Anar al contingut

ANUNCI DE LA CASA DEL REI

Jubilació real a Palau

Joan Carles I fa un pas enrere definitiu després de cinc anys descafeïnant la seva agenda

L'anunci agafa el seu fill preparant la ronda de contactes per a la investidura de Sánchez

Gemma Robles

Jubilació real a Palau

J J Guillen

El Rei emèrit havia anat poc a poc descafeïnant la seva agenda oficial en els últims cinc anys, des d’aquell 2 de juny de l’any 2014 en què va anunciar la seva abdicació. En gran part per desig propi i en certa mesura perquè l’equip del seu successor, el seu fill Felip, així ho ha considerat convenient. Per al record queda aquella commemoració al Congrés del 40è aniversari de les primeres eleccions democràtiques a Espanya on Joan Carles va ser el gran absent. L’entorn de l’actual cap de l’Estat va al·legar llavors que el disseny de l’acte es va fer de comú acord per deixar a Felip VI el protagonisme, però el cert és que el malestar del seu progenitor pel que va succeir es va difondre a la premsa. Una cosa inaudita.

Es va tractar de donar per acabat aquell episodi a la Zarzuela i es va evitar que tornés a passar una cosa similar . Es van succeir els anuncis de presència del monarca emèrit en esdeveniments esportius i culturals, alguna presa de possessió a Llatinoamèrica o funerals, una dotzena d’actes vinculats a la ciència o al món acadèmic, reunions de patronat o corrides de toros... i una desaparició gradual de reunions familiars amb tradició com els estius al palau mallorquí de Marivent.

Joan Carles es va anar difuminant entre bambolines. Va voler fer-ho discretament, però la recent publicació d’algunes gravacions a la seva amiga Corinna Larsen –que li atribueixen el cobrament de comissions il·lícites– el van posar contra la seva voluntat de nou en el focus mediàtic. A partir d’allà, degoteig mínim d’activitats públiques, deixant-se veure fa unes setmanes molt afligit en el funeral d’un veterà polític i amic, el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. Ara, amb 80 anys a la seva esquena i part de la història d’Espanya en els seus propis records, anuncia que es jubila i ho fa saber a Felip, "amb gran afecte i orgull de pare", a través d’una missiva oficial que arriba en portes que el Rei hagi d’obrir joc, de nou, per impulsar la XIII legislatura.

Ronda de contactes amb grups

"Crec que ha arribat el moment de passar una nova pàgina en la meva vida i de completar la meva retirada de la vida pública. Des de l’any passat, quan vaig celebrar el meu 80 aniversari, he estat madurant aquesta idea [...]. Amb una ferma i meditada convicció, avui t’expresso la meva voluntat i desig de fer aquest pas i deixar de desenvolupar activitats institucionals a partir del 2 de juny", apunta a la carta que dirigeix al seu fill i, de pas, a tota la societat espanyola.

Per tant, és bastant probable que quan el monarca emèrit pugui celebrar la seva jubilació real el seu successor estigui embrancat en la ronda de converses que ha de mantenir amb els grups parlamentaris per, com més aviat millor, proposar una investidura. Si no hi ha sorpreses com el 2015 (data en què Felip es va estrenar en aquestes tasques veient-se envoltat en diverses situacions de bloqueig institucional), el socialista Pedro Sánchez serà l’elegit i qui accepti la proposta que li arribi des de la direcció de l’Estat. En aquests tu a tu amb el Rei, de nou, Catalunya i la crisi territorial de fons. Aquesta mateixa crisi que va anar creixent en l’última etapa del regnat joancarlista, que tanca definitivament, i que marca des dels seus inicis i amb virulència l’era de Felip VI.