L'Audiència Nacional acorda l'extradició a Colòmbia de l'espanyol Carlos Matto

La Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional  ha donat llum verda a l’extradició  a Colòmbia de Carlos Matto, colombià d’origen i amb nacionalitat espanyola, a qui el país reclama per alterar el sistema informàtic dels jutjats per aconseguir que una demanda que afavoria els seus interessos recaigués en un jutge a qui prèviament havia subornat.

Tal com detalla la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Javier Vieira, la justícia colombiana atribueix a aquest ciutadà, amb nacionalitat espanyola des de 1999, els delictes de suborn, utilització il·lícita de xarxes de comunicacions i accés abusiu a un sistema informàtic, si bé s’acorda l’extradició pel primer, ja que els dos últims no estan tipificats de forma equivalent al Codi Penal espanyol.

Els fets es remunten al 2015, quan la coreana Hyundai Motor va decidir retirar el dret de distribució en exclusiva dels seus vehicles a Hyundai Colombia Automotriz, l’accionista més gran de la qual era Matto. Segons el relat aportat a Espanya per la justícia colombiana, aquesta empresa va demandar la primera el 29 de febrer del 2016, dia en què es van advertir "una sèrie d’irregularitats  lligades amb el sistema de repartiment d’aquesta demanda específica", les quals van ser denunciades davant de la fiscalia.

Manipular el repartiment

En la investigació d’aquestes irregularitats, es va descobrir que "hi va haver una intromissió indeguda en el sistema" per modificar el repartiment alterant una base de dades, de manera que el ‘software’ enviés la demanda a un jutjat concret, ja que "ja havia acordat amb el jutge titular d’aquest despatx i el seu oficial major el pagament de ‘coimas’" perquè donés tràmit i acordés "una mesura cautelar favorable als interessos del senyor Matto".

"En una reunió celebrada a l’apartament del processat, l’aquí acusat va oferir al jutge i a l’oficial major la suma de set-cents milions de pesos (192.000 euros) a dividir-se en una proporció establerta posteriorment per aquests funcionaris", explica l’escrit de les autoritats colombianes, que incideix en el fet que es va pactar, a més, "una prima d’èxit", mil milions de pesos (274.000 euros) si mantenien la mesura un any.

Després de rebre i analitzar l’ordre internacional de detenció dictada des de Colòmbia, la Fiscalia de l’Audiència Nacional va informar favorablement a l’extradició, per entendre que reunia els requisits legals i processals i que, malgrat tenir nacionalitat espanyola, "és colombià d’origen, no ha trencat els seus vincles" amb aquest país i "el principi de proporcionalitat aconsella" enviar-lo allà perquè és on són totes les proves per al seu enjudiciament.

Norma potestativa  

El tribunal recolza aquest criteri i diu que, si bé que tingui nacionalitat espanyola pot ser causa per denegar l’extradició, aquesta previsió és "una clàusula potestativa que es pot activar quan es donin condicions especials, objectives i subjectives", però que no és una norma general i depèn de cada cas.

En el de Matto, la sala diu que "es presenten diverses circumstàncies que aconsellen l’enjudiciament dels fets al lloc on es van cometre els possibles actes delictius" ja que "les proves materials" es troben a Colòmbia i tota prova susceptible de ser practicada "depèn de la compareixença de nombroses persones residents" en aquest país, cosa que dificultaria dur a terme el procediment a Espanya.

Notícies relacionades

L'Audiència Nacional autoritza l'extradició del director porno Pablo Lapiedra a Colòmbia

El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral

Recorda, a més, que la seva nacionalitat "li permetrà, en el seu cas, sol·licitar el compliment a Espanya de la pena que pogués ser-li imposada", fent possible així "la seva proximitat amb les persones de la seva família més pròxima".

Rerefons polític

En aquest sentit, la defensa de Matto rebutjava l’entrega al·legant, a més de la nacionalitat i l’arrelament a Espanya, que podia ser enjudiciat aquí a instàncies de les autoritats colombianes. Va sostenir, a més, durant la vista d’extradició que la reclamació té "un rerefons polític", ja que l’actual fiscal general de Colòmbia va ser el seu advocat en aquests procediments, extrems que el tribunal ha rebutjat.