Batlle: "Mai vaig tenir dubtes que els Mossos complirien la llei"

L’exdirector dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle ha assegurat aquest dimarts en el judici del procés, que se celebra al Tribunal Suprem, que quan va cessar del seu càrrec, al juliol del 2017, va recordar als membres de la Policia de la Generalitat el que sempre havia manifestat des que va prendre possessió del seu càrrec, que "es devien al servei de la llei", i ha remarcat que ell mai va tenir dubtes sobre el comportament futur del cos policial.  Ha explicat que després del nomenament com a conseller d’Interior de Joaquim Forn, que va revelar en el càrrec Jordi Jané, va presentar la seva carta de dimissió, principalment perquè considerava que el nou responsable de la cartera tenia el dret a nomenar el seu propi equip.

El que va ser màxim responsable dels Mossos ha admès que no se sentia "còmode". "Hi havia un component d’incomoditat personal per com podien evolucionar les coses", ha argumentat, per després relatar que també hi havia grups polítics que recolzaven en aquell moment el Govern català, en concret la CUP, que també ha expressat en diverses ocasions la seva disconformitat amb ell sobre el comportament dels Mossos com a "garantia de l’ordre públic a Catalunya". "Havia tingut seriosos enfrontaments. Però la meva dimissió era producte d’un cúmul de factors. El principal era la lleialtat amb el conseller entrant per poder formar el seu equip", ha recalcat.  A preguntes de la defensa de Forn, ha incidit que el major Josep Lluís Trapero era molt gelós de les seves competències i "no hauria permès qualsevol intromissió del poder polític".

Els empleats d’Unipost

La primera tanda de testimonis estava formada per treballadors i executius de l’empresa Unipost que, segons l’acusació, va facturar prop d’un milió d’euros a diversos departaments de la Generalitat per a la distribució de material electoral per a l’1-O. A les entrades i registres es van trobar documents sobre aquest encàrrec i a les seves naus unes 50.000 cartes certificades per a la designació dels membres de les taules de votació.

Un dels treballadors ha assegurat que unes factures remeses a algunes Conselleries i suposadament vinculades a aquesta tasca es van anul·lar i després van fer una factura proforma, i va precisar que aquest transvasament es podria haver atribuït a un “error” intern, que no només es donava en el cas de l’Administració autonòmica, sinó també amb altres clients. La fiscalia sosté que l’emissió en si d’una factura és un compromís de pagament, fet que comporta la comissió d’un delicte de malversació de fons públic.

Un altre empleat ha explicat que entre la plantilla es parlava i se sospitava que els encàrrecs de la Generalitat eren la distribució de material electoral per al referèndum i que en alguns sectors no s’entenia com l’empresa, ja amb dificultats econòmiques, s’implicava en aquest assumpte amb el “risc” que suposava davant de la possibilitat de perdre clients, ja que treballaven a Espanya. Aquest testimoni ha relatat també que ell va rebre una ordre de treball per repartir una sèrie de material, però que no es va fer perquè mai es va realitzar. I és que les cartes certificades havien sigut confiscades per la Guàrdia Civil en una nau d’Unipost. Ha reconegut que l’ordre era de prioritat.

El mosso independentista

Albert Donaire, dirigent del col·lectiu Mossos per la Independència, ha confessat, per la seva part, ser l’autor d’alguns tuits a favor del referèndum de l’1-O, tot i que també ha recordat, a preguntes de les acusacions, que la funció de la Policia de la Generalitat era respectar les resolucions de "no causar un mal major a la població" i "intentar complir sempre amb la Constitució". El 7 de setembre del 2017, va escriure a la xarxa social: "Com a mosso estic al costat del Govern perquè se celebri amb normalitat l’1-O". A aquest missatge adjuntava una foto seva vestit d’uniforme quadrant-se davant d’una estelada. Aquest agent, que ha sigut investigat per Assumptes Interns del cos i expedientat, ha especificat que ell va ser destinat en la jornada de votació a un centre de Ribes de Freser, però que no va aixecar cap acta perquè no es va intervenir material davant de l’acumulació de persones que hi havia a la zona. Es va desvincular de Jordi Sànchez, amb qui mai es va reunir, a pesar que el grup al qual pertanyia era una sectorial de l’Assemblea Nacional de Catalunya.

Joan Ignasi Elena, que va ser coordinador del Pacte Nacional Referèndum, ha aportat bastant poc al judici. Simplement ha concretat en què consistia aquesta entitat, l’objectiu de la qual era explicar la necessitat d’un referèndum acordat entre el Govern espanyol i el català per resoldre el conflicte a Catalunya, i ha negat que es financessin amb fons públics. Totes les aportacions econòmiques, ha recalcat, eren privades. La que va ser presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, ha assegurat que aquesta entitat mai va tenir res a veure amb l’organització del referèndum i que “l’únic” que va fer “va ser proposar als ajuntaments associats [uns 800] que fessin una declaració política de suport”. 

Empentes i forcejaments

En la sessió de la tarda, l’eurodiputat d’ERC i alcalde de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Jordi Solé, ha reconegut que van haver empentes i cops davant de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), en la Via Laietana de Barcelona, el 20 de setembre del 2017, durant un registre de la Guàrdia Civil. Malgrat que l’actitud de la majoria era "tranquil·la", ha admès que a la sortida dels membres de l’institut armat va provocar un augment de la tensió, amb cops a un vehicle policial no logotipat, empentes, forcejaments i crits contra els agents. A la Conselleria d’Economia, en canvi, no va veure tensió. "No vaig veure cap amenaça, cap agressió, no vaig veure cap situació d’especial tensió", ha dit tret d’un episodi que va durar "un parell de minuts" quan la Guàrdia Civil va treure un detingut i un grup de gent els va increpar i fins i tot algun va donar cops al cotxe.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Anna Teixedó, cap de protocol de la Conselleria d’Economia i que va ser present a l’edifici fins a les tres del matí del dia 20 de setembre, ha explicat que va assistir a algunes reunions, com en la que es va plantejar la possibilitat de desconvocar la concentració, en la qual 'els Jordis' van dubtar de si eren "referents per a la gent" congregada. Finalment, ho van fer des de sobre dels vehicles de la Guàrdia Civil.

Del que no va ser testimoni és de cap intent d’assalt a l’edifici però sí de quan Jordi Sànchez, de qui li va sorprendre el seu rol d’interlocutor, va oferir que l’exdiputat Lluis Llach acompanyés la secretària judicial per sortir de l’edifici per la porta principal, una opció descartada de pla per la lletrada i la Guàrdia Civil.