La Fiscalia treu importància al pla de Trapero sobre Puigdemont: se'l jutjarà per fets anteriors

La Fiscalia de l’Audiència Nacional no considera que el pla dels Mossos d’Esquadra per detenir l’expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers revelat pel major Josep Lluís Traperola setmana passada afecti la causa que se segueix contra ell a l’Audiència Nacional, ja que se’l jutjarà per fets anteriors, de manera que el presumpte delicte ja s’hauria comès.

Trapero està acusat de rebel·lió a l’Audiència Nacional i el Ministeri Públic demana per a ell 11 anys de presó pels fets ocorreguts el 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017. El pla del qual va parlar el major en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem s’hauria dissenyat el 25 d’octubre, de manera que no l’eximiria dels càrrecs que pesen contra ell, segons fonts jurídiques.

En un moment de la seva prolixa i extensa compareixença al Suprem dijous passat, Trapero va revelar, per a sorpresa de tots els presents a la sala, que des de "dos dies abans" de la declaració unilateral d’independència (DUI), aprovada el 27 d’octubre al Parlament, els Mossos ja havien previst un pla per si era necessari detenir tot el Govern.

També va afirmar que després de "la declaració" (la DUI), es va posar en contacte amb el llavors fiscal superior de Catalunya i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per transmetre’ls la disponibilitat de la policia autonòmica per posar-se a les seves ordres.

Primera notícia del pla 

Aquesta última idea ja havia sigut exposada per la defensa del major dels Mossos en escrits dirigits a l’Audiència Nacional, en el marc de la instrucció de la causa. No obstant, mai havia parlat, ni en les seves declaracions davant la jutge Carmen Lamela ni en la documentació aportada, que ja hi hagués un pla policial per a una suposada detenció de Puigdemont i els seus consellers, tal com han explicat les fonts consultades.

En qualsevol cas, a la Fiscalia no creuen que el presumpte pla pugui influir en el judici contra Trapero, ja que se l’acusa, tal com estableix el Ministeri Públic en el seu escrit, d’"inacció i abandó de funcions" en què haurien incorregut els Mossos durant la multitudinària concentració davant de la Conselleria d’Economia de la Generalitat durant un registre judicial el 20-S i la jornada del referèndum il·legal de l’1-O.

No obstant, aquestes fonts han destacat la importància que de cara al judici a l’Audiència Nacional –la data de la qual encara no ha sigut fixada–, tindrà la sentència que es dicti al Suprem contra els líders independentistes i quanta credibilitat s’atorgui al testimoni ofert pel major dels Mossos. Sense oblidar la contradicció en què podrien incórrer els dos procediments en les seves respectives sentències a l’haver sigut separats a finals del 2017 en dos tribunals, estratègia sobre la qual la Fiscalia s’hi havia oposat des del principi.

D’altra banda, en la seva declaració a l’alt tribunal, Trapero va confirmar el que ja havien indicat abans que ell els comissaris autonòmics Manel Castellví i Emili Quevedo: que el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum, van advertir Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn del risc de "desordres públics" l’1-O i els van demanar que desconvoquessin la votació, però que en van fer cas omís.

Segons les fonts jurídiques consultades, aquest fet sí que havia sigut relatat per Trapero en les seves declaracions a l’Audiència Nacional, si bé no havia fet servir termes tan "contundents". Durant la instrucció, Trapero va estar investigat per dos delictes de sedició i un d’organització criminal; després la Fiscalia el va acusar de rebel·lió.

Més contradiccions 

Notícies relacionades

Trapero estudia accions legals contra Nieto per vincular-lo a la fugida de Puigdemont

Trapero passa comptes al Suprem

A més, les fonts han remarcat el que consideren certes contradiccions entre el testimoni de l’excap dels Mossos al Suprem i les comunicacions que va intercanviar amb el fiscal superior de Catalunya: davant del tribunal que jutja el procés, es va escudar en la falta de mitjans i personal per justificar per què la policia autonòmica no havia fet més l’1-O, si bé els dies previs va rebutjar la coordinació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al·legant que disposava de prou efectius.

A més de Trapero, estan a l'espera de judici a l’Audiència Nacional els excaps polítics dels Mossos Pere Soler i César Puig, que també estan acusats de rebel·lió i s’enfronten a la mateixa petició de condemna. Per a la intendent Teresa Laplana se sol·liciten quatre anys de presó per un delicte de sedició. El judici s’espera per després de l’estiu.