Anar al contingut

eleccions generals 28-A

28-A | Els moments clau dels debats electorals a Espanya

El Periódico

28-A | Els moments clau dels debats electorals a Espanya

En els debats electorals l’audiència es decanta a favor d’un o un altre contendent per moments puntuals i són recordats generalment per una frase, una ocurrència o una badada.

A l’espera del que ofereixin els del 28-A, aquests són alguns dels moments estel·lars viscuts fins ara:

González i Aznar, maig del 1993 

El debat electoral entre Felipe González i José María Aznar, celebrat a Antena 3 el 24 de maig del 1993, va ser el primer de la democràcia a Espanya.  Aquell dia el diari 'El Mundo' va aparèixer als quioscos amb una informació que posava el focus en el presumpte finançament irregular del PSOE. 

El candidat del PP va atacar per aquest flanc i González va respondre amb la proposta de creació d’una comissió parlamentària d’investigació sobre els cursos de finançament dels partits. Aznar es va mostrar d'acord amb la comissió, però per "investigar-los a vostès", no els partits.

Zapatero i Rajoy, febrer del 2008

Van haver de passar 15 anys per veure un altre cara a cara entre líders polítics. Va ser el 25 de febrer del 2008 entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. El candidat socialista a la reelecció va estrenar aquella nit el "bona nit i bona sort" portat al debat electoral, parafrasejant els comiats que el periodista Edward R. Murrow feia en els seus programes.

Un dels instants més còmics es produeix aquí, quan Zapatero critica que el PP hagi dut a terme regularitzacions d’immigrants fins i tot amb un "bono-bus", a la qual cosa Rajoy respon amb semblant de sorpresa: "Què és això".

Va ser una contesa amb fases àrides. "Cap governant ha sembrat en la història d’Espanya tanta tensió i tanta zitzània, alhora que parlava d’entesa i de convivència", va afirmar Rajoy. "Per mi és immoral utilitzar de forma partidista la lluita contra el terrorisme", va dir Zapatero.

Zapatero i Rajoy, març del 2008 

El 3 de març del 2008 va tenir lloc el segon debat de la campanya entre Zapatero i Rajoy es van combinar acusacions i sentències més o menys enginyoses. 

Però el moment perdurable en la memòria el va protagonitzar "la nena" de qui va parlar el líder dels populars en el tancament del debat: "En aquesta nena penso. Aquesta nena és al meu cap". 

Sánchez, Rivera i Iglesias, novembre del 2015

En el debat d’'El País’ el 30 de novembre del 2015 van participar-hi Pedro SánchezAlbert Rivera i Pablo Iglesias. Aquest debat es va caracteritzar perquè no va anar-hi ningú en representació del PP, per la qual cosa el faristol corresponent va quedar buit. Aquesta trobada a tres, amb els candidats de Ciutadans i Podem, va marcar l’inici del que estava per venir: la irrupció de dos nous partits per acabar amb el bipartidisme. 

D’aquesta sessió retransmesa per internet es recorda un fet no relacionat directament amb el debat: el gest d’"ok" de la dona de Sánchez, Begoña Gómez, mentre Íñigo Errejón parlava a càmera.

Sáenz de Santamaría, Sánchez, Rivera i Iglesias, desembre del 2015

En aquest debat, que es va celebrar el 7 de desembre del 2015, va cridar l’atenció la tardança del candidat socialista a posar amb els altres adversaris per a la foto prèvia al debat, i va cridar l’atenció novament una absència: la de Rajoy.

Al seu lloc, la vicepresidenta llavors, Soraya Sáenz de Santamaría, que va deixar alguna frase de pes polític, "governar és molt difícil, parlar és molt fàcil", i una pulla a Iglesias: "Paga, Moneder, paga".

Així va ser la seva resposta a la pulla anterior del líder de Podem, que s’havia endinsat al terreny de la corrupció. "Sigues fort, Luis, sigues fort". També és recordada la ironia del candidat de la formació morada cap a Sánchez: "Pedro, manes poc; en el teu partit manen d’altres".

Rajoy i Sánchez, desembre del 2015 

L’últim cara a cara fins ara, i un dels més fàcilment reconeixibles per a la ciutadania per les dures paraules de Sánchez a Rajoy: "El president del Govern ha de ser una persona decent, i vostè no ho és". I el candidat del PP va reaccionar així (el desembre del 2015, convé recordar-ho): "Fins aquí hem arribat. Primer, si vostè creia que havia d’haver dimitit i no era digne de ser president del Govern, la seva obligació era presentar una moció de censura; jo és el que hauria fet".

Visiblement irat, el candidat del PP va etzibar a Sánchez: "Ha fet vostè una afirmació roïna, mesquina i miserable". Primer va dir "afirmació ‘ruiz’", però Rajoy de seguida va reconduir.

Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera, juny del 2016

El primer debat "a quatre" entre els principals candidats a la presidència del Govern en la història d’Espanya es va fer el 13 de juny del 2016 i va enfrontar Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera.

Un Rajoy bregat davant joves aspirants va deixar frases com aquestes: "Comparteixen una visió bastant trista del seu país" o "al Govern no s’hi ve a fer pràctiques, s’hi ve après". Després hi va haver encreuaments de retrets entre els altres. Sánchez a Iglesias: "Agraeixo la mà estesa del senyor Iglesias, però abans d’agafar-la m’agradaria que deixés anar la mà del senyor Rajoy".

D’Iglesias a Rivera: "Entre la còpia i l’original em quedo amb l’original i nostre adversari és el PP". De Rivera a Iglesias: "Vendre fum, senyor Iglesias, amagar la pujada d’impostos en un catàleg d’Ikea, no és la millor manera".