Mentides en precampanya: salut pública, presons i armes

Segons el quart article (dret dels ciutadans en el conjunt del Sistema Nacional de Salut) del capítol preliminar de la llei 16/2003 de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, “els ciutadans tindran els següents drets en el conjunt del Sistema Nacional de Salut [...] a rebre, per part del servei de salut de la comunitat autònoma en la qual es trobi desplaçat, l’assistència sanitària del catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut que pogués requerir, en les mateixes condicions i idèntiques garanties que els ciutadans residents en aquesta comunitat autònoma.”

Pedro Sánchez ni ha permès ni ha deixat de permetre que Catalunya tingui el seu propi règim penitenciari, ja que aquesta transferència de competències està contemplada des de l’any 1979. L’Estat té la competència penitenciària en totes les comunitats autònomes, amb l’única excepció de Catalunya. Amb l’Estatut del 1979 i el reial decret 3482/1983 “sobre traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’Administració Penitenciària” se li van transferir els esmentats poders a la Generalitat.

Notícies relacionades

Com sobreviure a l'era de les 'fake news'

La fiscalia, en descrèdit

L’eliminació del districte únic –una demanda que també demanen revertir els populars– no impedeix tal com el candidat a la Generalitat valenciana per Ciutadans afirma, que els pares i mares puguin escollir l’escola a la qual prefereixen que els seus fills s’escolaritzin. El que el sistema de sis zones contempla, és l’obtenció de punts per a escoles –ja siguin públics o concertats– de l’àrea d’influència on es troba el domicili, per a segons va manifestar en el seu moment el conseller d’Educació Vicent Marzà “garantir la igualtat de condicions” i assegurar que “són les famílies les que escullen el centre i no el centre qui escull les famílies”. Aquests punts, a més, no són l’únic criteri a l’hora d’atorgar les places, ja que també es tenen en compte altres factors com la renda, la discapacitat, o el fet de ser família nombrosa o monoparental. Tot i així, el sistema de punts per zones no impedeix en cap cas que les famílies posin com a opcions els centres que prefereixin, siguin lluny o a prop del domicili familiar.

Alguns Consells Escolars –formats per pares, alumnes, docents i personal no docent d’un centre– han proposat obrir aules en el tram de 0 a 3 anys en diferents escoles en les quals s’eduqui íntegrament en valencià. Ni es té la intenció d’eliminar l’espanyol en aquestes escoles ni es pretén obligar ningú a escolaritzar els seus fills a les esmentades aules, sinó donar l’opció als pares que així ho desitgin. Aquesta iniciativa, a més, no ha sigut impulsada per la Generalitat tal com va afirmar el líder taronja. D’altra banda, les associacions Escola Valenciana i Fapa-València, van denunciar el 2011 que els centres públics que ofereixen un programa d’ensenyament en valencià no arriben a representar el 45% del total.