Campanya a Catalunya amb un ull posat al Suprem

Han passat 40 mesos des que Gabriel Rufián va prometre en una entrevista que només estaria “18 mesos, i ni un dia més” al Congrés dels Diputats. Avui, Rufián porta el pes de la campanya d’Esquerra Republicana en les eleccions del 28-A, davant la impossibilitat que el cap de cartell, Oriol Junqueras, participi en persona als actes. L’escena resumeix el present de l’independentisme: van intentar la gesta i no els va sortir bé; ara busquen una revàlida a les urnes. Recolzats en l’autoritat moral dels presos, ERC i JxCat intentaran condicionar un futur Govern de Pedro Sánchez mentre disputen l’enèsima batalla per l’hegemonia en el sobiranisme i intenten evitar fugues de vot útil cap al PSC.

Els partits catalans afronten les eleccions generals amb les seves millors gales. Tots són conscients que suposen l’inici d’un cicle de vital importància, que es completarà amb les europees i les municipals i que condicionarà l’escenari polític dels pròxims anys. Incloses, per descomptat, unes eleccions al Parlament, la data de les quals també depèn de les cites amb les urnes que s’inicien el 28 d’abril, però que s’intueix no gaire llunyana.

La presó preventiva i el judici que se celebra al Tribunal Suprem constitueixen el paisatge de fons de la campanya que comença la matinada de dijous a divendres. Els partits independentistes no han fet res per evitar-ho. Al contrari: malgrat que Institucions Penitenciàries va confirmar que no hi podrà haver actes electorals a les presons, han col·locat en els llocs nobles de les seves llistes els processats al Suprem. Junqueras encapçala la candidatura d’ERC a Barcelona, i Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull són caps de files de JxCat a la capital catalana, Tarragona i Lleida, respectivament.

ERC té una gran oportunitat per consolidar-se finalment com el principal referent independentista. El CIS aventura que podria triplicar JxCat i arribar fins als 18 diputats. Els republicans no es fien de les enquestes, que ja els donaven guanyadors en les eleccions al Parlament del 21-D, quan Carles Puigdemont va superar Junqueras per dos diputats. El seu missatge de campanya està clar: són la garantia que el PSOE no es recolzi en Ciutadans per governar. Aquest dijous, el seu líder demanava negociar amb Sánchez “sense línies vermelles”.

Una altra oportunitat per al PSC

El principal rival d’Esquerra per la victòria és el PSC. Els socialistes catalans, que amb l’impuls de Pedro Sánchez i la por d’un Executiu de les tres dretes busquen guanyar les generals com van fer des del 1977 fins al 2008, fien les seves opcions al vot útil. Repeteixen candidata, Meritxell Batet, i han preparat una campanya amb poques estridències, a l’espera que Pablo Casado els continuï fent la feina.

JxCat és potser qui més s’hi juga el 28 d’abril. Després de la seva inesperada victòria –dins del sobiranisme– del 21-D, els catalans tornen a jutjar la figura de Puigdemont. L’expresident, que a diferència d’ERC flirteja amb el bloqueig del Congrés com a objectiu de campanya, ha col·locat els seus fidels en tots els llocs clau de les llistes, tenint en compte que els presos segurament no podran exercir les seves tasques parlamentàries. Les generals seran la prèvia de la lluita que entaularan, ja en primera persona, Puigdemont i Junqueras com a candidats a les europees.

El dels comuns és un paper difícil. No s’han escapat del declivi general que els sondejos pronostiquen per a Podem i les seves confluències. I, a més, Jaume Asens haurà de competir amb l’extraordinari resultat que el seu antecessor com a candidat, Xavier Domènech, va obtenir el 2016: En Comú Podem va guanyar les eleccions amb 12 diputats.

La competició Cs-PP

Notícies relacionades

L’estat de negació del PP

Estrasburg rebutja la demanda de Mas contra la seva condemna pel 9N

Tampoc remunta a les enquestes Ciutadans, malgrat que Albert Rivera va apostar fort amb Inés Arrimadas com a candidata. Aquest dijous al Parlament, amb l’exhibició de llaços grocs arrencats, va apuntar per on anirà la seva campanya: la mateixa guerra sense treva contra l’independentisme que la va impulsar a la victòria en les últimes autonòmiques.

A l’espera de si opcions com el Front Republicà d’Albano Dante Fachin o el PACMA aconsegueixen finalment entrar al Congrés, tots els sondejos apunten el PP com a última força entre els partits tradicionals. La seva cap de llista per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, podria ser l’única diputada per Catalunya en el grup parlamentari de Casado. Aquest dijous, a la UAB, ja va deixar clar que no pensa passar desapercebuda.