L'Audiència Nacional ratifica la seva competència per jutjar Trapero
La Sala descarta que l'única rebel·lió que pugui jutjar sigui la terrorista
El tribunal demana a les defenses del major i de l'excúpula política dels mossos els seus escrits de defensa
abertran42958611 madrid 16 04 2018 politica indagatorias en la audiencia naci180416092608 /
La Secció Primera Penal de l’Audiència Nacional ha confirmat la seva competència per jutjar el majorJosep Lluís Trapero, l’exsecretari general d’Interior de la Generalitat César Puig,l’exdirector dels Mossos Pere Soler i la intendenta Teresa Laplana pels delictes de rebel·lió –pels quals la Fiscalia acusa els tres primers– i sedició –a l’última–, pel que va passar el 20 i el 21 de setembre del 2017 i l’1-O. En una resolució ha rebutjat la falta de competència de l’Audiència plantejada per la defensa de Puig, a la qual es va adherir Soler, però no Trapero ni Laplana.
Les defenses que qüestionaven la competència van argumentar que els delictes de rebel·lió i sedició no van ser inclosos pel legislador entre les matèries atribuïdes a l’Audiència Nacional al no ser delictes contra la forma de govern, una categoria avui buida de contingut al haver-se descriminalitzat en el Codi Penal de 1995. Afegien que la disposició transitòria de la llei Orgànica 4/1988 només atribueix competència a aquest tribunal per conèixer delictes de rebel·lió si fossin executats per bandes armades o elements terroristes. El fiscal es va oposar als seus arguments i va defensar la competència amb una frase desafortunada en la qual apel·lava a la falta de serenitat a Catalunya per jutjar-los.
La Sala, en canvi, després d’analitzar la normativa i la jurisprudència sobre això, entén que l’atribució de la competència en aquestes matèries a un òrgan centralitzat i especialitzat és conforme a la Constitució. Argumenta que el Tribunal Constitucional ja va aclarir qualsevol dubte sobre la constitucionalitat de la connexió dels delictes de terrorisme i rebel·lió en una sentència de 1987.
Notícies relacionadesAfegeix que “el legislador pot decidir la determinació de competències d’acord als interessos de la justícia i assignar a un òrgan judicial centralitzat la instrucció i enjudiciament de certs supòsits, en consideració a la seva naturalesa material, amplitud de l’àmbit territorial o transcendència per al conjunt de la societat, sense que això afecti la prohibició de jutges d’excepció”. La resolució rebutja que la competència per conèixer els delictes de rebel·lió es limiti a les comeses per bandes armades.
Una vegada rebutjada la qüestió de competència, la Sala ha donat trasllat a les defenses perquè presentin el seu escrit de qualificació provisional.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salaris Aquest és el sou d’un militar a Espanya
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya