Nuet: «Els llaços han de ser un pont, no una trinxera»

Joan Josep Nuet torna al Parlament un dia desprésd’entregar la seva acta de diputat. L’únic polític no independentista en el judici al procés és saludat amb entusiasme per membres d’ERC, en la llista del qual anirà a les eleccions del 28-A. 

Els comuns volien ser l’alternativa de país a Convergència. ¿Què ha fallat?

La gestió de la pluralitat. Avui milers de persones han marxat (dimissions, expulsions, abandonaments...). El partit polític Catalunya en Comú s’ha fet molt petit i només representa una part de l’espai. 

¿Per què ha fet el pas ara? ¿Quant de temps fa que prepara el canvi?

S’ha anat coent des de la crisi del juny. En aquests 10 mesos hem intentat reconduir el rumb però al final ha sigut impossible. La centralitat de Catalunya en Comú la porta una gent que ja no en va veure amb bons ulls el seu naixement. Molt poques persones governen el projecte: l’ideari el van redactar més de 5.000 persones i el van canviar 62. 

¿Qui li va fer la primera oferta?

En la manifestació de Barcelona a favor dels presos vaig compartir pancarta amb el vicepresidentPere Aragonès. Li vaig fer un comentari, em va dir “d’això se’n podria parlar” i en pocs dies vam construir la proposta.

¿Què respon als que li diuen trànsfuga?

És una paraula que no obeeix a la realitat: no només he deixat la meva acta de diputat al Parlament, sinó que he deixat la direcció dels comuns. Em diuen trànsfugaper ocultar el debat polític sobre el que volen per a Catalunya, perquè no hi hauria acord. Milers de comuns estan d’acord amb la proposta d’unitat republicana que plantejo. Connecto amb una part molt gran de l’espai que considera que la col·laboració entre independentistes i no independentistes és obligada per traçar una ruta democràtica. El que hem fet és el que es farà en els pròxims temps a Catalunya; però avui hi ha gent que no hi està d’acord o no ho veu, però es farà evident quan s’acabi el cicle electoral i hi hagi la sentència del Suprem. La primera resposta a la futura sentència és aquest acord.

¿Què li han dit en privat Ada Colau i Alberto Garzón?

Amb Colau no hi parlo des del setembre. Sap perfectament el que pensava i volia fer. Tinc la consciència tranquil·la. Amb Garzón la relació és fluida i està al corrent de tot. Al setembre ja li vaig exposar quin era la deriva dels comuns i la seva perillositat. Ara en campanya cadascú ha de fer el que ha de fer. Entenc que a Madrid no es pot assimilar un acord amb una part de l’independentisme. Però sobretot hem parlat del dia després de les eleccions. Desitjo que Podem i IU no quedin presos del relat de la dreta, conservador i neocentralista.

¿Com marcarà la sentència del Suprem el futur de Catalunya?

Hem estat nou anys gestionant la sentència de l’Estatut i ara n’estarem 10 gestionant aquesta. Això revolucionarà la política catalana i això s’ha d’abordar sense prejudicis. Independentistes i no independentistes han d’explorar els punts en comú en la defensa democràtica.

¿ERC i JxCat haurien de demanar perdó per no haver dit tota la veritat als dos milions de persones que van votar l’1-O?

La paraula perdó està dins de la terminologia cristiana i no m’agrada expressar-me així. En terminologia política, els independentistes han de reconèixer que va ser un error presentar el seu projecte de forma gairebé miraculosa. Hi ha líders independentistes que, moguts per la bona fe, van dir que el procés seria fàcil i ràpid. I s’ha demostrat que no és així. Quan abans s’assimili i es construeixi un nou full de ruta inclusiu que tingui en compte el 80% de la gent que vol el dret a decidir és millor. L’independentisme està canviant i després del judici canviarà més.

El 2014 deia que ERC "no té un projecte de país". ¿El té ara?

Ho vaig dir en el context que el full de ruta que buscava la unilateralitat no entenia de forma completa el que era Catalunya. Crec que la consciència ha canviat i que està fent una reconversió sense deixar de ser independentista. La resposta repressiva de l’Estat fa que el debat democràtic floreixi per sobre del debat de sí o no a la independència. La col·laboració entre els independentistes i els que no ho són és el futur. Qui ho critiqui no entén el país ni els pròxims anys. El camí de la república catalana serà llarg i difícil. S’ha de constituir i després ja veurem si la federem, la confederem o la mantenim independent. Possiblement, jo ja hauré canviat, i molts independentistes, també.

¿De l’1-O surt un mandat democràtic per a la independència?

No, no va ser un referèndum però va ser una mobilització històrica que va canviar mentalitats. El seu impacte polític encara no està prou dimensionat. Va ser un acte de sobirania suprem.

És partidari de retirar els llaços. ¿Ha d’evitar l’independentisme qualsevol forma de desobediència? 

Els llaços no són partidistes, però soc partidari de no fomentar la judicialització de la política catalana. I de fer-ne una gestió amb sentit comú. No s’han de convertir els llaços en una nova trinxera. Els llaços han de ser un pont, no una trinxera.

Si la independència depengués del seu vot, ¿Catalunya seria independent?

En aquest moment tothom sap que no soc independentista. Em sento més còmode en una relació federal o confederal. Però he de reconèixer que la independència ha mogut els fonaments del règim del 78. Soc una persona pragmàtica i en cada moment sabré decidir quin és el vot més adequat per trencar el règim del 78, que és el meu objectiu polític principal.

¿Faria president Pedro Sánchez amb el seu vot?

Depèn de què hi hagi darrere. Si és el Sánchez que va guanyar les primàries del PSOE parlant de plurinacionalitat amb aquest es pot dialogar.

¿Vol, com altres candidats de llistes independentistes, anar al Congrés a bloquejar-lo?

En absolut. Ni jo ni la meva llista assumeix aquest concepte.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

¿Quanta gent hi ha a Sobiranistes?

Hi ha milers de persones apuntades en un llistat d’adhesió al partit polític.