INFORMES DE CONCLUSIONS
El judici del procés arriba al seu clímax
La fiscalia defensarà que hi va haver violència per condemnar per rebel·lió
En una setmana la defensa argumentarà just el contrari davant del tribunal
presos
Sentits els 12 acusats i els 422 testimonis, i examinada la prova pericial i documental, que en aquest cas va ser una espècie de cine fòrum, el judici del procés arribarà aquesta setmana al seu clímax. Després de quatre mesos de sessions les acusacions desplegaran els arguments amb què esperen convèncer el tribunal que condemni els qui ocupen la banqueta. Una setmana més tard, les defenses faran el mateix però per al contrari: provar d’aconseguir-ne l’absolució.
Les acusacions han arribat aquí tan separades com van començar. La fiscalia no s’ha mogut un bri de la rebel·lió i adornarà el seu al·legat final de situacions violentes i hostils; d’assetjaments i escarnis a les forces de seguretat desplaçades a Catalunya per impedir el referèndum il·legal.
L’Advocacia de l’Estat, en canvi, cataloga el que va passar la tardor del 2017 com a sedició, perquè tumultuàriament es va voler impedir complir resolucions judicials de l’operació Anubis. I Vox arriba a l’absurd de demanar tres vegades més pena que el fiscal per rebel·lió i organització criminal; així, per al màxim responsable de la Generalitat llavors a disposició de la justícia espanyola, l’exvicepresident Oriol Junqueras, demana 74 anys de presó davant els 25 de la fiscalia i els 12 de l’advocacia.
Davant hi haurà les defenses, que d’una forma coordinada (només ha desentonat la de l’exconseller Joaquim Forn, però més en la forma que en el fons) afirmaran que allò que van retransmetre les televisions de tot el món no va ser delicte, sinó el mer exercici de drets fonamentals (de reunió, manifestació, llibertat ideològica i expressió). L’única modificació inclosa en els seus escrits va ser afegir la circumstància eximent que et salva de càstig per actuar en compliment del càrrec o per garantir aquests drets.
EL 20-S
Tant una posició com l’altra es basen en el 20 de setembre. La fiscalia situa allà l’inici del que anomena “situació clarament insurreccional”, fent seva la frase que el tinent coronel Daniel Baena va utilitzar en el judici i que completa amb “els 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats que es van produir en els diferents centres de votació davant l’actuació de les forces de seguretat l’1 d’octubre”, assetjaments de casernes, comissaries, hotels on s’allotjaven agents i seus del PSC.
En canvi, per a les defenses la concentració de fins a 40.000 persones davant la Conselleria d’Economia va ser “un exemple de civisme i del caràcter pacífic presidit per les mobilitzacions organitzades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)” o Òmnium Cultual “en protesta amb una actuació judicial que consideraven desproporcionada”.
Com va mostrar l’advocat de Forn, Javier Melero, amb el seu únic vídeo, hi ha hagut fets molt més greus en manifestacions “sense acusacions tan absolutament desorbitades” com les formulades en aquest judici “per concentracions on ningú va patir una rascada”. “Aquesta diferència radical només s’explica per raons polítiques”, diu l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez en el seu escrit.
L’1-O
Quant a l’1-O, la fiscalia posa èmfasi en què el llavors president de la Generalitat, el fugit Carles Puigdemont, Junqueras i la resta d’acusats van assumir el risc de violència que hi havia al mantenir la votació il·legal.
La defensa argumenta que ells esperaven que la policia actués “amb la proporcionalitat” del 9-N del 2014. Afegeix: “Curiosa rebel·lió o sedició aquesta en la qual els ciutadans, brandint per tota arma una urna, a l’acabar la votació tornen a casa seva”.
I encara que tot en el judici giri entorn de la violència, el delicte de malversació que implícitament o expressament s’atribueix als exmembres del Govern no deixa de suposar set anys de presó. Les defenses neguen no només la despesa sinó també el compromís de pagament, que és just la pedra angular de l’acusació del fiscal i l’Advocacia de l’Estat.
