Ferran López: "Puigdemont va dir que si hi havia desordres i conflicte declararia la independència"

El que va ser cap dels Mossos durant l’aplicació del 155, Ferran López, va recolzar aquest dimecres davant del tribunal del procés el testimoni que va deixar el major del cos Josep Lluís Trapero, al qual s’acusa de rebel·lió a l’Audiència Nacional, però va aportar una dada nova. Segons la seva versió, el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va respondre a la seva petició que es desconvoqués l’1-O, per complir el mandat judicial, que, si era cert l’escenari que els Mossos li estaven dibuixant, "declararia automàticament la independència". Ni el vicepresident Oriol Junqueras ni el conseller Joaquim Forn van discrepar. I per si quedaven dubtes, encara va afegir: "És una frase que tots recordem perfectament perquè és difícil d’oblidar".

Aquest escenari havia sigut ja descrit. Prèviament, a preguntes de Vox, part que va proposar el seu testimoni, havia incidit en el fet que "per complir el mandat de la jutge [del TSJC] no es "portés a terme el referèndum, pel clima que s’estava generant de polarització dels dos bàndols", ja que s’encaminaven a "un escenari de desordres i conflicte pràcticament segur". "En termes forestals –va dir–, si hi ha molta temperatura, poca humitat i fort vent es produeixen incendis. Aquesta era una situació de risc d’incendi".

Quan li va preguntar la defensa va estendre els adjectius, "fruit de l’experiència", amb "disturbis" o un "escenari incandescent", però no amb actes violents de grups concrets. Només es va permetre una vegada utilitzar la paraula maleïda: ‘violència’, requisit imprescindible perquè es doni el delicte de rebel·lió pel qual es demanen les penes més grans per a nou dels dotze acusats. Va ser quan va dir: "Se’ns va fer més que evident que aquell dia hi hauria violència. Era un canvi encaminat als disturbis".

També van aprofitar la reunió del 28 de setembre, tres dies abans de l’1-O, per advertir-lo amb tots els comissaris del cos per traslladar una imatge d’unitat. En la reunió, a més, van recriminar al que era conseller d’Interior, Joaquim Forn –que va dir que "mai va demanar res" als Mossos en relació amb el referèndum–, les seves manifestacions públiques en què havia dit que el cos garantiria la celebració del referèndum havien sigut “un error” perquè no els ajudava. Queixa que es va fer extensiva a Jordi Turull, perquè entenien que les seves paraules "perjudicaven" els Mossos.

Petició d’acarament

Segons el comissari, els van indicar que el 7 de setembre els comandaments dels Mossos havien sigut advertits pel Tribunal Constitucional, tot i que ningú hauria fet falta. "Ningú pot dir mai que els Mossos participessin en la col·laboració, en la preparació o en cap acte previ al referèndum", va asseverar. El testimoni va aportar una altra dada nova: a la nit va informar el coordinador del dispositiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos, del que s’havia parlat. Davant de la disparitat del que havia declarat aquest i López, l’advocat de Forn, Javier Melero, va demanar al tribunal que acordi un acarament entre tots dos i que se citi a declarar un nou testimoni, el coronel de la Guàrdia Civil Mariano Martínez.

López, que va comparèixer a petició de l’acusació que exerceix Vox, havia dit que Pérez de los Cobos no els "va retreure mai que no hagués complert el mandat judicial per requisar material abans de la celebració del referèndum". El president del tribunal, Manuel Marchena, va posposar la seva decisió a concloure o almenys avançar en la prova testifical abans de pronunciar-se. La defensa va acabar renunciant al testimoni del guàrdia civil.

Prèviament, el testimoni havia fet una encesa defensa de l’actuació dels Mossos l’1-O, la pauta de la qual va dir que havia sigut consensuada en les reunions de coordinació amb els altres cossos, com els mateixos binomis d’agents en cada escola. A més, va negar la principal acusació que han abocat contra ells els responsables de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional: que els van sotmetre a seguiments. Va afirmar que es van comprovar matrícules com a mesura de seguretat, però no per vigilar els seus companys d’altres cossos.

"El que va passar l’1-O era el que estava previst. Que les escoles estarien ocupades, que hi hauria resistència passiva. Ni era nou el dia 1 ni era gens nou el 20 de setembre. Se sabia que hi hauria molta gent en els punts de votació", va explicar. A continuació va assenyalar que van fer el que van poder amb els efectius amb què la Policia de la Generalitat comptava una cop "el dispositiu havia fet fallida a primera hora del matí".

Binomis acordats

Com va dir Trapero, va ser López qui va acudir a les reunions de coordinació amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, en què nega que hi hagués discrepàncies més enllà del nomenament de Pérez de los Cobos, que els va semblar "híbrid entre polític i operatiu".

"Una primera decisió consensuada i acordada va ser si ens dedicàvem a tots els centres o fèiem front només a uns quants. En el nostre cas, era que faríem front a l’extensió de tots els centres, es va parlar d’un binomi a tots els centres. Es va acordar que hi anéssim els Mossos pel coneixement de l’entorn social i perquè el gruix d’efectius eren agents de seguretat ciutadana. El dispositiu tindria dues fases, una primera dels Mossos i la segona, que corresponia a Guàrdia Civil i Policia Nacional, perquè el reforç que tenien era d’ordre públic", va explicar.

Segons el comissari, la parella de Mossos havia "de donar compliment a la interlocutòria judicial. Aconseguit aquest objectiu, mantenir la clausura del centre i establir un punt de guia per a l’acció de l’ordre públic, per identificar el moment òptim de fer la intervenció". Contestant a preguntes del fiscal, va assenyalar que aquestes parelles “ni eren suficients ni tenien material per enfrontar-se als manifestants ni afegir-se a les unitats d’ordre públic si havien d’actuar”. "Va haver-hi 2.300 centres de votació i es va intentar donar compliment a la resolució de la magistrada", va explicar López, que es va estendre a l’hora de justificar que en molts centres només es pogués aixecar l’acta, perquè "el dispositiu va fer fallida a primera hora del matí. Vam fer el que vam poder, senyoria".  

Sobre això va assenyalar que el 70% de la brigada mòbil va treballar l’1-O. "L’escenari conflictiu era Barcelona", però hi havia concentracions en altres punts: una a Sant Andreu, de signe anarquista, i una altra a Colom, de signe unionista. "Vam decidir no dispersar la brigada mòbil i mantenir-la a Barcelona", assenyala per afegir que es van ubicar en punts sensibles com ara comissaries de Policia i casernes de la Guàrdia Civil, i un grup de la brigada mòbil al partit que es va celebrar aquell dia, el Barça-Las Palmas.

Sànchez i el 20-S

Quant als registres del 20 de setembre, el testimoni va assenyalar que els va seguir des del seu lloc, després de conèixer-los a través dels mitjans. "Per descomptat que hi va haver recolzament en tots els registres". "L’ajuda era absolutament immediata. Com a exemple, aquell dia jo tenia registrades 38 trucades al coronel de la Guàrdia Civil. La col·laboració va ser absoluta i fluida", destaca. Una col·laboració que també es va viure durant el registre d’Unipost de la vigília.

L’advocada de l’Estat va centrar la seva intervenció en aquell dia. Segons el testimoni, amb informació prèvia de les 41 operacions que s’anaven a produir s’hauria pogut planificar aquesta col·laboració. Va afegir que volien que els detinguts entressin a la Conselleria d’Economia en cotxe, però fer un passadís d’aquestes dimensions amb el nombre de concentrats era "impossible", segons va dir el cap d’ordre públic. Va assegurar que amb el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, no "es va comptar per organitzar res", només que els agents tinguessin "un marge per treballar en el moment de muntar el passadís". Tot i això, va coincidir amb Trapero en què Forn li va demanar que parlés amb ell perquè intervingués pel seu ascendent amb els manifestants.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

"Només sabem que la diligència ha acabat quan Trapero rep una trucada del jutge d’incidència" perquè surti la secretària judicial. "Fins aleshores deien que per incidències informàtiques no podien sortir", va afegir, per recordar que també van voler fer-ho als vehicles, malgrat que aquests "estaven vandalitzats de tal manera que no podrien sortir". 

"El passadís hauria sigut segur, però a aquella hora de la nit es va optar pel recorregut" que l’inspector de mediació havia fet. I per si hi havia algun dubte, encara va dir sobre la lletrada de l’administració de Justícia (abans, secretària judicial): "La comitiva judicial no va sortir abans perquè ningú va dir que abans estava preparada per sortir".