics de l’Estat, per l’instructor de la causa contra l’expresident de la Generalitat i pels magistrats de la Sala Segona. Els tres dirigents independentistes sabien quan es van presentar a les eleccions europees que les seves possibilitats de desenvolupar les seves funcions representatives eren remotes. Si es pretenia jugar amb un sentiment de frustració col·lectiva a Catalunya, ho han aconseguit.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Per la seva banda, la fiscalia del Suprem emetrà dimarts el seu informe oral, que manejarà en el seu al·legat com a testimonis de càrrec Josep Lluís Trapero i altres comandaments delsMossos, mantenint les acusacions més greus contra els processats, després d’una fase de prova documental molt impactant i controvertida. El tràmit acusatori coincideix amb el tragí dels pactes territorials, un dels quals resulta estratègic per al desenvolupament dels esdeveniments: l’elecció de l’alcalde o alcaldessa de Barcelona. L’ajuntament de la capital de Catalunya –tot i que l’essencialisme secessionista pretengui retirar-li aquesta condició històrica– és una institució-aparador amb un poder polític extraordinari i un pressupost poderós. En el puzle independentista Barcelona és tan important com ho és en el constitucionalista. En els cercles de poder de la capital cotitza alta l’entesa Ada Colau - Jaume Collboni - Manuel Valls, la qual cosa destrossaria l’estratègia d’ERC. I tot això, després que els diputats presos i el senador Raül Romeva hagin sigut suspesos, fet que minva la força política de l’independentisme en les cambres legislatives de manera dràstica. JxCat tampoc tindrà grup parlamentari en aquesta 13a legislatura.

Un "nyap"

Tot això remet a un Estat democràtic que com l’espanyol sempre acaba per trobar aquesta fórmula remeial que el TEDH sintetitza en l’expressió "imperiosa necessitat social" de defensar-se. Esdeveniments tots concatenats que porten a la convicció que "el procés ha sigut un nyap!, en paraules de l’historiador Benoît Pellistrandi. Una construcció efímera que ha entrat en combustió. Ho han rubricat davant de Quim Torra els empresaris del Cercle d’EconomiaCercle d’Economia: "el conflicte ho omple tot" i "Catalunya està perdent poder econòmic". És necessària una rectificació assenyada i urgent.