Rull admet que "van teoritzar" sobre infraestructures que mai van crear

L’exconseller de Territori Josep Rull va admetre davant del tribunal del procés que l’independentisme sempre "havia plantejat tenir el control íntegre de totes les infraestructures" de l’Estat, com comptar amb una agència nacional d’intel·ligència, un sistema judicial i fins i tot una política pròpia de defensa, però no es van fer o no li consta que es fessin. La seva explicació davant de les preguntes de l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal es va limitar a reconèixer que "sempre es teoritza en relació amb aquests elements".

Prèviament ja havia dit que havia votat sí la declaració unilateral d’independència, que va situar "estrictament en termes polítics". Va explicar que "va ser una proposta formal, solemne, però una declaració de voluntat política en els termes en els quals el legislador va despenalitzar el 1995" el delicte de rebel·lió "quan no es produeix violència", perquè la seva intenció era que l’Estat no els apartés de l’"àmbit polític i pacífic" en què volien mantenir-se. 

En una línia similar a la dels acusats que el van precedir en l’ús de la paraula, va explicar que "el sistema ha de buscar els mecanismes per canalitzar la voluntat de la gent", perquè "dins de la Constitució espanyola, si hi ha voluntat política, pot celebrar-se un referèndum". "Si ens tanquen portes, n’obrim d’altres", es va justificar.

"Hi ha una permanent utilització del Tribunal Constitucional per l’Estat que s’ha deixat instrumentalitzar", va defensar Rull per negar-li "autoritat moral" i justificar que havia sigut advertit "almenys en sis ocasions" per l’alt tribunal, per exemple quan els pressupostos catalans van incloure una partida de més de 6,7 milions d’euros per a la celebració d’un referèndum.

“En qualsevol pressupost hi ha una referència a processos electorals, amb una partida específica. Quan jo votava aquella llei estava emparat amb el meu dret d’inviolabilitat parlamentària i no tenia consciència d’estar cometent una desobediència. Es va prioritzar una certa cautela davant de l’escenari d’un referèndum pactat”, va assenyalar.

Buscar l’equilibri

Com Jordi Turull es va emparar amb la ponderació per justificar la seva actuació. "Buscàvem l’equilibri de l’imperi de la llei i el principi democràtic", una cosa que després va exemplificar amb un triangle, els costats del qual es componien per "l’imperi de la llei, el principi democràtic i el de legalitat", fet que va motivar que Madrigal li retragués que fes més cas al Constitucional canadenc que a l’espanyol. Això sí, va negar que la convocatòria de l’1-O s’accelerés per avançar-se a la seva anul·lació pel TC. "Ho vaig fer en consciència pel mandat emanat d’un parlament democràtic i legítim i aquest decret expressava la voluntat canalitzada a les urnes a traves d’unes eleccions", ha dit, escudant-se.

Segons Rull, no hi va haver "cap despesa" en el referèndum, però es va negar a respondre a la fiscalia per la firma de l’acord firmat per tot el Govern per col·legiar les despeses. "Les finances de la Generalitat estaven absolutament controlades", fet que juntament amb el rigor dels funcionaris catalans feia "impossible desviar un sol euro".

"Confiança en el meu país"

I quant a les urnes i paperetes va dir que estava "convençut que n’hi hauria, perquè va ser una iniciativa extraordinària que va comprometre molta gent i la força de l’esperança és increïble". "Jo no sabia on s’havien construït ni on eren, però era una confiança profunda en el meu país, on hi ha un volum de ciutadans compromesos en aquesta causa de llibertat", va afirmar. 

A la pregunta de si no va témer per aquestes persones, va respondre: "Mai m’hauria imaginat que les forces i cossos de Seguretat haguessin utilitzat un nivell de violència com el que es va desplegar contra gent pacífica. Teníem el precedent del 9-N i no va passar absolutament res". El 20 de setembre, va afegir, no va veure "turba ni tumult", sinó una manifestació pacífica "contra unes detencions que la gent té dret a considerar arbitràries". 

Responsabilitat de consellers

En aquest sentit, ha afirmat que "no es va utilitzar un euro públic i si hi hagués algun tipus de dubte", sobre això l’haurien assumit "els consellers", perquè ells van posar la seva "última firma" a causa del control del Govern que "deixava la Generalitat com una mera gestoria".

Segons Rull, quan la interventora general catalana va deixar d’enviar comptes el setembre al Ministeri d’Hisenda es va tractar d’una "denúncia política, perquè els mecanismes de control es feien amb normalitat". "En qualsevol democràcia quan discrepes ho planteges en termes polítics i no pot ser perseguit ni denunciat", ha afirmat.

Després de defensar el paper dels alcaldes en l’1-O, que ha definit com "milers d’hores d’esperança" que volien "articular", Rull ha argumentat que "les persones que observaven es van quedar escandalitzades amb la violència" utilitzada per les forces i cossos de l’Estat. Quant al referèndum, ha assegurat que es va mantenir "ferma, inalterable” la seva "condició democràtica i pacífica” i va rebutjar "algun episodi singular comès per una o dues persones de manera puntual, però no per tota la gent”.

Manifestació i no turba

Quant a la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, Rull ha dit que el que va veure va ser "una manifestació cívica i pacífica". La fiscal li ha preguntat si sabia que la comissió judicial de "va estar retinguda 14 hores" i si "va sentir el que cridava la gent". L’exconseller ha dit que "cançons, crits... Era una mobilització a favor de la llibertat i la democràcia, protestant per unes detencions que molta gent té dret a considerar arbitràries, i en democràcia hi ha de dret a protestar el que es considera injust".

Rull ha admès el "problema de percepció" que té amb la fiscalia en relació amb el dret de reunió, manifestació i la llibertat ideològica, ha dit. "Vostès escriuen 'tumult, turba, massa, instrument coactiu', per mi, és dret de manifestació", ha dit. L’episodi s’ha tornat a repetir amb l’assetjament patit pels agents en certs hotels: la fiscal ho ha anomenat ‘escraches’ i Rull ha dit que no comparteix el terme, tot i que els condemna, així com tot ús de violència.

Ha afegit que, en un moment determinat, el fiscal general de l’Estat va dir: "No ens obliguin a anar més enllà de la llei", amb el que ha donat a entendre que, malgrat que la fiscalia és garant de la legalitat, això estigués relacionat amb l’ús d’una "violència desbocada".

Respecte al ferri ‘Moby Dada’, més conegut com a ‘Piolín’, al qual va negar l’atracament a Palamós, Rull s’ha esplaiat. Primer ha assenyalat que sol·licitava permís per reparar cabines i per a aquest port la joia de la corona són els creuers, per la qual cosa hauria sigut una responsabilitat per la seva part haver dit que sí, tot i que després ho va demanar com a vaixell hotel i, després, el Govern central el va incorporar com a vaixell d’Estat, moment en què es va traslladar a Barcelona. "Allotjada... jo m’atreviria a dir amuntegada durant tant temps", ha explicat Rull. Havien de sortir a fer exercici, i això, ha explicat, va posar en perill l’activitat de càrrega del port de Barcelona i que més d’un centenar de cotxes no poguessin embarcar rumb a la seva destinació. 

Català com a amenaça

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Prèviament, Rull havia lamentat davant el tribunal del procés que no hagi habilitat la consecució simultània perquè ell pugui declarar en català, ja que considera que amb la utilització d’intèrprets es perd la "plenitud" del seu testimoni. Ha afirmat que "amb massa freqüència" té "la sensació que la llengua catalana es veu com una amenaça o un problema", cosa que ha sigut ràpidament negada pel president del tribunal, Manuel Marchena. 

Per Rull, "el dret a poder utilitzar la llengua materna és fonamental, i amb la traducció consecutiva desapareix el principi d’oralitat i desapareix el dret a declarar en plenitud", en un assumpte que "no és menor", perquè la fiscalia li demana 16 anys de presó, l’advocacia, 11, i 74 l’acusació que exerceix Vox, a la qual s’ha negat a contestar per "respecte a les persones que pateixen racisme i transfòbia".