Cuixart sí que reivindica l'1-O

Des que va començar el judici al procés, Jordi Cuixart s’ha comportat de manera diferent de la resta d’acusats. Somriu des del banc dels acusats, saluda sovint el públic de la sala, se'l veu menys tens que els seus companys. També el seu interrogatori va ser diferent: imbuït d’una espècie d’aura mística que va ser molt celebrada per l’independentisme, no va treure importància al referèndum de l’1-O, sinó que el va reivindicar.

Cuixart, encara president d’Òmnium, va utilitzar un to col·loquial que va trasbalsar la fiscalia i li va valer alguna advertència del president del tribunal, Manuel Marchena. Pel seu discurs, més pensat per als llibres d’història que per obtenir una sentència favorable, van circular noms com el de Gandhi, el de Martin Luther King o el de la plaça de Tiannamen. Va semblar per moments que Cuixart i el seu interrogador fossin en universos paral·lels: si per a un el referèndum es va haver de paralitzar quan ho van ordenar el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per a l’altre l’1-O hauria de despertar “orgull” en “tots els ciutadans d’Espanya”, perquè va constituir “l’exercici de desobediència civil més gran que hi ha hagut a Europa”.

La tercera setmana de judici tindrà declaracions polítiques d’alt voltatge, com les de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría o Artur Mas. Però aquest dimarts, els interrogatoris dels dos últims encausats, Cuixart i Carme Forcadell, han servit de resum de les dues actituds que han pres fins ara els líders polítics processats per impulsar l’1-O i la declaració d’independència. L’expresidenta del Parlament es va adscriure a la dels que van matisar la importància de les fites polítiques sobiranistes d’octubre del 2017; el líder d’Òmnium va ser el més explícit entre els que els van defensar.

Transfiguració a la presó

El mateix Cuixart va explicitar la seva transfiguració, fruit de llargs mesos de presó preventiva. “Després de 500 dies a la presó, la meva prioritat no és sortir de la presó. Vull l’absolució, però la meva prioritat és la solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya”,va dir. I va voler remarcar el canvi que ha experimentat des que va declarar davant del jutge d’instrucció, Pablo Llarena, renegant de la seva moderació de llavors: “Estava vinculat a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos”.

La declaració de Cuixart va exercir d’element catàrtic per a l’independentisme. Després de dues setmanes en què els exconsellers del Govern van esmenar les seves paraules del convuls 2017, els principals líders del sobiranisme es van llançar a lloar la declaració del líder d’Òmnium. “Ha fet un al·legat històric en defensa de la desobediència civil”, va dir per exemple el president de la Generalitat, Quim Torra. “Cuixart és un torrent lluminós enmig d’una foscor aterridora”, va escriure a Twitter Carles Puigdemont, que comenta cada jornada del judici des de Bèlgica.

A l’expresident de la Generalitat li va venir molt bé la declaració de Cuixart per apuntalar el missatge polític que acabava de llançar des de la BBC. Puigdemont va declarar que es penedeix d’haver deixat “sense efecte” la declaració d’independència el 10 d’octubre del 2017, però aquesta èpica casava malament amb el realisme que han exhibit davant del Tribunal Suprem els que van ser membres del seu Govern. L’interrogatori de Cuixart li va servir per apuntalar el seu relat que els ‘fets d’octubre’ sí que van servir per a alguna cosa.

Forcadell rebaixa la DUI

Segurament Puigdemont no comptava que Carme Forcadell tornés a llançar aigua al vi a la tarda. L’expresidenta del Parlament va rebaixar de nou la declaració d’independència a la categoria de “declaració política” que ni tan sols es va arribar a votar perquè estava en el preàmbul del text sobre el qual es va pronunciar la Cambra. També es va desmarcar dels plans per aconseguir la secessió –va dir que no va participar “en cap estratègia”–, i fins i tot va assegurar que la Taula del Parlament no va tenir intenció en cap moment de desatendre el Tribunal Constitucional. El programa de Junts pel Sí, que contemplava la independència unilateral, no es va portar a la pràctica, va afegir.

A més de per la via de mostrar respecte a les institucions espanyoles, Forcadell es va defensar assegurant que no entrava dins de les seves funcions com a presidenta del Parlament avaluar la constitucionalitat de les propostes que sotmetia a votació, sinó només la seva adequació tècnica al reglament. Alhora, portava a Estrasburg la seva presó preventiva.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Els fiscals van incórrer de nou en errors –en la correlació de fets i dates, per exemple– i titubejos. Les acusacions podran a partir d’aquest dimecres, quan també tindrà opció de participar-hi per primera vegada els representants de Vox, corregir la impressió general que l’actitud violenta dels independentistes catalans, clau per sostenir el càrrec de rebel·lió, no està prou acreditat.

Rajoy, Sáenz de Santamaría i Mas, entre d’altres, obren el torn de declaracions dels testimonis. Tots són protagonistes ineludibles dels anys del procés,sobre la naturalesa real del qual discrepen tant els acusats.