El fiscal no veu delicte en els Mossos que van identificar 14 persones que van treure llaços grocs

La Fiscalia Superior de Catalunya veu "desencertat" que els Mossos identifiquessin 14 persones, entre les quals un guàrdia civil, que treien llaços grocs a diverses localitats de Tarragona (Mora la Nova, Tivissa i Vandellòs)  i recrimina a la Generalitat que deixés entreveure a aquests ciutadans que podien ser "severament" multats per la seva acció. Malgrat aquesta premissa, aquesta institució ha acordat arxivar la investigació, al concloure que no hi va haver infracció penal. Això sí, ha ordenat a la Fiscalia de Tarragona que investigui la filtració a particulars de part d’un atestat policial.

El tinent fiscal Pedro Ariche va obrir el 27 d’agost passat la investigació a instàncies de l’associació Impulso Ciudadano, plataforma presidida per José Domingo, després de la identificació per part dels Mossos de 14 persones que el 17 d’aquell mateix mes treien llaços grocs a les esmentades localitats, amb cúters, màscares i aerosols de defensa personal. Segons els denunciants l’actuació de la policia autonòmica podria ser "arbitrària, mancada de fonament legal i discriminatòria per raó d’ideologia". Les indagacions es van ampliar després a actes similars a l’Ametlla de Mar i Falset.

El fiscal sosté al seu decret d’arxiu que la gestió policial de l’incident "resulta si més no desafortunada, per no dir que constitueix un autèntic disbarat", ja que va ser "absolutament desencertada" i els agents van actuar amb una "preocupant desatenció" al seu deure d’"objectivitat i imparcialitat" a l’exercici de "rellevants funcions". També qüestiona el seu intent de judicialitzar una conducta, la de treure llaços grocs, que no mereix "retret penal".

L’escrit remarca que no consta que la direcció política de la Conselleria d’Interior donés instruccions sobre la manera concreta com havien d’intervenir els agents en relació amb la polèmica pels llaços grocs, després dels incidents de l’estiu passat entre partidaris i detractors d’aquest símbol en favor dels polítics presos.

Per aquesta raó, es refereix a la "concreta actuació" dels agents, que van elaborar un atestat en què "equivocadament" atribuïen als identificats diversos il·lícits penals a causa d’un "malentès zel professional" que no hauria "de perpetuar-se ni reproduir-se en el futur", havent de ser corregida a través dels mecanismes disciplinaris administratius interns, però, sobretot, amb formació.

Realitat "inexistent"

El fiscal també recrimina als agents que assumissin en l’atestat que els que treien llaços havien fet malbé béns públics, entre els quals un senyal metàl·lic situat al costat de l’entrada de Móra la Nova amb el lema "Benvinguts a la República Catalana".

"L’esmentat cartell refereix una suposada realitat inexistent. No es pot dir que un municipi de la comunitat autònoma de Catalunya és de –o pertany a– la República Catalana per la senzilla raó que no existeix, o únicament existeix en l’imaginari d’aquells que, sempre com a opció política legítima però com a mer exercici ideològic, creuen que hauria d’existir", afirma el fiscal.

En el seu escrit, el ministeri públic critica als Mossos que, paral·lelament a la via judicial –que va acabar arxivada– instessin de manera "incorrecta i inadequada" a la imposició d’una sanció administrativa als identificats, portats per la seva "deficient qualificació jurídica".

Retret a Buch

En aquest sentit, recrimina a la Conselleria d’Interior, dirigida per Miquel Buch, la seva "patent falta d’objectivitat, impròpia dels que exerceixen responsabilitats de Govern sobre una col·lectivitat de persones de molt diversa ideologia", al deixar entreveure que els que treuen llaços podrien haver comès una infracció greu de la llei de seguretat ciutadana i ser "severament" sancionats amb multes d’entre 601 i 30.000 euros, com va advertir el departament en el seu compte oficial de Twitter.

"El departament d’Interior es va permetre, en ocasió d’un nimi incident d’identificació d’unes persones que ‘feien soroll’, van retirar determinada simbologia de la via pública portant, al cap i a la fi, les mateixes eines o utillatge que fan servir els que prèviament l’hi ubiquen i, en el seu cas, 'van ratllar' un cartell metàl·lic de naturalesa privada instal·lat en lloc públic, dirigir un missatge comminatori" per als contraris als llaços grocs, apunta.

També retreu al departament d’Interior que no es prengués "la molèstia" de desmentir les "pertorbadores" informacions que apuntaven de forma alarmant que hi havia "grups paramilitars d’ideologia feixista" que "campaven poc menys que pels seus respectes pels pobles" traient llaços grocs.

No obstant, reconeix el fiscal que aquesta "palesa manca d’objectivitat a l’exercici de la funció pública" per part d’Interior tampoc és sancionable des del punt de vista penal i únicament correspon "el seu retret al pla de l’acció política partidista".

Notícies relacionades

La fiscalia investiga els Mossos per identificar persones que retiraven llaços grocs

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

El fiscal arxiva també la investigació relativa a la filtració de dades sobre la identificació, entre les quals que un dels que treia llaços era un agent fora de servei de la Guàrdia Civil, ja que ho van saber moltes persones, algunes d’elles alienes als Mossos.

Per contra, ordena al fiscal de Tarragona que obri una investigació sobre la "indeguda filtració" a particulars de documentació localitzada als identificats, com ara plans amb indicacions d’actuació en diverses poblacions, que figurava en l’atestat policial, al concloure que "no hi ha cap dubte" que necessàriament va tenir el seu origen en els Mossos de la comissaria de Móra la Nova.