Anar al contingut

L'Audiència Nacional ratifica la seva competència per jutjar Trapero

La Sala descarta que l'única rebel·lió que pugui jutjar sigui la terrorista

El tribunal demana a les defenses del major i de l'excúpula política dels mossos els seus escrits de defensa

Ángeles Vázquez

L'Audiència Nacional ratifica la seva competència per jutjar Trapero

DAVID CASTRO

La Secció Primera Penal de l’Audiència Nacional ha confirmat la seva competència per jutjar el major Josep Lluís Trapero, l’exsecretari general d’Interior de la Generalitat César Puig, l’exdirector dels Mossos Pere Soler i la intendenta Teresa Laplana pels delictes de rebel·lió –pels quals la Fiscalia acusa els tres primers– i sedició –a l’última–, pel que va passar el 20 i el 21 de setembre del 2017 i l’1-O. En una resolució ha rebutjat la falta de competència de l’Audiència plantejada per la defensa de Puig, a la qual es va adherir Soler, però no Trapero ni Laplana.

Les defenses que qüestionaven la competència van argumentar que els delictes de rebel·lió i sedició no van ser inclosos pel legislador entre les matèries atribuïdes a l’Audiència Nacional al no ser delictes contra la forma de govern, una categoria avui buida de contingut al haver-se descriminalitzat en el Codi Penal de 1995. Afegien que la disposició transitòria de la llei Orgànica 4/1988 només atribueix competència a aquest tribunal per conèixer delictes de rebel·lió si fossin executats per bandes armades o elements terroristes. El fiscal es va oposar als seus arguments i va defensar la competència amb una frase desafortunada en la qual apel·lava a la falta de serenitat a Catalunya per jutjar-los.

La Sala, en canvi, després d’analitzar la normativa i la jurisprudència sobre això, entén que l’atribució de la competència en aquestes matèries a un òrgan centralitzat i especialitzat és conforme a la Constitució. Argumenta que el Tribunal Constitucional ja va aclarir qualsevol dubte sobre la constitucionalitat de la connexió dels delictes de terrorisme i rebel·lió en una sentència de 1987.

Afegeix que “el legislador pot decidir la determinació de competències d’acord als interessos de la justícia i assignar a un òrgan judicial centralitzat la instrucció i enjudiciament de certs supòsits, en consideració a la seva naturalesa material, amplitud de l’àmbit territorial o transcendència per al conjunt de la societat, sense que això afecti la prohibició de jutges d’excepció”. La resolució rebutja que la competència per conèixer els delictes de rebel·lió es limiti a les comeses per bandes armades. 

Una vegada rebutjada la qüestió de competència, la Sala ha donat trasllat a les defenses perquè presentin el seu escrit de qualificació provisional.