Anar al contingut

ELECCIONS DEL 28-A

Últim avís a Torra perquè retiri els llaços

La Junta Electoral adverteix el president que pot incórrer en responsabilitats penals

El president pren aquest dimarts una decisió pensant en els funcionaris i en els seus socis d'ERC

Fidel Masreal / Xabi Barrena / Miguel Ángel Rodríguez

Últim avís a Quim Torra perquè retiri els llaços grocs i les estelades. La Junta Electoral Central (JEC) no ha pres en consideració els arguments que el president de la Generalitat va donar en el seu recurs per mirar d’esquivar la prohibició d’exhibir als edificis públics els símbols independentistes. Té fins a la tarda d’aquest dimarts per despenjar-los; si no, s’exposa fins i tot a “responsabilitats penals”.

Torra ha de prendre una decisió en poques hores tenint en compte múltiples circumstàncies. La primera és aquesta amenaça de la JEC, que li pot valer el seu primer plet per desobediència, perquè el PSOE ja ha insinuat que pensa acudir a la fiscalia si no acata la prohibició. Justament aquest és un dels delictes –el menor– de què s’acusa els líders independentistes que estan sent jutjats en el Tribunal Suprem, en el recolzament del qual s’exhibeixen els llaços grocs.

La JEC considera que, en període electoral, l’exhibició de llaços i altres símbols independentistes no és compatible amb el principi de neutralitat exigit a les institucions. Com que només representen “una part” de la societat catalana, conclou, són emblemes “legítims” que es poden incloure en la propaganda dels partits, però no als edificis públics. En la resolució publicada aquest dilluns se li donen a Torra les últimes 24 hores perquè compleixi.

El president també va al·legar la dificultat que suposava treure llaços i estelades d’edificis que, en alguns casos, no són propietat de la Generalitat. Però la Junta Electoral rebutja també aquest argument, que “no pot ser excusa” per executar l’ordre perquè n’hi hauria prou que es comuniqués quins són aquests casos. Per tot això, el text inclou una advertència que al·ludeix a “les responsabilitats administratives i, si no, penals en què pogués incórrer si persisteix en la desobediència”.

Protegir els funcionaris

A l’espera que es decideixi, fonts del Govern assenyalen que Torra no desitja perjudicar cap funcionari públic, per la qual cosa és d’esperar que d’una o altra manera –s’ha parlat d’algunes solucions “imaginatives”– es plegui davant de l’ultimàtum. Sobretot, perquè no vol que la Junta Electoral enviï notificacions o advertències dirigides a centres escolars en relació amb els símbols. No obstant, aquestes mateixes veus afirmen que el president no tem que el conflicte pugui derivar en una acusació de desobediència, perquè no se substanciaria a curt termini.

Però Torra també ha de tenir en compte que el seu és un Govern plural. I que a ERC es manté vigent la doctrina que va fixar el líder del partit, Oriol Junqueras, poc després de les eleccions del 21-D. En concret, quant al debat entre republicans i postconvergents a compte de la possible o no investidura a distància de Carles Puigdemont. En aquesta ocasió, Junqueras, veient que la postconvergència pressionava el president del Parlament, Roger Torrent, per una investidura que, encara que s’hauria votat, no hauria sigut mai efectiva, va traslladar un missatge clar i diàfan: “Ni un sol imputat per qüestions que no signifiquin un canvi evident de la situació”. Prou de focs d’artifici, en definitiva.

Assumptes menors per a ERC

I la decisió de la JEC i els llaços cauen de ple en aquesta categoria d’assumptes menors pels quals no val la pena arriscar el futur polític ni personal de ningú, apunten diverses veus dels republicans. Així, ERC es manté a l’expectativa, per tal com de moment entén que la responsabilitat dels actes de Torra se circumscriu al mateix president.

Els republicans, així mateix, vigilen els moviments del Govern. Se sorprenen que dues conselleres renunciïn al càrrec, el més alt, presidència a part, al qual es pot aspirar en l’escalafó polític català, sobretot si ets nacionalista, per ser diputada al Congrés (Laura Borràs) i regidora de Barcelona (Elsa Artadi). Una visió “molt autonomista” de la importància relativa de cada càrrec. “Llevat que el que es busqui és protegir-les d’alguna cosa”, apunta una veu del partit.