Anar al contingut

Aturada de país

Punxada de la vaga independentista

Les aturades amb prou feines afecten el transport públic i no assoleixen el 30% de seguiment en sectors com el comerç, l'ensenyament o la funció pública

La convocatòria del sindicat Intersindical-CSC ha trobat els seus recolzaments més massius entre els estudiants universitaris, on ha assolit el 67%

Júlia Regué / Gabriel Ubieto

Punxada de la vaga independentista

ALBERT BERTRAN

L’independentisme  va tornar a unir forces aquest dijous als carrers, però no va aconseguir paralitzar l’economia catalana com s’havia proposat. La vaga general, convocada pel sindicat minoritari Intersindical-CSC i abraçada pel Govern i partits i entitats sobiranistes, es va visibilitzar al llarg del dia al centre de Barcelona i va dificultar la circulació en carreteres i autopistes amb els talls matutins dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Però el transport públic amb prou feines es va veure afectat i, segons dades ofertes per la Generalitat, l’aturada no va superar el 30% de seguiment en sectors com escoles i instituts, comerç i funció pública. L’àmbit en el qual van aglutinar més recolzaments, com sol ser habitual, va ser a les universitats, amb un seguiment del 67%. Botigues i parades van obrir, tot i que l’afluència de consumidors va ser menor que un dia habitual. Les dades de consum energètic van registrar un descens del 3,7% respecte a l’anterior.

Fonts de la Intersindical-CSC reconeixen que les xifres són inferiors a les registrades en la vaga del 3 d’octubre del 2017, dos dies després de la celebració del referèndum, però les van titllar d’“èxit”, a l’haver superat els percentatges de la convocatòria contigua, la del 8 de novembre. 

L’independentisme va repetir el guió d’altres mobilitzacions en un nou episodi del procés: el judici. Malgrat que la central convocant i el sindicat majoritari d’ensenyament USTEC hagin insistit que l’argumentari de la jornada se centrava en un clamor per la derogació de la reforma laboral que compleix set anys, els carrers es van tenyir d’estelades i llaços grocs sostinguts a l’aire, acompanyats per crits contra la vista al Tribunal Suprem i en favor de l’excarceració de nou dels dotze acusats. De fet, van fer coincidir la convocatòria amb l’arrencada del judici, ja que l’aturada es va registrar per al 7 de febrer però es va ajornar per adaptar-la al calendari de l’alt tribunal. 

Mobilitzacions

Els vaguistes es van conjurar al migdia a la plaça d’Universitat –de forma simultània a les capitals de comarca–, en una marxa laboral i estudiantil que va recórrer el centre de la ciutat. Unes 500 persones es van escindir del recorregut i van ocupar les vies del tren a l’estació de plaça de Catalunya. La diputada de la CUPMaria Sirvent, va intervenir amb les dotacions de Mossos d’Esquadra i els manifestants van acabar abandonant el perímetre. Els agents van recular i, al passeig de Gràcia, van carregar contra els concentrats després que alguns llancessin objectes contra el cordó policial. 

Malgrat que es va interrompre la circulació prop de tres hores en aquest punt, Rodalies i Ferrocarrils Catalans de la Generalitat es van ajustar als serveis mínims decretats i el funcionament tant del metro com dels autobusos gestionats per TMB tot just es va veure afectat.

A la tarda, unes 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana –200.000 a ulls dels organitzadors–, es van reunir als Jardinets de Gràcia i van recórrer sense incidents el passeig de Gràcia sota el lema ‘Sense drets no hi ha llibertats’. Els impulsors van carregar contra el Govern per no haver derogat la reforma laboral i van acusar l’Estat de voler dinamitar la immersió lingüística. “Som i serem vaga general tantes vegades com faci falta per defensar els drets de totes les persones”, van recalcar els portaveus.

En els parlaments que van posar el colofó a la marxa, la veu de la Intersindical-CSC, Àngels Massip, va censurar que no acceptarien una sentència condemnatòria per a la cúpula de l’1-O: “Volen que seguim agenollats i claudicats com a classe, i paralitzats i servils com a poble. Però ens mantindrem tossudament alçats”, va emfatitzar, ovacionada.

La jornada es va saldar amb quatre detinguts a tot Catalunya, principalment pels talls de carretera acusats d’atemptat a l’autoritat, i tant els anticapitalistes com els CDR van tornar a demanar el cessament de Miquel Buch al capdavant de la Conselleria d’Interior. 

Sindicalment aïllat

Si bé l’aturada va arribar impulsada per les forces polítiques sobiranistes, es va dur a terme d’esquena al món sindical. Dins d’aquest, únicament va rebre el recolzament explícit i actiu de l’USTEC, una central amb forta presència en escoles, instituts i universitats. A l’ensenyament el seguiment va ser del 27,9%, inferior al 34% registrat el 3 d’octubre del 2017.

Els majoritaris CCOO UGT se’n van desentendre, al no creure’s que la coincidència de la convocatòria i el judici del procés fossin simple casualitat. Altres centrals, com la CGT, afins i actives en anteriors episodis com les vagues del 3 d’octubre o el 8 de novembre, van veure la vaga amb cert recel, incòmodes amb l’explícit recolzament del Govern, que va suspendre la seva agenda pública. 

L’aïllament sindical de l’independentisme coincideix amb l’esgotament de diversos gremis, que arriben al 21 de febrer després d’una tardor calenta pel que fa a mobilitzacions. Això es percep entre col·lectius com la funció pública, que va evitar ‘in extremis’ una vaga per les pagues al desembre i la que va realitzar al novembre va ser només de dues hores.

Entre els funcionaris de la Generalitat, el seguiment va ser del 23,7%. Més acusat va ser la punxada entre els metges i altres sanitaris, que venen d’una vaga de cinc dies en els centres d’atenció primària també al desembre. Allà el seguiment va ser del 7,5%, menor que en les aturades anteriors, com la del 3 d’octubre del 2017, quan va ser del 15,8%.