El comissari Molinero: «Trapero va dir: 'Espero, president, que no hi hagi cap desgràcia que hàgim de lamentar'»

El comissari dels Mossos Joan Carles Molinero va ratificar aquest dijous davant el tribunal del proces les declaracions que han anat prestant els seus companys. Però també va aportar al que ja s’ha sentit en aquestes vuit setmanes. Va explicar que quan finalitzava la reunió del 28 de setembre del 2017, en què la cúpula del cos va advertir l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont dels riscos de mantenir l’1-O, el major Josep Lluís “Trapero va fer una última reflexió i va dir: 'Espero, president, que diumenge no hi hagi una desgràcia important que hàgim de lamentar'". L’expresident va respondre que, "si es donava aquesta situació límit, declararia la independència".

El testimoni va afegir que davant aquesta resposta, a l’abandonar l’edifici, la prefectura es va plantejar oferir una roda de premsa per donar a conèixer que el seu posicionament davant l’1-O estava desvinculat del Govern i compliria l’ordre judicial rebuda. Al final no ho van considerar necessari.

La declaració de Molinero va coincidir amb la del comissari Ferran López. Només que el primer semblava entossudit a utilitzar paraules més suaus que les que la vigília va fer servir el seu superior durant el 155. Així, en les reunions del 26 i 28, sol·licitades per Trapero, va insistir que els Mossos van poder exposar durant una hora a Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Joaquim Forn la seva "preocupació" i la "claríssima voluntat" del cos de Mossos de "complir la legalitat vigent actual".

Conflictivitat social

Semblava no voler anar més enllà, perquè malgrat la insistència de Vox es va limitar a afirmar: "Vam transmetre que els nostres serveis d’intel·ligència i informació treballaven amb la previsió que 2,5 o 3 milions de persones sortissin al carrer i aquest número de gent mobilitzada de manera permanent, junt amb les ordres d’actuar que tant Mossos com les Forces de Seguretat de l’Estat havien rebut, produirien una conflictivitat social l’1-O que vèiem preocupant".

La resta de la seva declaració va ser una tancada defensa de l’actuació dels Mossos. Tant dels binomis, que va declarar que havien sigut acceptats pel responsable del dispositiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos, malgrat que davant el tribunal els havia qualificat d’"insuficients", com a l’hora de negar els seguiments a policies i guàrdies civils que els van atribuir els comandaments d’aquests cossos.

"El concepte d’enfrontament és molt ampli i possiblement no ens posem d’acord", va ser la fórmula que va elegir per respondre al fiscal Javier Zaragoza sobre si n’hi va haver algun entre Mossos i concentrats a les escoles. I va afegir un "crec que no" a si algun agent català va resultar lesionat l’1-O, cosa que va contrastar amb la vintena de guàrdies civils que van ocupar la resta de la jornada. Tots ells van relatar les lesions que van patir a l’obrir-se pas per intervenir les urnes. Davant, les defenses els van interrogar sobre les imatges gravades aquell dia. Alguna amb tanta insistència que el president del tribunal, Manuel Marchena, li va proposar que testifiqués ella en comptes del guàrdia.

Sense qüestionament

Abans que comencessin a desfilar guàrdies civils pel Suprem, Molinero havia sigut molt eloqüent a l’hora de defensar els Mossos. "En cap moment López ens va traslladar que en aquestes reunions de coordinació (entre cossos policials) es qüestionés que els mossos despleguessin un binomi a les escoles" que s’havien de tancar i confiscar el material electoral, va dir per afegir que les parelles d’agents "va ser una proposta del cos que va ser acceptada pel responsable del dispositiu", amb referència al seu coordinador, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Molinero va insistir que els binomis es van plantejar ja en les reunions amb la fiscalia sense que es plantegés cap qüestionament.

Més tard, va assegurar que, malgrat les seves advertències al llavors Govern i la seva resposta, en cap moment els Mossos van modificar el dispositiu previst per complir el mandat judicial d’impedir l’1-O.

També va ratificar la declaració de Trapero, imputat per rebel·lió a l’Audiència Nacional, que davant del tribunal del procés va exposar que va proposar centres de coordinació conjunts de totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat, un "posicionament" que al principi  va semblar que seria acceptat, però que "finalment es va optar per un altre estil de coordinació diferent".

Nega l’espionatge

Va assegurar que si s’hagués acceptat s’hauria comprovat que en cap cas es va sotmetre a vigilàncies i seguiments els policies i els guàrdies civils durant l’1-O, tal com van declarar davant del tribunal els seus superiors. López va assenyalar que només es va realitzar per optimitzar efectius i enviar-los on no hi hagués presència d’altres cossos. Molinero va afegir que això d’utilitzar un canal especial, com va ser el 21, va obeir a una intenció de no col·lapsar les emissores de ràdio i que és una pràctica habitual en tots els cossos.

També va explicar que per assegurar el perímetre dels 2.300 centres de votació, tal com havia ordenat la fiscalia, haurien necessitat 35.000 o 40.000 efectius. Va recordar que aquesta instrucció va quedar anul·lada per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Finalment, hi van treballar 11.400 efectius, "una mobilització sense precedents" al cos tant pel que fa a mitjans humans com materials, per complir el mandat judicial i mantenir els mateixos serveis d’atenció ciutadana habituals.

Segons la seva versió, la policia i la guàrdia civil també haurien pogut personar a les escoles durant el cap de setmana, quan els Mossos van aixecar més de 4.400 actes amb les activitats que es desenvolupaven als centres, que es van compartir amb De los Cobos i es van transmetre al TSJC. Va afirmar que el cos va tancar 134 centres.

Interlocució

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

I quant al paper de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i del d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el testimoni va explicar que van tenir una tasca d’interlocució el 20 de setembre durant els registres de l’Anubis. "No és que actuessin d’intermediació, però en algunes ocasions se’ls va demanar intentar minvar els efectes d’aquesta concentració", especialment al primer, va puntualitzar.

En aquest sentit, va explicar que "és habitual la relació entre els col·lectius que es manifesten amb els Mossos", tant l’ANC, com "la Falange, el PP, el PSOE...", diu, perquè "la mediació és un element clau per a la gestió de grans mobilitzacions".