Espanya reprèn l'ONU per l'informe sobre els presos

Dos dies després que transcendís l’informe del grup de treball sobre detencions arbitràries favorable a l’excarceració d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el Govern central va decidir passar a l’ofensiva per mirar de neutralitzar la campanya independentista que intenta qüestionar la qualitat democràtica d’Espanya. Una campanya que va incloure aquest divendres la reunió extraordinària de l’Executiu català i l’enviament d’una carta per part del president de la Generalitat, Quim Torra, a la fiscalia i a Pedro Sánchez instant-lo a seguir els consells del comitè de les Nacions Unides i posar en llibertat els presos.

Una altra carta, en sentit molt diferent, va ser remesa ahir pel ministre d’Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, a l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, i que se suma a les queixes que el Govern ha comunicat per telèfon i per notes verbals –l’instrument habitual de comunicació entre diplomàtics– a la institució rere la capa del grup de treball als reclusos.

Filtració deliberada

A la carta, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, Borrell remarca que “no és casual” que l’informe va ser “filtrat” de manera deliberada per ocultar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg que criticava l’expresident Carles Puigdemont pels plens de la ruptura al Parlament, a l’octubre del 2017.

En una de les notes verbals presentades per l’ambaixador espanyol davant els organismes de l’ONU a Ginebra, afirma que no es va respectar l’embargament de 48 hores que s’imposa a aquests treballs perquè els coneguin els governs receptors. L’Executiu espanyol hauria d’haver rebut dimecres passat a les 17.30 hores la documentació, que seria pública 24 hores després, però es va filtrar abans.

“La manca de fonamentació i el cúmul d’errors gruixuts, fàctics, valoratius, distorsions i judicis paral·lels que el judici conté no poden entendre’s sinó considerant que estem davant del fruit d’una manipulació”, conclou Borrell en la missiva, que acusa els redactors de l’informe de desconèixer la regulació del referèndum a Espanya i de mentir a l’assegurar que la legislació espanyola permet consultar sobre la independència d’una autonomia.

En paral·lel, dos dels cinc membres del grup de treball han despertat les sospites del Govern a l’haver tingut “estretes relacions” amb Ben Emmerson, l’advocat que va presentar la queixa i que va ser relator especial de l’ONU. L’Executiu assenyala José Antonio Guevara Bermúdez (Mèxic) i a Seong-Phil Hong (Corea del Sud), el contacte del qual amb Emmerson “hauria exigit la seva abstenció”, segons el Gabinet de Sánchez.

En la seva compareixença, Borrell va voler remarcar que el Govern dona recolzament a aquests procediments especials de l’ONU “de forma totalment lleial” i que, per això, considera especialment important “que es dotin de mecanismes de finançament transparents i clars, que incloguin un sistema de rendició de comptes i control” que garanteixi que no poden ser objecte de manipulació.

Després de la reunió del Consell de Ministres, la ministra portaveu en funcions, Isabel Celaá, sí va ser una mica més concreta sobre les queixes i va al·legar que els redactors del treball “semblen desconèixer el delicte” pel qual els polítics catalans estan sent processats. Entén també el Govern que el document suposa a més una “interferència clara” en el treball judicial.

Drets vulnerats

Notícies relacionades

Torra demana per carta a Sánchez que alliberi i indemnitzi els polítics presos

Manuel Cruz advoca per l'absolució dels presos independentistes i incendia el PP i Cs

La percepció contrària té Torra, que ahir va reclamar per carta a Sánchez i a la Fiscalia General de l’Estat a atendre el document del grup de treball de l’ONU i exigir la llibertat dels “presos polítics” i una “indemnització” per a ells. Segons la missiva, “no complir-lo seria un desistiment de les obligacions que té com a poder públic respecte a la defensa dels drets humans”.

“Vostè sap que en aquest moment hi ha ciutadans de l’Estat espanyol que veuen vulnerats els drets més bàsics [...] Més enllà de les consideracions legals, la seva llibertat és una obligació moral i humanitària”, afegeix la carta, en la qual el president reclama així mateix “una investigació per depurar responsabilitats” i que citi que es prenguin mesures perquè “els responsables d’aquesta vulneració flagrant de drets humans responguin pels seus actes”.