Toni Comín: "¿Trànsfuga? Els partits són instruments»

Toni Comín (Barcelona, 1971) justifica en aquesta entrevista que la seva carrera política sempre s’ha mogut per la necessitat de prioritzar en cada moment les seves idees i pel que li han anat demanant diferents líders, per sobre de l’interès dels partits. Reivindica la llista única independentista en les eleccions europees, però no necessàriament en les catalanes o municipals. 

–Ha estat a Ciutadans pel Canvi, en el PSC, a Esquerra i ara va a Junts per Catalunya. ¿Què opina que se’l pugui considerar un trànsfuga?

–Soc una persona que ha passat de l’esquerra federalista a l’esquerra independentista i aquest és el moment de la unitat. Moltíssima gent ha fet la mateixa trajectòria que jo. En funció de la causa que vols servir, per ser coherent, vas escollint els instruments més útils en cada moment. No visc els partits com una cosa patriòtica o com un hooligan, sinó com a instruments. No he fet mai el pas; m’han vingut a buscar cada vegada. Primer, [Pasqual] Maragall; després, [Oriol] Junqueras, i ara ha sigut Carles Puigdemont.

–Quan ERC li va oferir ser candidat a les europees fa cinc anys, ho va rebutjar argumentant així: “És un moment important de descrèdit de la política i no vull que es pensi que puc anar a una llista per interès o per accedir a un càrrec”. ¿Què li diria a qui creu que ara és així?

–D’una persona que ha perdut la casa, la família, la feina i ho ha donat tot per convocar un referèndum d’autodeterminació, dir que està en política per interès personal em sap molt de greu. Continuar dubtant de l’honestedat i la generositat dels que hem assumit aquest sacrifico em genera vergonya aliena. Quan veig ‘trolls’ a internet que qüestionen la coherència... li asseguro que una de les experiències més dures en la vida és l’exili.

–¿Què li diria a qui el va votar a vostè i a la resta de la llista d’ERC en les eleccions catalanes per unes idees i un programa i ara veu que vostè se’n va a una altra llista amb un altre programa?

–Soc un independent. No estem parlant d’una persona que era en una llista i ara és en una altra, no. ERC va voler posar els seus exiliats en la llista i ara parlem que els exiliats puguem fer política des del Parlament Europeu. Si algú se sent traït li explicaré això i el seu sentiment de traïció es dissoldrà de manera automàtica.

–¿Tornarà l’acta de diputat del grup d’ERC al Parlament?

–Estic a disposició d’ERC. Parlaré amb ells.

–Va a les europees malgrat no haver aconseguit la llista unitària...

–Políticament és molt difícil, tot i que encara és possible tècnicament. De la mateixa manera que poden tenir avantatges les llistes separades en les espanyoles per frenar el PSC en l’àrea metropolitana, o en les municipals pel mateix, veig claríssim que en unes europees anar junts té més avantatges.

–¿Per què ha decidit presentar-se amb Junts per Catalunya?

–Tot es precipita quan els informes jurídics ens donen a entendre que hi ha possibilitats d’accedir a l’escó d’eurodiputats. Es tracta d’utilitzar el Parlament Europeu com a plataforma per a la internacionalització dels que som a l’exili. 

–¿Segueix sent el representant d’ERC en el Consell per la República?

–Això ho ha de dir ERC. Soc un independent a disposició d’Esquerra. És compatible estar a disposició d’ERC i del president Puigdemont. No seré jo qui deixarà de sentir-se vinculat a ERC.

–El PDECat era en el grup liberal al Parlament Europeu. ¿Què farà vostè si és elegit?

–Els eurodiputats van al grup que volen independentment de la llista per la qual han sigut elegits. Una opció evident és anar al grup dels Verds/Aliança Lliure Europea. No aniré al grup liberal; l’hi asseguro amb tota rotunditat.

–I a l’hora de votar, en temes ideològics, ¿què farà?

-Votaré en funció dels meus principis i de la meva ideologia d’esquerres. Podem votar diferent formant part del mateix grup. Però deixi’m que li digui: en política s’ha de saber la prioritat estratègica en cada moment. En aquest moment, tenim un combat amb un Estat autoritari en el qual només podem tirar endavant si anem de la mà defensant democràcia, drets civils i dret a l’autodeterminació. Els que vam fer l’1-O i la DUI per coherència ens hem de mantenir en combat fins que l’autodeterminació sigui reconeguda. Defenso una estratègia que contribueix a un combat que podem guanyar.

–És a dir, que ara és prioritària l’autodeterminació sobre l’eix esquerra-dreta...

–Són coses perfectament compatibles. Jo vaig fer les polítiques sanitàries més d’esquerres en un Govern de coalició amb Junts per Catalunya. I és demostrable. Fins i tot una mica més que les del tripartit.

–Les llistes d’espera

–Durant el meu mandat van baixar. El pla de xoc va ser un èxit. És l’única vegada que hi ha hagut una reducció rellevant.

¿S’ha plantejat delegar el vot al Parlament tenint en compte que el Govern està en precari a la Cambra catalana i que perd votacions per la mínima?

–És un tema pendent;, ben aviat és probable que es torni a activar l’euroordre i s’hauria de valorar la delegació del vot igual que ho va estar durant un temps. S’hauria d’estudiar quin marge hi ha.

–Coneix molt bé Puigdemont i Junqueras. ¿Quina és l’arrel del seu conflicte?

M’agradaria que es poguessin tancar unes quantes hores en una habitació, perquè la meitat de les diferències estratègiques que tenim es podrien resoldre. Bona part de la discrepància té a veure amb la dificultat perquè els dirigents tinguin un diàleg normal.

–O sigui que existeix un factor humà...

–Durant aquest any i mig m’ha sigut molt fàcil compartir reflexions amb el president Puigdemont; m’ha ajudat a posar-nos d’acord. I, en canvi, amb Junqueras només ens podem escriure per carta. I, per tant, el meu diàleg polític amb Junqueras s’ha debilitat molt i amb Puigdemont s’ha consolidat; això també és rellevant.

–¿De quina estratègia se sent més pròxim?

–Hauríem de construir una estratègia de síntesi. Ningú està en contra d’ampliar la base [social de l’independentisme]. La pregunta és si amb això n’hi haurà prou per arrencar a l’Estat un referèndum vinculant. Soc escèptic. Hem de discutir què més fem i aquí entra la posició del president Puigdemont. Una part passa per l’acció internacional i, d’altra banda, farà falta una mobilització social sostinguda que comporti un sacrifici important, pacífic, molt gran.

Notícies relacionades

Els partits obren el ball d’alcaldables a Barcelona

Elsa Artadi, l’aposta conservadora de Junts buscant el cos a cos amb Colau

–¿En les pròximes eleccions catalanes demanarà el vot per ERC?

–És aventurar escenaris; ara se’m fa difícil posicionar-me.