Meritxell Batet, el comodí de Pedro Sánchez

Meritxell Batet s’ha convertit en el comodí socialista. Amant de la dansa(una lesió al turmell la va fer abandonar la dansa clàssica i la va encaminar cap al dret), després d’interpretar diversos papers com a solista –cap de llista de les generals en dues ocasions i ministra– haurà de posar ordre al ball del Congrés.

Noia de família humil, que actualment té 46 anys, es va treure la carrera de Dret estudiant de dia i posant copes de nit a les discoteques Bikini i Nick Havanna. Després de llicenciar-se el 1995, va seguir a la universitat, primer com a professora de Dret Administratiu i posteriorment com a professora associada de Dret Constitucional de la Pompeu Fabra. Els que la van conèixer en aquella època no es van sorprendre quan va deixar la carrera universitària per fer els seusprimers passos en el món de la política. 

El 1996 el director de la seva tesi, Josep Mir, li va comentar que el llavors primer secretari del PSC,Narcís Serra, estava buscant algú independent a la primera secretaria del PSC i allà va fer els seus primers passos en el partit del seu admiratFelipe González. Després de passar per la Fundació Carles Pi i Sunyer, el 2004José Montillala va animar que fes el salt al Congrés com a diputada l’any de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero. 

A Madrid lloen el seu "catalanisme ponderat i racionalitat espanyola". A les Corts, entre moltes altres coses, va trobar en el grup rival el que seria el seu marit, el popularJosé María Lassalle. Van estar casats 11 anys i van tenir dues filles bessones: Adriana i Valeria. 

Amb Eduardo Madina a les primàries del PSOE

Notícies relacionades

Sánchez escull Batet per presidir el Congrés i Manuel Cruz per al Senat

Manuel Cruz, nova filosofia per al Senat

En les primàries del PSOE aquesta catalana de mirada expressiva va triar ser parella de ball d’Eduardo Madina, però, després de la victòria de Sánchez, aquest la va incorporar al seu equip i la va portar de número dos per Madrid el 2015. Persona de la seva màxima confiança, el líder del PSOE va posar a les seves mans les esperances d’arribar a la Moncloa situant-la a l’equip de negociadors que va buscar elsrecolzaments per a la investidura. Tot i que no va aconseguir els recolzaments necessaris, va rebre el seu primer paper de solista mesos després, quan va ser elegida com a cap de llista del PSCa Catalunya en la repetició electoral en substitució de Carme Chacón. 

Després de la moció de censura a Mariano Rajoy, Sánchez va tornar a apostar per ella com a ministra de Política Territorial i Funció Pública, on va intentar contribuir al desglaç amb la Generalitat. En les últimes generals va comandar el renéixer electoral del PSC lluint les seves principals virtuts: aplicada, ferma, disciplinada i sense cometre errors fruit de la improvisació. Després d’aquest èxit, es convertirà ara en la tercera autoritat d’Espanya.