Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

El fiscal demana investigar el responsable de Difusió per mentir al tribunal

El ministeri públic demana per primera vegada deduir testimoni contra un testimoni, cosa que es decidirà en sentència

L'exsecretari del Diplocat nega que des de l'organisme es pagués a observadors

Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

El fiscal demana investigar el responsable de Difusió per mentir al tribunal

Tribunal Suprem

Era qüestió de temps que la fiscalia demanés al tribunal del procés deduir testimoni (obrir una investigació) contra un testimoni per faltar a la veritat. Sobretot davant de casos com els protagonitzats pels que creien convèncer a algú de què van ser contactats per un “tal Toni”, de qui ho ignoraven tot, fins i tot quant els pagaria per treballs relacionats amb l’1-O. Ells es van deslliurar, però Jaume Mestre, que continua sent responsable de Difusió de la Generalitat, no ha tingut tanta sort i s’ha convertit en el primer testimoni contra el qual el ministeri públic ha demanat al tribunal que actuï.

El càrrec del Govern semblava empenyorat en contestar a totes les preguntes del fiscal Jaime Moreno amb monosíl·labs, com si provés de donar el menor nombre de dades possible, i els seus “no recordo” es veien una mica forçats, cosa que va portar el president del tribunal, Manuel Marchena, a advertir-lo que la deducció de testimoni per fals testimoni no només es produeix quan un testimoni menteix, sinó també quan prova de sostreure a la Sala “dades rellevants” per a l’esclariment dels fets. La decisió es coneixerà en la sentència que es dicti.

Les seves explicacions sobre com s’ocupa de la difusió de les campanyes publicitàries de la Generalitat, tret de la de Civisme, no van ser suficients. I més quan, tot i que quedés deserta, ell mateix va admetre que va veure “en els mitjans” l’anunci de la via del tren amb la referència al dret a decidir, gràcies a la Corporació Catalana de Mijtans Audivisuals. Això sí, va negar qualsevol relació amb les factures per 184.000 i 93.100 euros que l’entitat pública va passar al Departament de Presidència. La seva directora, Nùria Llorach, que es va negar a declarar davant de la Sala per estar imputada, el va identificar en instrucció com la persona que l’hi va encarregar.

Ningú va cobrar

Aleshores Mestre ja havia dit que cap de les empreses de publicitat que van participar en les campanyes del Registre de Catalans a l’Exterior i a Civisme va cobrar per la seva feina, després que qui era director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, digués que aquestes factures “no es podien pagar”.

Estudi Dada va renunciar a 10.829 euros. Focus, a 158.344 perquè els mitjans li deien que era “una campanya política” que no entrava en la tarifa de la de la Generalitat. “¿NothingAD i Cardumen van perdonar 80.000 euros?”, va preguntar el fiscal. “Pot ser”, va respondre el testimoni. Moreno hi va tornar a insistir: “¿És normal que els condonin les factures?”. “No”, va admetre Mestre. 

Cap pagament 

I si el laconisme va ser l’estil de Mestre, el seu successor a l’estrada va optar per la versió oposada: aclaparar amb dades el tribunal. Tal va ser la seva loquacitat, que Marchena li va arribar a recordar la seva condició d’imputat al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, perquè no es perjudiqués a si mateix, perquè una cosa és respondre amb detall, “amb algun exemple”, i una altra “que llegeixi tota la memòria”.

Alberto Royo, secretari del Diplocat fins a l’octubre del 2017, va negar que des d’aquest organisme de promoció de Catalunya a l’estranger es paguessin despeses d’observadors internacionals per a l’1-O. Va admetre que el 87% dels seus ingressos provenen de la Generalitat, però va negar que sigui un Ministeri de l’Exterior, tot i que el seu màxim sigui el president de la Generalitat. Va precisar que el seu objectiu és “la diplomàcia pública” i “donar a conèixer els actius de Catalunya, com ara aspectes econòmics, paisatge, esports...”.

El pagament de 40.591 euros a través d’una targeta de l’organisme el va emmarcar Royo en un programa de visitants internacionals: un grup de diputats estrangers que van ser a Catalunya del 29 de setembre al 2 d’octubre. “Una activitat molt habitual i que es fa cada mes”, va recalcar, que “es va realitzar a petició de diversos diputats catalans que seguien la situació catalana. Ells volien ser aquells dies a Catalunya per saber què passava”. 

Quant a l’altra partida sospitosa, de 54.030 euros, que va ser tornada, va dir que va ser una transferència a una empresa britànica perquè Wim Kok, exprimer ministre d’Holanda, participés en un estudi acadèmic sobre la situació de Catalunya sense relació amb l’1-O. “Diplocat no va estar implicat en cap referèndum i ens vam dedicar a fer la nostra feina que era donar a conèixer Catalunya a l’exterior”, va incidir.