Un Parlament amb sostre de vidre

Actualment, dels 135 diputats del Parlament, 59 són dones, que representen un 43,7% del ple. Una xifra que està per sobre del percentatge de dones alCongrés dels Diputats  (41,1%) i de la mitjana mundial en parlaments d’Estats (24,3%). Catalunya en Comú-Podem és el grup parlamentari que compta amb un percentatge de dones més elevat entre les seves files (57,1% després de la marxad’Elisenda Alamany), seguit –en ordre descendent– per la CUP i el PP, ERC, Ciutadans i el PSC-Units per Avançar. A la cua de la paritat hi ha Junts per Catalunya, amb només un 38,2% de dones entre els seus representants.

No obstant, la presència de dones no indica 'per se' que la Cambra sigui igualitària. De poc serveix la quota femenina si aquesta no es materialitza en els càrrecs de responsabilitat. En aquest aspecte, el tant per cent de dones disminueix dràsticament. En el cas de la Mesa del Parlament només hi ha una dona entre els set integrants, Adriana Delgado (JxCat), i el mateix passa amb la Mesa de la Diputació Permanent, l’òrgan que es reuneix quan expira la legislatura, en què Gemma Geis (JxCat) és l’única dona d’un total de cinc membres. La representació femenina ascendeix si ens fixem en la composició total de l’òrgan permanent, tot i que sense arribar a un 30%. Uns números que representen poc més de la meitat del total de dones parlamentàries.

El tant per cent de dones que presideixen comissions, tant legislatives com específiques, és també més baix que el de diputades. De les 30 comissions actives a la Cambra catalana en l’actual legislatura, només 10 estan presidides per dones. La Junta de Portaveus és l’òrgan amb més representació femenina, però, tot i així, no arriba al 42,9%. Dels seus 12 portaveus i representants, cinc són dones: dues dels comuns, una de Cs, una socialista i una d’ERC.

Una mirada retrospectiva

Des de la primera legislatura després del restabliment del Parlament –amb l’aprovació del’Estatut de Sau el 1980–, la presència de dones ha anat augmentant gradualment fins avui. En la primera legislatura, només set dels 130 diputats van ser dones. Aquesta xifra va anar augmentant en cada legislatura i ha assolit el seu màxim en l’actual, en què les dones representen gairebé un 44% del total.

Durant la dècada dels 80, el nombre de dones va passar de set el 1980 a 13 el 1988, una xifra que va augmentar fins a 31 a finals dels 90. Amb l’inici del nou segle, les dones van anar conquerint a poc a poc el Parlament i va ser llavors quan va tenir lloc l’augment més significatiu, passant de 31 diputades el 1999 a 44 el 2003. 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

El 2010, les diputades ja constituïen el 40% del ple i des d’aleshores el nombre de parlamentàries s’ha mantingut al voltant de 50, però sense arribar a superar mai encara els 67 seients que constitueixen la majoria. També va ser el 2010 la primera vegada que una dona –Núria de Gispert– va assumir la presidència del Parlament. Des d’aleshores, tres de les quatre legislatures les han presidit dones. De Gispert va repetir el 2012 i Carme Forcadell la va succeir el 2015.

La ideologia

En general, ha sigut sempre en les llistes dels grups d’esquerres on hi ha hagut un percentatge de dones més elevat, però amb l’inici de segle, i sobretot a partir de la vuitena legislatura, el tant per cent s’ha anat homogeneïtzant progressivament entre els diferents partits de diferents ideologies. Al llarg de les últimes legislatures, Cs ha sigut el partit, a escala general, amb una menor proporció de dones en les seves llistes, tot i que en l’última legislatura la presència femenina ha augmentat.