JUDICI AL PROCÉS

Dolors Bassa: «L'1-O mai va ser un acte per a la independència»

L'exconsellera argumenta que va acatar "absolutament" la suspensió del TC

Argumenta davant del tribunal que "sempre es va plantejar la secessió com una cosa pactada"

declaraciones dolors bassa / periodico

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Família Dolors Bassa va sorprendre aquest dimecres el tribunal que jutja el procés amb una nova versió de l’independentisme sobre l’actuació del Govern després de ser anul·lada la llei de l’1-O  pelTribunal Constitucional (TC). Va afirmar que des d’aquell moment no es va adoptar cap mesura que l'executés, tot i que el referèndum es va realitzar l’1 d’octubre, com estava previst, per no ser delicte des del 2005 i considerar-se "un acte més dins de la legislatura, mai un acte concloent per a la independència".

L’acusada va explicar que d’una altra manera la independència hauria hagut de declarar-se el 3 d’octubre, però no es va fer el pas, perquè sempre es va tractar d’un acte per aconseguir a través del "diàleg, la negociació i el pacte" la consulta del sentir català. Per reafirmar les seves paraules va assegurar: "La prova és que som aquí i no hi ha independència. Sempre es va plantejar la independència com una cosa pactada".

Va justificar la llei de transitorietat a la república catalana que si finalment "s’arribava a un pacte" amb el Govern central per celebrar un referèndum havien de "tenir una cosa preparada". La llei del referèndum no es va executar amb cap mesura des de la seva suspensió pel Constitucional. Per això, es va suspendre la sindicatura electoral, que havia de comptabilitzar els vots de l’1-O, i que no es realitzés cap despesa.

Si no es va suspendre, va dir, perquè la seva celebració no era delicte i es va remetre a les normatives jurídiques internacionals i a experts en dret, que "deien que un referèndum tenia encaix en la Constitució si hi havia voluntat política", així com que "un 80% de la població el demandava". Va considerar "un conflicte competencial jurídic transitori" les seves desavinences amb el Constitucional. 

Bassa, que es va negar a contestar l’acusació de Vox, per "respecte a les dones d’Espanya i tolerància zero amb la violència de gènere", va coincidir amb el seu antecessor en els interrogatoris, Josep Rull, a admetre que va rebre sis requeriments de l’alt tribunal i a provar de comparar-ho amb els suposats incompliments per part del Govern central de les seves sentències. 

Sense garantia, la DUI

Segons la seva versió, la primera vegada en què es va adonar que es podia declarar la independència va ser amb l’intercanvi de cartes que es va produir entre l’expresident del Govern Mariano Rajoy i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont davant de la possibilitat d’aplicar l’article 155 de la Constitució.

El 26 d’octubre, Puigdemont va anunciar que convocaria eleccions, però com que hi va haver "tensions", va demanar garanties que no s’aplicaria el 155. Com que no les va aconseguir va instar el Parlament a "fer el que considerés més convenient" amb el pacte firmat pels partits en favor de la independència.

Centres cívics

D’ella depenien els centres cívics i el fiscal Fidel Cadena es va centrar en ells i en com ella va assumir les funcions dels seus directors la setmana abans de l’1-O. "Venia un cap de setmana i van començar a entrar en els centres cívics peticions per fer activitats molt diverses. Els centres cívics són per a la participació ciutadana. No ens hi podíem negar. Els directors tenien certa inquietud per si passava alguna cosa en aquestes activitats, per la qual cosa vaig assumir les seves competències, però no es va cessar ningú ni es va firmar cap treball. No tenia res a veure amb l’1-O", va assegurar, tot i que sí que va precisar que l’ordre era que les activitats acabessin abans de les 6 del matí d’aquell dia, en compliment de les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

"Sembla que a vegades hi va haver alguns problemes amb Unipost que en ocasions enviava factures que no eren", va respondre Bassa al ser presentada en relació amb una factura proforma trobada a l’empresa que va realitzar les paperetes de l’1-O i, en concret, una per 197.492,04 euros lliurada al seu departament.

Mil maneres d’evitar l’1-O

Notícies relacionades

L’exconsellera va assenyalar que durant la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia hi havia moltes persones protestant i es van donar fins i tot clavells a la guàrdia civil. I per això mai va pensar que durant l’1-O hi hagués incidents violents. "Se m’ocorren mil maneres d’evitar el referèndum sense atacar la gent que hi havia allà. Com desmerèixer els resultats o retirar les urnes quan ja s’hagués votat", va assegurar.

A preguntes del seu advocat, Bassa va equiparar la vaga del 3 d’octubre i la 8 del novembre del 2017, per afirmar que, en aquesta última, la ministra Fátima Báñez va firmar els serveis mínims perquè ella ja era a la presó.