Anar al contingut

l'hora dels pactes

Maragall s'obre ara a prescindir de JxCat per sumar amb Colau

El republicà denuncia una «operació d'Estat esperpèntica i inversemblant» per impedir que sigui alcalde

Júlia Regué

Maragall s'obre ara a prescindir de JxCat per sumar amb Colau

JORDI COTRINA

El desig de JxCat de forjar un govern netament independentista a Barcelona està cada vegada més lluny de complir-se. El guanyador dels comicis, Ernest Maragall, va anteposar dissabte a la nit les exigències dels comuns a les dels seus socis al Govern de la Generalitat i es va obrir a prescindir dels postconvergents per facilitar la seva entesa amb Ada Colau. “És una de les possibilitats que hem posat sobre la taula, sí, molt clarament”, va dir en una entrevista a TV-3.

Maragall va justificar la maniobra embolicant-la com un senyal d’altura de mires que va dir compartir amb els seus tradicionals aliats als capítols del procés: “Això s’ha de reconèixer en positiu, com a part d’una responsabilitat institucional i sobiranista que tots ens estem exigint”, va afirmar. 

El republicà és conscient que els pobres resultats de JxCat els impedeixen ser decisius, per la qual cosa es va aferrar a un acord amb BComú “per respecte” i “coherència” amb el vot dels barcelonins. Un pacte que els permetria governar folgats perquè junts sumen 20 regidors, un per sota de la majoria absoluta. I així, Maragall va beneir l’alcaldessa en funcions com a sòcia preferent i la va citar a encarrilar un diàleg “sense hipoteques”, donant per impossible que BComú i JxCat puguin posar fi al seu veto mutu.

Els postconvergents van guardar silenci, però a ningú se li escapa que el desenllaç tindrà conseqüències directes a l’altre costat de la plaça de Sant Jaume. A ERC es preocupen ara per ara d’apaivagar la possibilitat que BComú decideixi sobreposar-se amb una aliança amb el PSC i el suport extern de Manuel Valls. Maragall va carregar contra aquesta hipòtesi i, manllevant una declaració de la número dos a la llista de JxCat, Elsa Artadi, va reiterar que aquests plans responen a una “operació d’Estat esperpèntica i inversemblant” que, segons el seu parer, persegueix “aprofundir en el conflicte i crear inestabilitat”. “La ciutat no vol això i BComú no es deixarà atrapar en aquesta lògica”, va assegurar, convençut de la determinació de Colau a desdenyar l’aval de Valls per desbancar-lo. 

Però a l’òrbita morada es continua donant curs a la rumorologia perquè ningú s’atreveix a prometre en públic que no manllevaran aquests vots. Colau va deixar clar en un article en aquest diari que no “negociarà” amb la plataforma de l’ex primer ministre francès, tot i que el cert és que Valls tampoc ho demana, s’ofereix sense contraprestacions.  

Crida a ERC i el PSC

Mentrestant, un sector de personalitats mediàtiques afins als comuns recullen firmes en un manifest que reclama a ERC i al PSC que s’avinguin a pactar un govern tripartit “estable” amb una agenda progressista.  

Al text , també demanen que les tres forces polítiques contribueixin a “trobar una sortida dialogada i acordada a la qüestió nacional catalana, refusant la judicialització de la política i deixant enrere la dinàmica estèril dels fronts polítics contraposats i polaritzats”.

Entre els signants, destaca el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo; la directora de cine, Clara Simón; l’exsecretari general de CCOO, Joan Carles Gallego; i la sociòloga Marina Subirats