Anar al contingut

Daniel Lacalle, el guru neocon de Casado

Iolanda Mármol

Daniel Lacalle, el guru neocon de Casado

J Casares

Era el 2015. Esperanza Aguirre encara no ho sabia, però estava a punt de perdre l’Ajuntament de Madrid davant Manuel Carmena quan se’n va anar de visita al mercat Maravillas i va anunciar amb tota la pompa que havia fitxat el “brillant economista” Daniel Lacalle per al consistori. Ell vivia llavors a Londres i, tot i que sempre va estar en sintonia amb la ‘lideressa en la seva visió neocon d’una societat amb més llibertat individual i menys Estat, no va arribar a afegir-se al PP madrileny pels seus compromisos professionals a la capital britànica.

Lacalle (Madrid, 1967) és llicenciat en Economia, analista financer i té un màster en investigació econòmica. Va començar la seva carrera treballant al sector elèctric, però va reorientar els seus interessos cap a la gestió de renda fixa. Net de militar franquista, fill de militant comunista, Lacalle ha demostrat una hiperactivitat especialment versàtil: autor de diversos llibres (entre els quals, el supervendes ‘Viaje a la libertad económica’), conferenciant, professor i tertulià assidu amb gran capacitat per traduir –si no sempre amb rigor, sí sens dubte amb creativitat– conceptes complexos en frases bala.

Lacalle ha estat a prop de Pablo Casado, l’ha assessorat des que va arribar la presidència del PP i a ningú li va estranyar el seu fitxatge (ara sí) com a número quatre per a les eleccions del 28-A, però molts van recordar l’estrepitós pas per la política de Manuel Pizarro amb Mariano Rajoy.

Defensa Lacalle gairebé des de l’obsessió abaixar impostos i restringir la despesa pública. Ha assegurat que el pensionista és “el pagafantes de les pujades d’impostos”.

Critica que el programa de Pedro Sánchez és el llegat de José Luis Rodríguez Zapatero i l’acusa d’abonar la política del “malbaratament”.

El guru de Casado prova de recuperar per al PP la llegenda de bon gestor econòmic, aparentment aliè a la crítica de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que recordava que “el miracle econòmic del PP és a la presó”.

Escolta The Walker Brothers, el tema més conegut del qual és The sun ain’t gonna shine anymore (El sol no tornarà a brillar més).