Mireia Boya i Jaume Asens neguen haver-se concentrat per impedir els registres el 20-S

A punt d’acabar els testimonis de la defensa, el judici del procés aquest dilluns va transcórrer per diversos camins. Van destacar el camí seguit per alts càrrecs de la Generalitat que van negar que un euro públic s’hagués destinat a l’1-O i el protagonitzat per l’exdiputada de la CUP Mireia Boya o el tinent d’alcalde barceloní i diputat electe, Jaume Asens, que van negar un ambient que no fos “festiu” en la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia i que amb aquesta s’intentés impedir els registres. Els primers volien negar la malversació, i els segons, no només la rebel·lió, també la sedició.

Boya, a diferència de Joan Josep Nuet i Lluís Guinó, que no declararan al Suprem per haver de respondre davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència, va ser explícita: “En cap moment vaig veure, vaig sentir o vaig llegir una crida a impedir els registres [a Economia]”. Una idea que després va ratificar Asens. “La meva percepció és que no teníem consciència que s’estava fent encara una diligència judicial. Era una protesta finalista, no instrumental”, va provar d’explicar el testimoni, que va veure com el president del tribunal,Manuel Marchena, l’interrompia cada vegada que li demanava una valoració.  

La cupaire va assegurar que “totes les crides eren per defensar el dret de sufragi l’1-O i el mateix dret a manifestar-se i a protestar”, i que va discutir amb el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC),Jordi Sànchez, quan li va demanar que ajudés a desconvocar la concentració, perquè entenia que la gent exercia pacíficament el seu dret de protesta.

La testimoni va assenyalar que en un moment determinat tantSànchezcom el president d’Òmnium,Jordi Cuixart, li van demanar que recordés “les bases de la desobediència civil no-violenta” als qui eren “més entusiastes” en la protesta, que per la seva joventut probablement eren “més pròxims ideològicament” al seu partit. Per desconvocar i citar la gent l’endemà davant el TSJC, Boya també va pujar al sostre dels vehicles de la Guàrdia Civil que van quedar destrossats.

Rull va ordenar recolzar els registres

L’altre camí de les declaracions el va inaugurar Francesc Esteve, director gabinet jurídic de la Generalitat, que va dir que el llavors conseller de Presidència, Jordi Turull, li “va donar una indicació molt clara: que sempre es facilités l’actuació judicial davant dels registres” de l’operació Anubis, de la qual el Govern no n’havia sigut informat, per la qual cosa es va queixar davant del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes.

La principal aportació del testimoni va ser afirmar que “no existeix contracte formal específic per a activitats de l’1-O, ni afectació pressupostària, ni reserva de crèdit, ni factura pendent”. Les factures proforma d’Unipost no són més que “pressupostos” i els anuncis emesos per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s’emmarcaven al contracte marc, per la qual cosa la seva emissió no va suposar desemborsament de diners públics. Així consta en un expedient de revisió d’ofici que la defensa vol incorporar com a prova documental.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

La directora general de Contractació Pública de la Generalitat, Mercé Corretja, es va endinsar en aquesta línia. “Quan un contracte queda desert [com va passar amb la campanya de la publicitat de l’1-O], queda alliberat el crèdit reservat inicialment i no hi ha cap compromís de pagament per part de l’Administració. El compromís de despesa s’adquireix al perfeccionar el contracte administratiu”, va dir.

Ricard Font, que el 2017 era president de Ports de la Generalitat, va tancar el cercle a l’assenyalar que “cap autoritat espanyola va sol·licitar l’atracada del barco” on es van allotjar policies i que es va conèixer com a ‘Piolín’. Si s’hagués identificat com un “barco d’Estat”, se l’hauria autoritzat a fondejar a Palamós.