El perill que es retardi la formació de Govern després del 28-A, segons l'Elcano: pèrdua d'influència a la UE

Espanya pot perdre opcionsd’influir a la UE i de guanyar quota de poder a les institucions comunitàries si els resultats del 28-A no són concloents i les negociacions per formar Govern es demoren, segons constata el Reial Institut Elcano en una anàlisi titulada ‘Cap a un ecosistema d’influència espanyola a Brussel·les’.

El text afirma que el Govern espanyol hauria de dissenyar una "estratègia nacional d’influència" a la UE per al període 2019-2024, i concretar quin tipus d’UE vol i quins seran els seus temes prioritaris.

Encara més, creu que aquesta visió hauria de comptar amb el consens polític més gran possible, tot i que sigui una declaració de principis, per dotar-la de "coherència" i "continuïtat" de cara, sobretot, als funcionaris i actors de la societat civil espanyola a Brussel·les. No obstant, assumeix que "la debilitat parlamentària del govern socialista" i la convocatòriad’eleccions generals per al 28 d’abril compliquen aquesta possibilitat.

Després del 28-A, avisa que si les negociacions per formar Govern es dilatessin, "debilitarien l’Executiu espanyol a Brussel·les i distraurien la seva atenció política a l’hora del repartiment de poder europeu, que requereix una important inversió en temps i energia".

Opcions de guanyar pes

De la mateixa manera, els investigadors assumeixen que "la crisi catalana [encara no resolta] continuarà requerint bona part del capital polític del Govern i dels altres representants espanyols a la UE".

I això malgrat que Espanya té opcions de guanyar pes a la UE per diversos motius: el buit que deixarà la sortida del Regne Unit, el ‘replegament’ euroescèptic d’altres països 'grans’ com Itàlia i Polònia, l’alta probabilitat de començar a ser contribuent net i el pes que els principals partits –sobretot el PSOE, el PP i Ciutadans– tenen en els seus respectius grups europeus.

No obstant, el calendari juga en contra: les eleccions europees se celebraran un mes després que les generals –i alhora que les autonòmiques i municipals. La previsió és que el nou president de la Comissió Europea sigui votat a Estrasburg i que a la tardor comencin les audiències als candidats a comissaris –que són proposats pels Governs nacionals. El 31 d’octubre hauria de prendre possessió la nova comissió.

Així, el primer que haurà de fer el Govern és decidir si licita per un delstres grans càrrecs polítics que es negocien (presidència de la Comissió, del Consell Europeu, i Alt Representant d’Afers Exteriors i Seguretat) o si, al contrari, opta per una vicepresidència o comissaria de pes o d’especial rellevància per als interessos d’Espanya.

Amb el sistema de 'Spitzenkandidaten', el president de la Comissió se suposa reservat a la família política que obtingui més vots, però a la pròxima Eurocambra és molt possible que amb un acord de populars i socialistes no n’hi hagi prou per garantir-li la investidura.

Amb tot, l’anàlisi d’Elcano se centra en la necessitat, no ja de copar llocs de gran visibilitat, sinó de construir un ecosistema d’influència coherent amb presència de funcionaris espanyols en alts nivells de les institucions i, a més, amb contactes fluids amb la representació espanyola, les comunitats autònomes, els eurodiputats i les associacions de la societat civil.

En la comissió, l’alt representant té la iniciativa per elegir els 11 membres del seu gabinet i pot utilitzar-los com a "cromos" per intercanviar amb altres països; en el cas d’un comissari, són set.

Direccions generals i gabinets

En aquest escenari, el Govern haurà d’anar a totes per col·locar espanyols als equips de transició que preparen les audiències dels comissaris, amb vista a estar després als seus gabinets. També a augmentar el nombred’espanyols a les direccions generals i, en tots els àmbits, a fomentar xarxes d’influència espanyola entre gabinets dels diferents comissaris.

En aquest punt, l’informe destaca que la Comissió Europea ara encoratja que el seu personal mantingui contacte amb els seus països de procedència per incorporar les seves sensibilitats. I cita exemples d’èxit, com la capacitat de França d’influir en matèria de defensa, els Països Baixos en temes monetaris i Itàlia en temes fiscals.

Quant a les altres institucions, aconsella reforçar la presència d’espanyols a la direcció general i institucional de la Secretaria General del Consell.

Parlament Europeu

Quant al Parlament Europeu, avisa que no es coneix prou que els eurodiputats tenen més marge d’autonomia política i responsabilitat legislativa "que el disciplinat diputat nacional" i per això aconsella seleccionar-los per "criteris professionals": idiomes, coneixement dels temes i habilitat del treball en xarxa.

Encara més, l’informe afirma que, pel que fa als eurodiputats, "hi ha marge per millorar la seva selecció". També apunta que la incorporació de noves cares ha de ser compatible amb mantenir els qui han treballat aquesta legislatura i han generat "xarxes personals valuoses".

Altres tasques pendents en aquest àmbit són una millor coordinació dels eurodiputats amb el Govern, com fa Alemanya, i una estratègia de presència als òrgans de govern de comissions parlamentàries.

Eurodiputats estrangers

Notícies relacionades

Junqueras serà candidat a presidir la Comissió Europea

Borrell serà el candidat del PSOE a les europees

Finalment, aconsella identificar eurodiputats no espanyols que coneguin bé Espanya i les seves prioritats i treballar amb ells en assumptes com Gibraltar i Catalunya, "on és fonamental ser proactius ja que el Parlament és la institució políticament més porosa i susceptible d’acceptar certes narratives simplistes i demagògiques".

"Combinant una millor política de comunicació i apostant per eurodiputatsd’altres nacionalitats que comprenguin aquests temes, s’estalvia als espanyols haver de gastar massa capital polític", explica l’informe i, a més, es guanya efectivitat. L’exemple aquí seria la defensa de la Constitució espanyola que ha fet en els últims anys el president de la institució, Antonio Tajani.