Les defenses passen a l'atac en el judici del procés

Han necessitat 35 sessions al Tribunal Suprem, el pas de més de 250 testimonis i diversos centenars d’hores de declaracions perquè el judici del procés afronti una nova etapa. Fins ara, els compareixents ho eren a petició de les acusacions; des d’aquest dimecres, comencen a desfilar davant del jutge Manuel Marchena els proposats per les defenses.

De moment han passat per la sala de judicis els testimonis de la fiscalia, de l’Advocacia de l’Estat i de l’acusació popular, exercida per Vox. D’entrada, la fiscalia ha vist complertes les seves expectatives i continua mantenint que es va produir un alçament violent que es presenta en el delicte de rebel·lió i que, al seu entendre, es va declarar la independència el 27 d’octubre del 2017, en contra de l’argument de les defenses dels acusats que es va tractar d’un acte simbòlic.

Les acusacions sustenten l’eventual violència, sobretot, en les declaracions que han fet davant del tribunal els guàrdies civils i policies nacionals que van intervenir durant la jornada de votació de l’1-O. Han relatat un ambient de resistència activa, d’insults i, fins i tot, d’agressions. I també en els testimonis oferts per membres de la comitiva judicial, entre els quals la secretària del jutjat, que no podien sortir de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre per la gran concentració de protesta que es va convocar.

Desafiament a l’Estat

També han intentat deixar clar que els fets de l’octubre del 2017 van suposar un autèntic desafiament a l’Estat. Un dels últims testimonis que van cridar les acusacions, l’exdirector dels Mossos Albert Batlle, va semblar que apuntalava aquest dimecres aquesta versió quan va dir que un dels motius de la seva dimissió –el juliol del 2017– va ser la seva “incomoditat” per la deriva independentista.

D’altra banda, la fiscalia i la resta d’acusacions entenen que els testimonis també han reforçat l’existència del delicte de malversació de fons públics. Segons la seva opinió, les factures emeses (com les que va fer Unipost a la Generalitat per la distribució de material per a l’1-O o les d’altres empresaris que van fer tasques vinculades al referèndum) suposen, d’entrada, un compromís de pagament, tot i que en realitat les empreses no arribessin a cobrar.

A falta que algunes declaracions que es van ajornar per diversos motius –com la de l’exdiputat Lluís Llach o diversos observadors internacionals de l’1-O– se substanciïn en els pròxims dies, el nou to va arribar a la sala amb l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, el primer testimoni de les defenses que no havia sigut proposat també per alguna acusació. El que en paraules dels guàrdies civils eren “mirades d’odi” i agressions durant els registres del 20 de setembre, es va convertir, a ulls de Solé, en “alguna empenta puntual” barrejada amb “càntics i crits de protesta”.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

És d’esperar que la tònica segueixi en els pròxims dies, perquè la llista de compareixents inclou els testimonis que interessen als acusats. A més de restar transcendència al referèndum i a la declaració d’independència, les defenses han intentat fins ara remarcar la brutalitat de què es van valer la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant l’1-O.

L’atzar ha volgut que el canvi d’etapa coincidís amb la notícia que, a pocs metres del Suprem, l’Audiència Nacional absolia Sandro Rosell. Això es va convertir en tema de conversa en els grupets, i va ser inevitable que es fessin comparacions entre els gairebé dos anys de presó preventiva de l’expresident del Barça i el temps que els acusats del procés porten entre reixes. “Vas ser el primer pres de les clavegueres de l’Estat contra Catalunya. ¡Vergonya!”, va escriure per exemple a les xarxes socials Jordi Sànchez.