04 juny 2020

Anar al contingut

ELECCIONS 2019

¿Què proposa cada partit?

El model d'Estat, les pensions, els impostos, la sanitat i l'educació, la família i la immigració decanten el vot

Eduardo López Alonso

¿Què proposa cada partit?

Els partits polítics han centrat bona part dels seus programes per a les eleccions generals del 28 d’abril en la unitat d’Espanya i l’economia. Aquestes són les principals propostes en alguns dels temes candents. 

Catalunya i el model d’Estat

És un dels temes centrals d’aquestes eleccions, i tots els partits ho situen en el centre neuràlgic dels seus programes electorals per a la captació del vot. Si bé els partits independentistes mantenen el pols a l’Estat, els de la dreta, el PP i Cs, han endurit la seva posició i advoquen per la reducció de les competències autonòmiques i l’aplicació de l’article 155. 

El PSOE proposa un Pacte d’Estat per reformar el sistema de finançament autonòmic i el reconeixement de les singularitats dels diferents territoris als seus estatuts d’autonomia. El PP proposa endurir els controls a les autonomies, avaluar l’organització de l’Estat i aplicar l’article 155. Unides Podem defensa la celebració d’un referèndum pactat i reformar el finançament autonòmic passant d’un "sostre de despesa" a un "sòl d’ingressos". Cs coincideix amb el PP en l’aplicació de l’article 155, a impulsar l’ús del castellà i a no indultar els polítics presos. 

Pensions

Les pensions van tornar a ser durant la campanya electoral punt de conflicte i amenaça contra l’adversari. Les principals propostes sobre pensions són les següents: La promesa del PSOE és bàsicament "eliminar l’actual índex de revalorització i actualitzar les pensions anualment amb l’IPC real". També Unides Podem defensa aquesta mesura en el seu programa electoral per al 28-A, però defensa la jubilació amb 35 anys cotitzats sense penalització i podent escollir lliurement els anys per al còmput (ERC també defensa aquesta possibilitat).

El PP i JxCat també coincideixen en la necessitat de revaloritzar les pensions d'acord amb el "cost de la vida", però amb matisos. La candidatura de Carles Puigdemont aposta per tenir en compte el canvi de l’IPC com a variable, però no explicita que aquesta passi a ser l’única consideració a l’hora de revaloritzar la pensió. Els populars sí que deixen clar que no només vincularan les pensions a la variació de l’IPC, sinó també a "altres indicadors que garanteixin el compliment simultani dels principis de manteniment del poder adquisitiu i sostenibilitat".

El programa electoral de Cs preveu compatibilitzar el cobrament del 100% de la pensió amb el manteniment de la vida laboral activa. 

Fiscalitat

Les exigències de Brussel·les en termes de dèficit i de deute públic són el marc que coarta les promeses dels partits en matèria d’impostos. No obstant, la recepta de l’equilibri fiscal és diferent. Els partits de la dreta aposten per una reducció de la pressió fiscal, mentre que l’esquerra defensa incrementar la progressivitat, que paguin més els que més guanyen. 

En general, el PSOE defensa reforçar la progressivitat fiscal, un impost sobre transaccions financeres, a les empreses contaminants i la potenciació de la inspecció d’Hisenda. Unides Podem afegeix que l’impost mínim de societats sigui del 15% i la baixada de l’IVA excepte per a articles de luxe i aliments ultraprocessats. Propostes similars a les d’ERC. El PP defensa la rebaixa del tipus màxim de l’IRPF per sota del 40%, la rebaixa de l’impost de societats per sota del 20% i la rebaixa d’impostos a nous emprenedors. Cs defensa les rebaixes d’impostos a famílies amb fills, l’eliminació de l’impost de successions (el PP també) i la rebaixa dels tipus màxims de l’IRPF.  Junts per Catalunya proposa que es reparteixin els ingressos que recapta l’Estat a Catalunya en benefici de la Generalitat i els ajuntaments. Posen èmfasi en la necessitat de fer una reforma fiscal "en clau verda", és a dir, reflectint el cost mediambiental en els preus dels productes i serveis. 

Sanitat i Educació

L’Educació és un dels temes –igual com la Sanitat– que tornen amb força com a argument en totes les eleccions i les prioritats canvien segons qui ocupi la Moncloa. En aquesta campanya, caracteritzada per l’enorme polarització nacionalista i ideològica, el discurs sobre educació s’ha centrat sobretot en dos grans eixos: la universalitat i gratuïtat de l’escola pública i la llengua. En Sanitat, els partits d’esquerra defensen elevar les dotacions pressupostàries i que aquests recursos més elevats millorin el servei de cobertura universal, ampliable a l’assistència bucodental (el PSOE i Podem, Cs i el PP, també). Els partits de la dreta defensen la millora del sistema amb la suma de l’oferta complementària privada (llibertat d’elecció de metge) i amb la implantació de la targeta sanitària única per a tot Espanya.  

En Educació, les tres dretes, el PP, Ciutadans i Vox, s’han esforçat durant la precampanya a reprovar el model educatiu català d’immersió lingüística, defensant el castellà com la "llengua vehicular ordinària de l’ensenyament a tot el territori espanyol” –segons el programa dels populars–, la qual cosa aguditza encara més l’afany recentralitzador dels partits de la dreta de l’eix ideològic. A més, Cs, en la mateixa línia, aposta per l’escolarització en castellà, sota el pretext de "donar llibertat als pares i mares d’escollir en quina llengua prefereixen escolaritzar els seus fills". “L’espanyol ha de ser llengua vehicular obligatòria i les llengües cooficials, opcionals”, defensa Vox, que no va amb embuts, també recorrent a la justificació de la llibertat d’elecció dels pares.

ERC i JxCat exigeixen la derogació de la llei educativa vigent impulsada pels populars, la LOMCE, també coneguda com a llei Wert. En defensa del català, JxCat s’erigeix en capdavanter del model educatiu català d’immersió lingüística com eina de cohesió social" i de la dualitat del model publicoconcertat, augmentant la inversió per a l’escola pública. El PSOE i Unides Podem aposten per incrementar la inversió en Educació per sobre del 5% i per la gratuïtat en la franja de 0 a 3 anys. 

La família i la dona

Les polítiques de família entremesclen diferents qüestions tant pràctiques com ideològiques i religioses. La dreta ha tornat a rescatar el tema de l’avortament per reivindicar vots. Si bé el PP continua defensant restriccions a l’avortament, Ciutadans ha apostat per recolzar la gestació subrogada. L’esquerra, per la seva part, ha destacat pel reconeixement de noves formes de famílies i la recent ampliació del permís de paternitat de cinc a vuit setmanes.

El partit de Pablo Iglesias i el de Pedro Sánchez són els únics partits que expliciten en els seus respectius programes la defensa de la llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs. La resta de partits –ERC, JxCat i Cs– sempre s’hi han postulat a favor. També Unides Podem i el PSOE, juntament amb ERC, JxCat i Cs manifesten en els seus programes la seva voluntat de despenalitzar l’eutanàsia perquè tota persona que pateixi un sofriment irreversible pugui posar fi a la seva vida dignament.

Sobre l’assumpte de la violència masclista, els principals partits, el PP, el PSOE, Unides Podem i Ciutadans coincideixen en la necessitat de desplegar el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, aprovat –amb l’abstenció del partit morat, que ho va considerar insuficient– al Congrés dels Diputats. Els populars, posen el focus en els col·lectius vulnerables: dones discapacitades, menors i adolescents, dones de l’àmbit rural i immigrants, i es comprometen a millorar la coordinació entre institucions per fer front a aquest tipus de violència. No obstant, defensen que passi a denominar-se "violència domèstica", per incloure el cas dels homes maltractats. Unides Podem i Junts per Catalunya defensen un canvi en el significat del concepte perquè inclogui tots els tipus de violència contra les dones i no només la que és exercida per part de la parella o l’exparella. El PSOE i Unides Podem defensen que la falta de consentiment en una relació sexual sempre tingui la consideració d’agressió sexual. 

Immigració

Els programes electorals ofereixen alternatives molt diferents en matèria d’immigració. Si bé els partits d’esquerres proposen flexibilitzar les polítiques d’obtenció de permisos i millorar el sistema d’acollida, la dreta és més propensa a defensar l’expulsió dels immigrants il·legals i reforçar la presència de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a la frontera sud. 

Vox és el partit amb posicions obertament contràries a la immigració. La proposta de la ultradreta es basa a deportar tots els immigrants "il·legals" juntament amb aquells que hagin comès algun delicte, a més d’endurir el procés per regularitzar la situació de les persones immigrants i jerarquitzar l’acollida, donant preferència a aquells nacionals de països "que comparteixen idioma i importants llaços d’amistat i cultura amb Espanya". En la mateixa línia, els populars aposten per "posar fre a la immigració il·legal" fent tornar als seus països també els menors no acompanyats i que l’acollida d’immigrants quedi subjecta a les demandes del mercat laboral. 

Tant Junts per Catalunya com Unides Podem, es mouen a l’altre costat de l’eix. Aposten per impedir la repatriació de menors i facilitar la regularització dels immigrants que es troben en una situació irregular. Tots dos coincideixen en la necessitat de tancar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs). No obstant, el partit de Sánchez i Borràs pretén substituir-los per "espais d’acollida sota tutela d’entitats socials". Els d’Iglesias, d’altra banda, consideren necessari reforçar el Servei de Salvament Marítim i protegir la feina de les oenagés. Cs proposa l’establiment d’un sistema de visat per punts per atreure estrangers més formats. 

Temes: Eleccions