El fiscal busca la violència

La violència, o l’absència d’aquesta, va centrar els interrogatoris de la sisena jornada del judici al procés. La fiscalia va aprofitar la declaració de Jordi Sànchez, màxim responsable de l’ANC durant els fets del 2017, per posar per fi el focus en el delicte de rebel·lió. L’acusat va defensar que les mobilitzacions, sobretot la del 20 de setembre davant la seu de Vicepresidència, van ser pacífiques, tot i que va quedar clar que les percepcions sobre les manifestacions d’aquells dies estan molt allunyades.

El dia va començar amb l’interrogatori a Santi Vila, la intervenció del qual s’esperava amb expectació abans que comencessin les sessions. Però, vist que la majoria d’exconsellers s’han afegit durant la vista a les seves tesis sobre l’1-O i la DUI –en resum, que van ser poc més que mobilitzacions de caràcter polític i que no van tenir cap valor legal–, el més notori que se li va escoltar va ser que les seves gestions per negociar una sortida amb el Govern espanyol del PP i amb el PSOE estaven avalades per Carles Puigdemont. L’interès de la jornada es va centrar a veure com abordaven les acusacions i les defenses el càrrec de rebel·lió. La fiscalia demana per als exmembres del Govern fins a 25 anys de presó –en el cas d’Oriol Junqueras– per aquest delicte, i 17 per als Jordis i per a Carme Forcadell.

En les sentències es veurà quina visió s’imposa, si la dels aldarulls violents que van dificultar els registres de la comitiva judicial o la de la llegítima protesta en què no es va produir “ni un sol llançament d’objectes” contra els guàrdia civils que van participar en l’operació. Conscient dels dubtes que està suscitant la seva tasca fins al moment, aquest dijous l’acusació es va esforçar més a demostrar que hi ha motius perquè nou dels acusats faci molts mesos que són en presó preventiva, i que hi ha base per imputar-los una rebel·lió. El fiscal Javier Zaragoza, el més incisiu fins al moment, va insistir molt en els vehicles de la Guàrdia Civil destrossats pels manifestants durant el 20 de setembre; Sànchez va condemnar aquests actes, però va dir que no són representatius de l’actitud general dels milers de concentrats. I que, en qualsevol cas, no va intentar ningú impedir que els agents duguessin a terme la tasca que els havia encarregat el jutge.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La picabaralla entre el fiscal i Sànchez a compte dels cotxes, el passadís que van fer voluntaris de l’ANC perquè sortís la comitiva judicial de l’edifici i els intents dels líders de les associacions independentistes d’enviar a casa seva els manifestants es va estendre durant molts minuts. “En cap moment es va apreciar tensió, va ser una jornada festiva”, es va defensar Sànchez, que està cridat a tenir un paper clau en la Crida que està posant en marxa Puigdemont. Mentre declarava, a Catalunya els CDR intentaven amb poc èxit paralitzar Catalunya durant una jornada de vaga general d’evident caire independentista.

Relats irreconciliables

Els relats sobre el que va passar entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre són irreconciliables, i es va tornar a demostrar quan el fiscal va preguntar sobre el paper de l’ANC durant els dies previs al referèndum. El fiscal va provar d’implicar Sànchez i l’associació que dirigeix en els intents de boicotejar l’acció de la Policia i la Guàrdia Civil durant aquella jornada; ho va fer fins i tot mitjançant un correu electrònic enviat a Sànchez en què se li proposava bloquejar amb vehicles els carrers adjacents als centres de votació. “Ni tan sols el vaig llegir”, va contestar l’acusat, que va arribar a comparar el cas amb el dels wasaps d’Ignacio Cosidó que van esquitxar el president del tribunal que el jutja, Manuel Marchena. Després, la defensa va buscar transmetre la imatge de l’1-O que ha calat en la majoria de l’independentisme amb la projecció del vídeo de la puntada de peu voladora d’un agent en un col·legi electoral.