Els partits es comprometen a no atiar el racisme en campanya

A10 dies que comenci la campanya electoral de les eleccions generals, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha aconseguit que tots els partits polítics a Catalunya amb presència al Parlament es comprometin a desfer-se de les expressions racistes i xenòfobes. Així ho recull un document firmat ahir, en unes jornades de treball al Centre d’Arts Santa Mònica, en ple Raval barceloní, que va comptar amb la presència de mig centenar d’entitats socials que ajuden persones immigrants.

Un “acord històric”, va qualificar ahir el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el Pacte per a un Debat Responsable sobre la Immigració i contra el Racisme i la Xenofòbia, al qual van arribar totes les formacions polítiques amb representació parlamentària a Catalunya. I és que aquest acord arriba després de diversos incidents racistes des de fa almenys un mes a Catalunya, que afecten especialment els nens adolescents que migren des de l’Àfrica sense cap adult que se’n pugui fer càrrec, i que són acollits per la Generalitat en diversos municipis catalans. “Se n’ha de garantir l’escolarització i la inserció laboral amb un pressupost ben dotat”, va demanar Ribó. De les poques estirades d’orelles que va tenir la cimera.

No obstant, el text no parla explícitament dels petits migrants. Va més enllà i vol incloure tot el debat dels nouvinguts al nostre país i d’origen divers. Els partits, almenys sobre el paper, es van comprometre a parlar dels beneficis de la diversitat, a no assenyalar certs col·lectius, aportar solucions concretes i “responsables” davant dels problemes que pot generar el fet migratori, a no utilitzar fórmules que incitin als “prejudicis ni els estereotips” i a denunciar els discursos que incitin els actes racistes. També s’hi inclouen diversos punts on es demana, bàsicament, rigor a l’hora de tractar la immigració: dades objectives i contrastables, temes contextualitzats i no deixar-se portar pels rumors o les percepcions.

El president Torra va manifestar que el text permet endinsar-se en un dels reptes que té el Govern: “reforçar el consens per protegir el model de convivència i cohesió” i evitar que “el racisme avanci i es faci fort”. Per la seva banda, el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, es va congratular que totes les forces polítiques “no utilitzin el fet migratori amb voluntat partidista i com a campanya electoral”. “Un punt de partida de la lluita contra el racisme”, va dir el conseller.

També l’oposició va aplaudir la mesura. Noemí de la Calle, de Ciutadans, va proposar crear un grup de treball sobre aquest tema al Parlament i va demanar “compromís i perseverança” a Torra. Des del PSC, Miquel Iceta va recalcar la col·laboració de totes les administracions i entitats implicades amb propostes de “diàleg, tolerància i fraternitat” per aconseguir “una societat més oberta”.

Els més crítics, els comuns i la CUP. Jéssica Albiach, de Catalunya en Comú-Podem, va avisar: “Sense polítiques públiques i compromís pressupostari, és paper mullat”, va dir, fent referència al “mur administratiu” que suposa la llei d’estrangeria. No obstant, va qualificar el pacte de “necessari”. També la CUP va assenyalar els CIE i la dificultat d’aconseguir permís de residència a Catalunya com a problema, i va assegurar que el document hauria d’incorporar una “assumpció de responsabilitats racistes” per part de l’Administració catalana.  

Mentrestant, el PP, també signant del document, va verbalitzar que la immigració pot materialitzar “oportunitats per a tota la societat”, però “només amb l’abordatge seriós dels cingles”. Van ser les paraules que van transcendir del discurs del portaveu popular, Santi Rodríguez.

Notícies relacionades

Torra promou un pacte parlamentari i social sobre la immigració

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La jornada va comptar amb la presència d’unes 50 entitats socials que es dediquen a atendre i ajudar les persones immigrants. Van demanar, entre d’altres, l’erradicació del racisme en els mitjans de comunicació, mentre que el Sindicat Manter va reclamar que els polítics deixin d’”utilitzar-los per fer campanya electoral”.

També el món local va ser present en aquest acte. Les dues federacions de municipis existents, AMC i FCM, a més dels responsables de les quatre diputacions provincials i l’Ajuntament de Barcelona. Tots van recalcar a definir les localitats catalanes com a “espais d’acollida”.