Anar al contingut

Sánchez vol governar en solitari i esquivar ERC

El PSOE dona per fet que els republicans s'abstindran en la segona votació d'investidura

Els socialistes descarten una negociació amb Cs i acusen Rivera de ser un "immadur"

Juan Ruiz Sierra

Sánchez vol governar en solitari i esquivar ERC

DAVID CASTRO

No hi ha pressa. Després de guanyar les eleccions generals de forma incontestable, amb 123 escons i gairebé set milions i mig de vots, Pedro Sánchez es vol prendre ara les coses amb calma. Ell és al Govern, ell controla els temps, a diferència del 2016, quan va fracassar en el seu intent de fer fora Mariano Rajoy a través d’un pacte amb Ciutadans que ara sembla molt llunyà. Els recolzaments amb què aconseguirà la seva molt probable investidura continuen sense estar clars, i els socialistes anticipen que l’acord global no es tancarà fins després dels comicis autonòmics, municipals i europeus del pròxim 26 de maig. Però el president en funcions ja té decidida la seva línia d’actuació.

Intentarà governar en solitari, sense Unides Podem, malgrat la insistència de Pablo Iglesias a formar part del nou Executiu. No negociarà amb ERC, els diputats del qual poden ser crucials, a través del seu recolzament o abstenció, perquè Sánchez continuï a la Moncloa. I un pacte amb Ciutadans, que evitaria que el líder socialista hagués d’aliar-se amb els morats i els partits minoritaris (els 57 escons taronja serien suficients per assolir la majoria absoluta del Congrés si s’uneixen als socialistes), està descartat.

El pla és resistir-se a una coalició amb els morats. L’argument és doble. D’una banda, que si Sánchez va poder governar en solitari després de la moció de censura, amb només 84 representants al Congrés, ara encara més, ja que compta amb 123. De l’altra, que els espanyols van donar suport diumenge al Govern socialista, que era monocolor, amb alguns d’independents. “Els ciutadans, en unes eleccions, es posicionen sobre l’acció de Govern. En aquest cas l’han ratificat”, va afirmar ahir, després de la reunió de l’executiva socialista, el ministre de Foment i secretari d’Organització del partit, José Luis Ábalos, encarregat de comparèixer en lloc de Sánchez. “El PSOE intentarà un Govern en solitari –havia dit al matí a la SER la vicepresidenta Carmen Calvo–. Tenim un suport més que suficient per ser el timó d’aquest vaixell. Unides Podem ens ha ajudat molt i ens reforça en sentit progressista. Però pensem que podem continuar avançant en aquesta fórmula que hem iniciat”.   

Segons la direcció del PSOE, el plantejament d’Iglesias de compartir Executiu amb Sánchez tindria més força si socialistes i morats, que van obtenir 42 diputats, es bastessin per a la investidura, però, al necessitar també altres forces (del PNB a Compromís, passant potser per Coalició Canària i el Partit Regionalista de Cantàbria), poden evitar la coalició. Però no és un plantejament tancat: diversos dirigents consideren que al final, si Unides Podem es mostra inflexible, no tindran més remei que fer-li lloc.

Res a negociar

Una altra cosa molt diferent és ERC, que juntament amb el PDECat va ser en bona part responsable de l’avanç electoral, al rebutjar la tramitació dels Pressupostos, votant amb el PP i Ciutadans. “No ens en podem refiar”, assenyala Sánchez des d’aleshores. El líder socialista no vol fer “descansar” l’“estabilitat” del país en l’independentisme, segons va dir en campanya. Una negociació amb els republicans està descartada. “No hi entrarem”, va assegurar Ábalos a Tele 5.

La idea, expliquen en la cúpula socialista, passa per buscar l’abstenció dels republicans en una segona votació d’investidura, per a la qual només es necessita majoria simple, i que sigui sense cap contrapartida, forçant ERC a escollir entre permetre que Sánchez governi o ser responsable d’una repetició electoral, votant de nou amb la dreta. Així que no hi haurà converses sobre els requisits que posa ERC per recolzar Sánchez: una mesa de diàleg a Catalunya, parlar del referèndum d’autodeterminació i aprovar lleis per "aixecar" el judici del Tribunal Suprem als dirigents independentistes per l’1-O.

Però el PSOE, va insistir Ábalos, no pressionarà el partit d’Oriol Junqueras ni cap altre, com va fer el PP el 2016 perquè es permetés governar Rajoy. “¿Aquells que tant van pressionar per a l’estabilitat del país s’ho aplicaran? –va preguntar el ministre–. Nosaltres ja ho vam fer. Perquè aquí, al final, sembla que sempre som els mateixos els que hem de donar explicacions. Nosaltres assegurem que no farem el que ells van fer, que és desestabilitzar altres partits. No pressionarem ni maniobrarem. Els respectarem”.

El sentiment de les bases

I finalment, Cs, que després de les eleccions continua titllant el líder socialista de "perill públic" i es va comprometre a no pactar amb el PSOE a través d’un document aprovat per unanimitat en la seva executiva. Els socialistes no rebutgen oficialment negociar amb els taronges, perquè aquesta actitud els serveix per pressionar Podem i durant tota la campanya han carregat contra el “cordó sanitari” que els va posar Albert Rivera, així que ara consideren que no poden fer el mateix. Però ho veuen gairebé impossible.

“¡Amb Rivera, no!”, van cridar centenars de militants diumenge, quan Sánchez va sortir a celebrar la victòria a la seu del PSOE. Els socialistes pensen complir aquest desig. Ábalos va oferir diverses pistes. La primera: “Tenim molt clar el que pensa la militància i el sentiment dels nostres electors. No els decebrem”, va dir. Dos: “Volem fer polítiques progressistes. No ens plantegem aquesta possibilitat”. I la tercera: el ministre va explicar que diversos candidats, com ara Pablo Iglesias i Pablo Casado, havien trucat a Sánchez per felicitar-lo pel seu resultat. Però, no, Rivera, a qui va evitar anomenar. “Imagini el nivell de maduresa per iniciar unes converses”, va concloure amb mig somriure.