El paperot de les primàries

El 28-A ha desencadenat cops de colze en el si delspartits polítics. La precipitada confecció de llistes ha aplanat el camí a la preeminència de les afinitats personals per sobre dels ja deficitaris mecanismes de democràcia interna, lesprimàries. En alguns casos, ni s’ha arribat a cridar la militància. En d’altres, no s’ha donat validesa a la decisió de les bases, o, fins i tot, rivals no oficialistes han denunciat una tupinada. Aquest mecanisme de democràcia interna està cada vegada més desvirtuat.

Pedro Sánchez, Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias coneixen el duel a les urnes. El president del Govern central va ressorgir de les cendres i va recuperar el comandament del PSOE davantSusana Díaz, aconseguint la meitat dels vots sense gairebé recolzaments orgànics,amb tot en contra. El dirigent popular va batallar contra l’exvicepresidentaSoraya Sáenz de Santamaríafins al final, va deixar pel camíMaría Dolores de Cospedali va aconseguir imposar el seu perfil per a la presidència quan a les seves files alguns el veien com un candidat comodí per a qualsevol lloc de menys envergadura.

Rivera va convocar les primàries i les va guanyar amb el 97% dels vots davant 14 rivals, la majoria d’ells sense focus mediàtic ni rellevància orgànica, però el titular va ser la baixa participació: un 32% del cens nacional. Iglesias va arrasar a les urnes sense competidors i amb una llista de l’‘establishment’ morat al Congrés, en una votació que tan sols va servir per revalidar el seu lideratge.

I és que encara que en els seus discursos inaugurals tots van parlar d’integració, el seu assentament com a dirigents i la precipitada convocatòria electoral han precipitat l’aïllament dels seus contrincants a les paperetes. Els seus candidats per Barcelona mostren la seva aposta per estrènyer la confiança. La ja membre de l’equip de SánchezMeritxell Batetva ser ratificada en consell nacional sense adversari; mentre queCayetana Álvarez de Toledova ser designada a dit per Casado. En l’òrbita morada, Jaume Asens es va situar a primera fila malgrat registrar més vots en blanc –perquè no s’hi podia votar en contra– que a favor. 

La candidatura al 28-A de la líder de l’oposició a Catalunya, Inés Arrimadas, també es va sotmetre a votació contra 10 aspirants i va arrasar amb el 96% de recolzaments, tot i que es va anotar el percentatge de participació més baix de totes les circumscripcions, un 19%. El cas més tèrbol va ser el de la tupinada de Ciutadans a Castella i Lleó, que va fer que la candidata fitxada per Rivera renunciés quan el seu competidor va denunciar un recompte erroni, un tripijoc que ha aixecat dubtes també a Múrcia, Madrid i Cantàbria.

Per a súmmum,Vox va aprovar en la seva última assemblea general suprimir les primàries dels seus estatuts i va donar més poder a l’equip deSantiago Abascalper elaborar les llistes a dit, amb l’argument de "protegir" el partit dels "arribistes" i "infiltrats que no busquen servir Espanya sinó una butaca".

Desatendre i purgar 

ERC va decidir per unanimitat en el consell nacional del partit ungirOriol Junquerascom a cap de llista. Les crides a les urnes en el partit tampoc han sigut sacralitzades, ja que l'ara consellerAlfred Bosch es va guanyar amb el 95% dels vots el lideratge en les municipals però la cúpula va decidir rellevar-lo perErnest Maragall. Un intercanvi de cromos. L’ara candidat a l’alcaldia va decidir mesurar-se en vots, però el rival aixecat per les bases no li va fer ombra. 

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

El cas més al·lucinant és el dela Crida. Les bases van decidir amb un 97% de vots “promoure una candidatura tan unitària com sigui possible” i, amb un 91%, que la formació participés “com a tal” en els comicis “si altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència”, però la direcció va desatendre el seu mandat. Pocs dies després, la direcció va descartar presentar-se al 28-A i votar si el seu fundador Jordi Sànchez havia de ser cap de llista de la candidatura de Junts per Catalunya, en la qual participa el PDECat. La participació va caure, però va ser avalat pel 81%. El partit presidit per David Bonvehí ja havia celebrat les primàries, però va desatendre els resultats i va tancar les llistes en un consell nacional d’urgència en el qual Puigdemont va purgar el sector moderat. 

Els anticapitalistes tampoc es van estalviar polèmiques per l’avanç electoral. Van debatre per primera vegada la seva concurrència a les generals i van acordar que no hi participarien, però un partit integrat a la CUP, Poble Lliure, va decidir forjar una candidatura amb Som Alternativa i Pirates de Catalunya sota el nom deFront Republicà. Una plataforma que, per cert, tampoc ha celebrat primàries.