05 d’abr 2020

Anar al contingut

EL NOU TAULER POLÍTIC

Les cinc Espanyes i les dues Catalunyes

La suma de PSOE i Podem va guanyar per només 44.000 vots la de les tres dretes, que van perdre 3,5 punts

ERC va conquistar els feus tradicionals de CDC i el PSC va reemplaçar els comuns a les seves places fortes del 2016

Jose Rico

Un total de 26.361.051 espanyols van remoure diumenge passat les fitxes del tauler polític, afegint-ne una de nova en l’extrem destre i repartint el joc de manera diferent d’esquerra i dreta. El mapa es va tenyir sobretot de vermell, amb només una pinzellada blava i dos sempre intensos colors propis a Catalunya i Euskadi. A partir d’una anàlisi dels resultats del 28-A elaborat pel GESOP, aquesta seria la fotografia de les ja cinc Espanyes electorals, almenys fins al pròxim dia 26.

PSOE

Pedro Sánchez va guanyar les eleccions amb 7.480.755 vots, un 37,4% de paperetes més que en els anteriors comicis legislatius, el 2016. Malgrat això, els socialistes van obtenir el mateix percentatge de vot que en les generals del 2011, en què Mariano Rajoy va aconseguir majoria absoluta. És a dir, el PSOE va apuntalar la seva folgada victòria en part gràcies a la forta patacada del PP, que va consignar el seu pitjor resultat des del 1979. Sánchez va pintar de vermell 14 autonomies (més Ceuta), 42 províncies i 4.059 municipis, registre rècord per ser la primera vegada que els socialistes aconsegueixen ser la força més votada a Galícia.

El PSOE va superar els sufragis que va aconseguir el 2016 a totes les comunitats, i a Catalunya va ser en la que es va anotar el creixement més gran, del 71% respecte a l’anterior resultat del PSC. A Navarra, Euskadi, Madrid i Galícia també va registrar pujades significatives, mentre que les millores a Cantàbria, Extremadura i Andalusia van ser les més discretes per ser les regions en què millor va resistir fa tres anys. Dels dos milions de vots que va sumar, Sánchez es va quedar amb gairebé 700.000 sufragis més dels que va perdre el seu principal rival per l’esquerra, Pablo Iglesias.

Quant a l’equilibri de forces entre les dues esquerres i les tres dretes, el bloc format per PSOE i Unides Podem es va imposar per només 43.888 paperetes a l’integrat pel PP, Ciutadans i Vox. Tots dos van créixer en vots, però mentre els progressistes van augmentar els seus recolzaments en 682.300, els conservadors en van sumar només 39.808. Tan sols a les Canàries i Galícia es van produir canvis: tres anys enrere van vèncer les dretes i diumenge ho van fer les esquerres. Els progressistes es van adjudicar a més Catalunya, Andalusia, Euskadi, Navarra i Astúries.

La suma de socialistes i podemistes (43,4%) va arribar a un percentatge similar al del 2016 (42,6%). Va millorar significativament a Madrid i Galícia i va retrocedir a la Comunitat Valenciana –on les esquerres van conservar per la mínima la majoria–, tot i que s’ha de tenir en compte que, a diferència de fa tres anys, en aquesta ocasió Compromís no es presentava al costat d’Unides Podem.

PP

Amb el seu gir a la dreta, Pablo Casado va propiciar en el PP una sagnia de tres milions i mig de vots, gairebé la meitat dels que va aconseguir Rajoy el 2016. La suma dels sufragis que van guanyar Ciutadans i Vox va ser molt semblant a les paperetes que pel camí es van deixar els populars. Quatre dècades exactes feia que el partit, en aquell temps acabat de fundar per Manuel Fraga, no obtenia un percentatge de suports tan baix com el de diumenge (16,5%). El daltabaix va ser tan gran que el PP no va ser la primera força en cap comunitat, ja que el triomf a Navarra va correspondre a una coalició entre els populars, Cs i UPN. Només va vèncer a Melilla. En canvi, el 2016 Rajoy s’havia imposat en 15 autonomies, Ceuta i Melilla. Per províncies, Casado només va poder guanyar en quatre: Àvila, Salamanca, Lugo i Ourense. I per localitats, en 2.548.

El PP va retrocedir a tots els territoris, però el daltabaix va ser bastant més accentuat a Catalunya i les Canàries, on va cedir més del 50% dels vots, i Madrid, on va quedar com a tercera força darrere del PSOE i Cs. I en dos bastions en altres temps com la Comunitat Valenciana i Múrcia, va perdre gairebé la meitat dels sufragis. En canvi, va resistir millor a Galícia, La Rioja, Euskadi i Castella i Lleó.

Les tres dretes van reunir juntes 39.808 paperetes més que les anteriors eleccions pel creixement de Ciutadans i Vox, però en percentatge de vot tot el bloc conservador es va deixar 3,5 punts. La variació per comunitats va ser desigual, i les Canàries, Cantàbria i Galícia va ser on més va retrocedir.

CIUTADANS

Albert Rivera es va propulsar fins als 4.136.600 vots, cosa que significa una pujada del 31% (gairebé un milió de sufragis més). El creixement taronja va ser bastant homogeni a tot Espanya amb una excepció: el País Basc. Amb la seva frontal oposició al sistema del concert econòmic i la quota, el partit va perdre un miler de paperetes a Euskadi. I malgrat haver col·locat Inés Arrimadas com a cartell electoral, Ciutadans es va estancar en la seva comunitat natal, amb una millora de gairebé 100.000 vots que no li va servir per sumar nous escons catalans. Les pujades a Madrid, Cantàbria i la Comunitat Valenciana també van quedar per sota de la mitjana estatal. Al contrari, va destacar sobretot el creixement taronja a Extremadura, on va aconseguir un 81% més de sufragis.

UNIDES PODEM

Els vots de Pablo Iglesias són ara més decisius que abans, però són menys vots. Després de contínues guerres internes aferrissades, la confluència morada es va deixar una quarta part de la seva collita del 2016, poc més de 1.300.000 paperetes. El 14,2% obtingut és el pitjor dels seus tres registres en unes de legislatives, però millora totes les marques aconseguides històricament per IU, força integrada ara a la coalició d’Unides Podem. La caiguda va impedir a Iglesias mantenir tenyits de lila els mapes de Catalunya i Euskadi, feus en què fa tres anys es va alçar amb la victòria. No en va, els podemistes van perdre pistonada a totes les autonomies, sobretot a la Comunitat Valenciana, on ja no es presentaven amb Compromís. També van patir un fort desgast a Cantàbria, el País Basc i Galícia. Sí que van mantenir el tipus a les Canàries, Madrid, Andalusia, les Balears i Extremadura.

VOX

Amb l’extrema dreta es poden fer poques comparacions respecte al 2016, quan amb prou feines van atraure 47.182 fidels. En tres anys els ultres han saltat fins als 2.677.173. Una de cada 10 paperetes que els espanyols van introduir a les urnes diumenge passat portava el logo del partit de Santiago Abascal, les principals fonts de vot del qual van ser Múrcia (18,4%), Castella-la Manxa (15,1%), Madrid (13,7%) i la comunitat en què va debutar, Andalusia (13,2%). Els feus més refractaris en percentatge, com s’esperava, van ser Euskadi i Catalunya. Vox va reunir 28.062 vots bascos i 148.481 catalans.

CATALUNYA

Si el 2011 CiU, amb Josep Antoni Duran Lleida com a cap de cartell, va obtenir un triomf sense precedents en unes eleccions generals a Catalunya amb la bandera del nacionalisme moderat, ERC va aconseguir diumenge la seva primera victòria en uns comicis legislatius al conquistar els feus tradicionalment convergents, com VicGironaBergaIgualadaSant Cugat del VallèsManresa o Vilafranca del Penedès. En paral·lel, a l’altra Catalunya, el PSC va reemplaçar En Comú Podem a les places fortes metropolitanes que van donar als comuns el triomf el 2016, cas de l’Hospitalet de LlobregatBadalonaSanta Coloma de GramenetSabadell o Terrassa.

Esquerra es va imposar en 739 municipis, el 78% del mapa català, i només en va cedir 107 a JxCat; 90 al PSC i 2 a Ciutadans (Vilamalla i Arres). Republicans i neoconvergents van empatar, a més, en vuit poblacions. Tres anys enrere, els triomfs independentistes es van repartir bastant més entre ERC i CDC: 468 localitats per als republicans i 274 per als convergents. I una altra prova de l’intercanvi de papers és la dada que JxCat va quedar diumenge segona en 564 nuclis.

Respecte a la batalla metropolitana, el PSC va passar de vèncer en només 20 municipis el 2016 a conquistar ara 90 localitats, mentre que En Comú Podem va perdre el 100% dels 173 feus en què es va imposar tres anys enrere i va deixar el seu marcador a zero. Només va poder consolar-se amb 43 segons llocs. Els socialistes, en canvi, es van emportar 162 medalles de plata.

Quatre de cada 10 votants catalans van triar una papereta independentista (ERCJxCat o Front Republicà), el percentatge més alt en unes generals. Van ser 1.626.001 recolzaments dels 4.149.485 catalans que van votar.

Les cinc Espanyes i les dues Catalunyes