Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

El cap de la investigació del procés: «Des del 20-S el clima va ser insurreccional»

El tinent coronel Baena afirma que l'agenda de Jové va ser «la ratificació de la investigació»

Marchena assegura que els indicis de l'inici de la causa no tindran rellevància en la sentència

Ángeles Vázquez

Era una de les declaracions més esperades, i no ha defraudat. El tinent coronel Daniel Baena, cap de la Policia Judicial al capdavant de tota la investigació del procés, va donar el titular només començar les cinc hores i mitja de declaració que va prestar davant del tribunal del procés. I va ser d’aquests que és difícil que puguin ser substituïts per altres, perquè va sostenir, i amb una insistència que va enervar les defenses, que a Catalunya es va viure un “clima clarament insurreccional” entre el 19 i el 20 de setembre del 2017, amb els registres d’Unipost i els arrestos de l’operació Anubis, i l’aplicació del 155 el 28 d’octubre, un dia després de la declaració unilateral d’independència.

El testimoni, que va negar ser el perfil de Twitter “Tácito”, molt crític amb l’independentisme i que les defenses li atribueixen, va explicar que després de l’operació ordenada pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona es va produir “un abans i un després”, perquè fins aleshores s’entenia que les seves investigacions contra els preparatius de l’1-O eren de “poca entitat per impedir el referèndum”. El canvi es va produir a l’intervenir “totes les cartes que es volien enviar a l’electorat” i quan s’evita que l’operatiu del dia 20 “fos conegut amb temps”, ja que no els ho van comunicar als Mossos fins 10 minuts abans, perquè en un altre cas “les proves difícilment s’haurien pogut obtenir”. A més, va assegurar que estava autoritzat a utilitzar la força si la integritat de la comissió judicial hagués estat en perill amb l’entrada de manifestants a la conselleria.

Allà “es van incrementar les mobilitzacions” i pel “nombre d’accions i la tensió” que es van produir el clima es va transformar en “clarament insurreccional”. Com a “constatació” de les seves paraules va citar 88 accions contra la Guàrdia Civil, de les quals només dues van ser anteriors al 20-S i unes altres dues posteriors a l’aplicació del 155. Malgrat la seva contundència, a preguntes de la defensa de Joaquim Forn, Javier Melero, va admetre que no hi va haver cap detenció a causa d’aquest clima. Quan Ana Bernaola, en nom del president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, hi va tornar a insistir, el testimoni ja estava preparat i va dir que en certs moments “el mal provocat pot ser més greu que el que es tracta d’evitar”. Prèviament ja havia explicat: “Aquells dies, els policies amb un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable. Afortunadament no va ser així, però és inqüestionable que teníem aquella sensació”.

“No condicionarà la sala”

A força de repetir allò de “període insurreccional”, Melero es va dirigir a la Sala perquè es pronunciés sobre si era convenient. El president del tribunal, Manuel Marchena, va respondre que el testimoni parlava del que va veure amb independència de tenir més o menys encert amb la terminologia. “El concepte ‘insurreccional’ no és jurídic i no condicionarà la sala”, va precisar. I Marina Roig es va queixar que Baena parlés d’“escarnis” contra cases caserna i la fiscal de “setges”; el testimoni va acabar assimilant els dos termes i va xifrar en 47 els patits contra vivendes de guàrdies. Només va qualificar d’escarnis els patits per dones i fills de guàrdies, que va afegir que havien sigut denunciats. Els 193 talls de carretera que va xifrar van ser durant el 155. 

El tinent coronel, que va començar a investigar el procés independentista el 2015 per ordre de l’aleshores fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, un dels fiscals de la causa contra els líders del procés, va assegurar que ell mai ha investigat “programes polítics” o que ha anat “buscant sediciosos”, sinó que ha investigat persones que fan coses que poden ser delicte, com destinar diners públics a activitats prohibides pel Constitucional. Després va afegir que “les investigacions no són generals, sinó que s’investiguen objectes concrets, com contractes”. 

Confirmar l’investigat

A través de les diferents diligències en què ha actuat (per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la causa que va seguir contra aforats per desatendre el Tribunal Constitucional, del Jutjat 13, que va començar per les declaracions de Santi Vidal sobre l’Agència Tributària Catalana, de l’Audiència Nacional i fins i tot per impedir la consulta), Baena va arribar a la conclusió del qual “el referèndum era la pedra angular sobre la qual pivotava tot el procés, la condició sine qua non per posar l’Estat en situació de conflicte”. I aquí va situar el document Enfocats i l’agenda moleskine, intervinguts al domicili de l’exnúmero dos d’Economia Josep Maria Jové, que per al cap de la Guàrdia no van ser un inici més, sinó “la ratificació de la investigació” iniciada el 2016. Va afegir que es van quedar “cecs de comprovar” com coincidien els fets amb el que hi havia reflectit en els documents, com el nomenament de Carme Forcadell al capdavant del Parlament i la presència de Marcel Mauri a Òmnium Cultural.

Quan l’advocada Ana Bernaola, en representació de Sànchez, va provar “de sotmetre a judici l’atestat”, perquè eren els que havien portat a presó el seu client, Marchena li va assenyalar que estava fent “un esforç estèril”. “Li asseguro que en la sentència que es dictarà la valoració d’indicis que es fa en la fase més incipient del procediment no té la més mínima rellevància. Aquest judici comença amb els escrits d’acusació i l’atestat no vincularà el tribunal, excepte en els fets”, va insistir Marchena.

L’interrogatori de Baena es va prolongar cinc hores i mitja perquè el tinent coronel, com a màxim responsable de la investigació, coneixia tots els informes elaborats als diferents jutjats, des del relatiu a les estructures d’Estat necessàries per declarar la independència fins a les pàgines web que van ser clausurades. Per això la fiscal li va preguntar sobre els documents intervinguts al despatx de l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó en relació amb aquestes estructures i el CTTI. Però tot va arribar a un punt de detall que Baena va haver d’explicar que ell gestionava la investigació i delegava en el seu equip. A preguntes de Melero va dir que l’Agència Catalana Tributària superava el previst a l’Estatut i que no s’havia clausurat perquè la investigació que es va obrir en contra seu continua oberta.

Quan li va arribar el torn a la defensa, Andreu van den Eynde es va centrar precisament en la similitud entre els diferents procediments oberts, per provar d’acreditar una simultaneïtat que posés en dubte el resultat. El testimoni va respondre amb un “no” a la pregunta de si els acusats havien fet alguna crida a la violència, i amb un “sí”, a si, pel que sap, fan bandera del civisme. 

Baena va explicar que “tenia autorització” del jutge del 13 per “utilitzar la força si la comissió judicial” era atacada o veia que la seva integritat física es posava en risc durant el registre de la Conselleria d’Economia. No va arribar a caldre, va explicar, perquè els concentrats no van arribar a accedir a l’edifici, malgrat que els tinents al capdavant del dispositiu van declarar aquest dilluns davant del tribunal que ho van intentar a la nit. “El que va passar el 20 de setembre va depassar l’excepcionalitat” que ja implicava que hi hagués unitats dels GRS, va precisar després a preguntes de l’advocada de l’Estat.

Factures impagades

Respecte a la campanya publicitària de Civisme, relativa a l’anunci de les vies del tren, va declarar que els seus subordinats li van indicar que les empreses adjudicatàries hi van renunciar perquè estava relacionada amb el referèndum i que els anuncis es van publicar a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

I quant a Unipost, va explicar que es van emetre factures que van ser substituïdes en segons per altres “proforma”, que són les que no figuren en el balanç, però sí que apareixen en la comptabilitat i en qualsevol moment es poden reactivar per ser cobrades. L’empresa va intentar cobrar-les en dues ocasions.