JUDICI AL PROCÉS

La defensa porta al judici del procés les agressions policials de l'1-O

Els vídeos mostren la puntada de peu a les escales i els cops amb porra en centres de votació de Barcelona

Melero aprofita la prova per mostrar altres mobilitzacions, com Envolta el Congrés i el setge al Parlament

videos-defensa / periodico

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Una vegada conclosos els vídeos de les acusacions, va arribar el torn dels de les defenses. I la polèmica actuació policial de l’1-O va tornar al judici del procés. L’agent que a l’escola Pau Claris salta amb una puntada de peu de karate sobre la gent asseguda en unes escales; les patacades que van donar, fins i tot a la cara, a alguns dels seus companys a lesEscoles Pies. Es tracta de conductes, fàcilment incardinables en els abusos policials, que s’investiguen al Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, però que les defenses volien exhibir en el judici que se segueix al Tribunal Suprem des de gairebé el principi de les sessions.

Els advocats defensors van mirar d’exhibir les gravacions a mesura que van declarar els testimonis: els seus, víctimes de les defenses dels agents, i els de les acusacions, els guàrdies civils i policies que denunciaven haver vist odi a les cares dels que s’oposaven a la seva actuació en escoles l’1-O i durant els registres del 20 de setembre del 2017 que van realitzar per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

Els lletrats volien que s’identifiquessin els autors dels suposats abusos, però el president del tribunal, Manuel Marchena, ho va impedir per evitar discussions sense transcendència jurídica i va posposar qualsevol exhibició a la prova documental. Per això durant almenys dos dies complets s’estan veient gravacions en el judici.

Altres mobilitzacions

El que més ha sorprès, com és habitual, ha sigut l’advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, Javier Melero, que ha optat per un únic vídeo amb imatges d’agressions als policies, però cap de l’1-O, sinó del setge al Parlament, el 2011, quan s’anaven a votar les retallades pressupostàries de la crisi; de Gamonal, a Burgos, quan els veïns van protestar contra un pla urbanístic, i de diverses manifestacions a Madrid, com la d’Envolta el Congrés, contra la llei mordassa i les marxes per la dignitat, el 2014.  

En el cas d’Andreu van den Eynde, en nom de Jordi Sànchez, els seus vídeos van incloure les escenes més violentes de les escoles de Barcelona, amb bretxes amb sang al cap i blaus a la cara, tot i que també d’altres. En aquestes imatges es nega en entrevistes que el moviment català sigui violent o se senten ciutadans expressar-ho a la seva manera. “‘¿Cómo queréis que yo me sienta español? A mi me duele España’", crida un senyor d’edat avançada, parafrasejantMiguel de Unamuno, a una fila d’agents que es mantenen impassibles. Tampoc se’ls veu fer gaire en una escena en què agafen per les axil·les un altre avi sota una pluja d’insults com ara "fills de puta", i expressions com "ara, a cantar el ‘Cara al sol’" o aneu-vos-en "a la Meseta".

Notícies relacionades

Són gravacions que no s’entén gaire bé perquè les va incloure el lletrat, igual com altres de la fiscalia, com una en què també es va veure un cap obert i res més que un sacseig de l’agent que portava la càmera. De fet, hi ha hagut algun vídeo que aquest dijous no s’ha vist a la sala perquè ja es va veure ahir. 

68eb56bb-3ff4-491f-bdaa-4a7d205b4aff-hd-web / periodico

Per la seva part, l’advocada de l’Estat ha aprofitat els seus últims vídeos per acreditar com la resistència davant l’actuació als centres de votació va ser organitzada, amb lliçons sobre com impedir que entressin a l’edifici i com protegir les urnes.