Final de la legislatura amb menys lleis de la història

El decret de dissolució de les Corts, que tornaran a constituir-se el 21 de maig, cinc dies abans del 26-M, ha entrat en vigor aquest dimarts. El nou període parlamentari s’obrirà després d’unes eleccions anticipades que redistribuiran els escons i els partits hauran d’assolir els seus primers acords en plena campanya per als comicis municipals, autonòmics i europeus del 26 de maig.

La legislatura que ara acaba en va tenir una de 'fallida’ com a predecessora. La del 2016 només va durar uns mesos, va deixar el comptador d’activitat a zero i es va convertir en la primera que no va aconseguir elegir president. Però aquesta també ha sigut una legislatura atípica. Ha sigut la segona més curta –no ha arribat als mil dies–, ha creat cinc vegades menys lleis que la mitjana de totes les legislatures i ha sigut la primera amb dos presidents de diferent color polític.

En tota la legislatura s’han aprovat només 33 lleis. La mitjana de les anteriors, sense comptar la del 2016, és de 175. El difícil equilibri de majories i la sensació de ser permanent en campanya electoral han convertit l’hemicicle en epicentre d’una agitada activitat política –també és l’única legislatura de la història que ha tingut dues mocions de censura i que ha vist triomfar una d’aquestes–, però amb pocs resultats legislatius.

Del Parlament han emanat, entre d’altres, una llei de secrets empresarials, la llei d’autònoms, dues reformes de la llei del poder judicial –una per incloure les mesures del pacte d’Estat contra la violència de gènere, i l’altra, per reajustar les vacances i permisos de jutges i magistrats–, una polèmica llei de protecció de dades, una altra que assegura el vot als discapacitats i un grapat de normes per traslladar directives europees. Però totes les grans reformes que van iniciar els seus treballs –es va arribar a constituir fins i tot una comissió per abordar el model territorial i canviar la Constitució– han caigut en sac foradat.

Vetos i pròrrogues

Aprovar una llei ha sigut una cursa d’obstacles. En primer lloc, gairebé un terç de les presentades no aconseguien esquivar el veto pressupostari del Govern del PP, que les tombava fins i tot abans que es poguessin prendre en consideració, cosa que va provocar un conflicte d’atribucions que va acabar en el Tribunal Constitucional (TC). Quan el PSOE va arribar a l’Executiu, va aixecar més de 40 d’aquests vetos, tot i que també va frenar alguna iniciativa. Moltes altres es van esllanguir mentre esperaven que la mesa, en mans del PP i Ciutadans, els trobés un buit per ser debatudes en el ple i les que van aconseguir el vistiplau perquè les comissions treballessin en els seus textos van acabar arrelant en una interminable pròrroga del termini d’esmenes.

Algunes lleis sumen més de 60 pròrrogues i finalment han decaigut amb l’avanç electoral. Decaurà fins i tot la pretenia reformar el reglament del Congrés per limitar les pròrrogues de terminis d’esmenes. De les 376 proposicions de llei que els grups han portat a la Cambra baixa, quan es van dissoldre les Corts, tres quartes parts continuaven pendents de tramitació. Algunes ni tan sols havien arribat al ple, però en d’altres ses senyories ja havien invertit molt temps i esforç.

La legislatura amb menys lleis aprovades sí que ha sigut prolixa en decrets llei, la via que ha trobat el Govern de Pedro Sánchez per legislar sense haver d’enfrontar-se a les difícils majories de la cambra. De moment, se n’han aprovat 59 –cinc més que la mitjana de les anteriors legislatures– i més de la meitat porten la firma del president, malgrat haver estat en l’Executiu la meitat de temps que Mariano Rajoy. I això sense comptar els que ja ha anunciat que continuarà aprovant cada divendres tot i que s’hagin dissolt les Corts.

El Congrés dels Diputats ha demanat un informe als seus serveis jurídics sobre com tramitar com a projecte de llei els decrets que arribin a la diputació permanent. Mención especial mereixen els lletrats de les Corts en aquesta legislatura de "primeres vegades", per intentar donar resposta a totes les situacions sobre les quals no hi havia precedents.

El PP, a la cua

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Units Podem és el grup parlamentari que més iniciatives ha portat a la cambra aquesta legislatura (3.414), seguit pel PSOE (2498). Els morats lideren sobretot les iniciatives legislatives: 123 davant les 49 del PP, 62 del PSOE, 34 de Cs, 19 d’ERC, 9 del grup basc i 48 del Grup Mixt. Però el més actiu ha sigut ERC, amb 482 iniciatives malgrat comptar només amb 9 diputats: la mitjana surt a 53,6 iniciatives per cap, amb permís del Grup Mixt, que té una mitjana de 73,3 iniciatives per diputat. Gairebé cinc vegades més que els diputats del PP, que només han presentat una mitjana d’11,6 iniciatives cadascun i així s’han situat al final de la taula. A ERC la segueix Units Podem, amb 51 iniciatives per diputat de mitjana, i Cs, amb 45. El PSOE passa a la cinquena posició, amb 29,7 iniciatives per parlamentari, seguit del PNB, amb 16,4. Una activitat gens menyspreable tot i que amb escassos resultats.

La legislatura que acabarà amb les eleccions del 28 d’abril ha tingut desenes de baixes. Algunes de tan conegudes com la de l’expresident Rajoy –diputat des de la tercera legislatura–, la de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i la de l’exministra María Dolores de Cospedal. També hem vist com abandonava el Congrés el cofundador de Podem Íñigo Errejón o el socialista Eduardo Madina. O fins i tot Sánchez, que va deixar el seu escó només començar la legislatura per tornar després al banc blau convertit en president del Govern.