¿Hi ha avui un espai electoral per a la moderació convergent?

¿Hi ha un espai polític, electoral i social per als que en la postconvergència defensen un projecte sobiranista dialogant de centredreta? Aquesta és una de les qüestions clau en el si de l’independentisme, i que fa temps que els promotors d’aquesta via responen afirmativament, assegurant que sempre hi ha hagut a Catalunya un votant catalanista pactista i situat en l’espai temperat de l’eix esquerra-dreta. Ara bé, ¿hi ha dades que sostinguin aquesta afirmació?

Experts en política com Lluís Orriols fan la següent reflexió: “Un espai nacionalista de centredreta, dialogant, ara és possible que no guanyi eleccions, però pot ser un camp base per construir un espai electoral”. “És la construcció d’un espai a mitjà i llarg termini”, afegeix, perquè a curt termini avui és “menys atractiu”, en un escenari tan portat als extrems com l’actual. I és que com explica la directora de GESOP, Àngels Pont, ara com ara el debat a Catalunya està extremament polaritzat i durant els últims anys l’antiga Convergència ha anat perdent recolzaments, amb fugues fins i tot cap a Ciutadans. Pont afegeix que l’eix esquerra-dreta està supeditat a l’independentisme, i apunta que si es creuen dades d’ideologia i sentiment de pertinença, comptant per exemple votants de Junts per Catalunya que se sentin espanyols, s’obtindria una forquilla d’entre 300.000 i 400.000 possibles votants d’aquest espai.

El periodista i professor universitari Marçal Sintes defensa clarament l’existència d’aquesta posició temperada al tauler: “Persones que se situen entre el centreesquerra i el centredreta, sobiranistes i independentistes que consideren que, per aconseguir un referèndum o la independència, cal canviar l’estratègia, partint en primer lloc d’una anàlisi realista i sincera del que ha passat”. Sintes apunta, com Orriols, al factor temps: “Amb el temps aquest tipus d’enfocament [moderat] es reforçarà, però aquest espai ha d’articular-se”. En això estan, i fins i tot alguns d’ells apunten a l’existència d’estudis que els oferirien una franja de recolzaments electorals d’uns 250.000 ciutadans. La gran qüestió és si l’aposta més rupturista de l’expresident Carles Puigdemont, que a curt termini, assenyala Orriols, pot tenir impacte, el continuarà tenint a mitjà i llarg termini o bé tindrà dificultats per consolidar-se.

Més a l’esquerra

Parlant de l’aposta de centredreta, segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió realitzat entre l’octubre i el novembre passats, en l’eix esquerra-dreta els catalans que se situen del centre a la dreta són clara minoria. En una escala de 0 a 10, sent 0 l’extrema esquerra i 10 l’extrema dreta, la mitjana de totes les respostes s’ubica en el 3,74. Una mitjana que s’ha anat acostant a l’esquerra, ja que el juny del 2017 era del 3,96.

Notícies relacionades

El PDECat i JxCat porten al límit la tensió per les llistes de les generals

Torra canvia el llaç groc per un de blanc a favor de la llibertat d'expressió

Aquesta evolució de la posició dels ciutadans (una altra cosa, com recorda Orriols, és que al preguntar-los sobre qüestions com els impostos el seu comportament sigui més conservador del que diuen ser), explica per què la proposta política que lidera l’expresident Carles Puigdemont s’ha allunyat de posicions conservadores, fitxant per a la CridaJordi Sànchez, que va estar vinculat a Iniciativa, i Toni Morral, exalcalde ecosocialista de Cerdanyola. Això s’explica també pel que assenyala Orriols: “Hi ha una correlació entre l’eix esquerra-dreta i l’independència-no independència, i això ha fet que la gent que és independentista acabi sent més d’esquerres”. Per això és ERC la que ocupa ara com ara la centralitat d’aquest espai independentista, perquè l’opinió pública s’ha acostat al seu espai.

Falta de líder

Un dels reptes fonamentals dels defensors d’aquest espai és, i així ho assumeixen, la falta de lideratge. Sintes afirma és necessari que “sorgeixin lideratges que puguin encarnar amb eficàcia” aquesta aposta. Amb tot, i aquesta és una altra conclusió que comparteixen els promotors d’aquesta estratègia i els analistes, tot això no prendrà forma fins que finalitzi l’actual cicle electoral i arribin les sentències del judici al procés. Quant als noms, la titular d’Empresa, Àngels Chacón, és una de les persones assenyalades de cara al futur d’aquest espai polític, sense descartar la promoció de dirigents procedents del municipalisme. L’expresident Artur Mas ha deixat ja clara la seva disposició a ajudar, d’entrada sense optar al lideratge. Qüestió a part és si els integrants d’aquest espai –diputats com Carles Campuzano, Jordi Xuclà, la senadora i exlíder del PDECat Marta Pascal– es podran posar d’acord entre ells i amb figures del seu entorn per decidir si plantar cara en el si del partit postconvergent o bé creant una altra formació. Aquesta és una altra qüestió, no més petita, i no resolta.