Puig avança les autonòmiques valencianes per unir-les a les generals el 28-A

Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, ha decidit avançar les eleccions autonòmiques de la Comunitat Valenciana, previstes inicialment per al pròxim 26 de maig, per unir-les a les eleccions generals del 28 d’abril, una decisió que ha pres amb l’oposició dels seus socis de Compromís.

El socialista, després de reunir-se aquest matí amb Mónica Oltra, vicepresidenta i líder de Compromís, ha convocat un ple extraordinari del Consell per obtenir l’"acord" necessari per poder seguir amb els tràmits d’aquesta decisió. No ho ha aconseguit. Els consellers de Compromís han abandonat la sala sense que estigui clar quina fórmula jurídica s’utilitzarà per tirar endavant la convocatòria electoral. Puig té dues opcions: fer ús del seu vot de qualitat o nomenar un conseller sense cartera per tenir la majoria per convocar un ple que doni via lliure a l’acord. Sembla que hauria optat per la primera. 

Les bones perspectives electorals del PSOE per a aquesta cita nacional (ara mateix la mitjana de les enquestes li dona un 26% dels vots davant el 20,3% del PSPV en les autonòmiques valencianes del 2015), han animat Puig a fer ús de la capacitat que té la Comunitat Valenciana, com a nacionalitat històrica, de tenir un calendari electoral propi, tot i que, paradoxalment, no l’estrenarà fins a la següent convocatòria, ja que en aquesta les urnes coincidiran amb les estatals.

La justificació, a més d’assumir aquesta singularitat en el 600è aniversari de la Generalitat, apel·la a la previsió d’una participació més gran després de la irrupció de Vox en el panorama polític. "En un procés democràtic el que importa és que sigui la màxima gent la que decideixi el futur de la Comunitat", va afirmar Puig aquest diumenge.

Ruptura amb Compromís

La decisió suposa una ruptura (s’entén que temporal) amb Compromís, que ha sigut el seu soci de Govern estable en aquests últims quatre anys i que tem que unes eleccions en clau nacional el perjudiquin, en part perquè una de les seves fortaleses és el vot municipal, tot i que també li pot passar al PSPV.

En les últimes autonòmiques, Compromís va treure un 18,1% davant el 25,3% de les generals del 2016, però en aquesta cita va acudir-hi amb Podem i EU, que van sumar gairebé un 16% el 2015, i per això el seu percentatge va ser més petit, com li sol passar en les generals.

Mónica Oltra, vicepresidenta del Consell, va assegurar divendres passat en la roda de premsa per donar compte dels temes tractats en el ple que no hi ha "raons polítiques" per a un avançament que entén partidista. Des del seu partit s’agafen al fet que les Corts encara han de tramitar la llei del joc o aprovar una reforma constitucional pel dret civil valencià.

La líder de Compromís tornarà a ser la seva cap de llista, tot i que la formació ha de culminar aquesta setmana les seves primàries per completar-la.

Podem, per la seva banda, que ha sigut el soci extern del Govern del Botànic, s’ha mostrat durant l’últim any (el temps que Puig fa que simula amb aquesta decisió) contrari a l’avançament, però les seves males perspectives electorals l’han portat a canviar de posició i acceptar-lo. Esperen que la reaparició de Pablo Iglesias a la campanya nacional i la seva unió amb Esquerra Unida pugui mitigar la seva esperada caiguda.

De fet, entre els arguments que ha manejat l’entorn de Puig és que Podem pot tenir una caiguda en la convocatòria del maig que dificulti la reedició del pacte progressista.

Les conseqüències

La decisió de Puig, i el fet de no haver-la consensuat, obre una bretxa entre el president i la vicepresidenta, tots dos amb una bona relació, sintonia i capacitat d’apaivagament que han sigut clau en l’estabilitat que ha tingut el Govern valencià en una legislatura no exempta de turbulències. Encara així, a la sortida de la reunió d’aquest matí Oltra ha remarcat que es professen "un afecte i una lleialtat importants". Però, tot i així, la campanya electoral es preveu tensa entre les dues formacions.

Notícies relacionades

Vox es proposa frenar fugues dels seus votants al PP

El candidat de Junts aspira a la "restitució" com a president

La unilateralitat de Puig pot reforçar la idea d’Oltra, ja plantejada fa quatre anys i a la qual no ha renunciat, de mirar de ser ella la presidenta si hi continua havent majoria progressista a les Corts i convenç Podem, com va fer el 2015, de sumar els disputats de les dues formacions i sumen més que els del PSPV.

Aquesta negociació estaria condicionada per la que pugui produir-se a escala nacional si el PP, Ciutadans i Vox no sumen majoria al Congrés, però també per altres variables, com l’alcaldia de València si hi torna a haver possibilitat de pacte d’esquerres a la capital valenciana.