Anar al contingut

RETORN A LES URNES

Sánchez arrisca el 28-A per agafar el PP i Cs a contrapeu

El president intenta deixar Casado i Rivera sense temps per moderar-se

El PSOE creu que els mites d''Espanya es trenca' i el 'pacte ocult' ja no funcionen

Iolanda Mármol

Pedro Sánchez ha decidit arriscar-se amb el triple més difícil de la seva carrera política, l’avançament de les eleccions generals al 28 d’abril, des de la convicció que en l’arena política, com en el bàsquet, guanya qui controla els temps. 

No hi ha res que li garanteixi la victòria en què serà una de les disputes més agòniques de la democràcia. Res que li garanteixi que no se n’anirà a l’oposició després d’una victòria del tripartit de dretes o que hi hagi un altre empat catastròfic que obligui a la repetició dels comicis. Però després d’un maremàgnum de pressions, suggeriments, anàlisi i algun encàrrec, el president del Govern ha arribat a la conclusió que el moment adequat per llançar aquest triple és ara: posa fi a la legislatura per tornar a situar el  PSOE com a partit hegemònic que lideri un nou cicle polític, aprofitant que el seu adversari històric –el PP– es descompon i que l’últim rival que venia a 'sorpassar' el socialisme –Podem– no li serveix a hores d’ara ni de frontissa.

¿Per què eleccions ara? Com més aviat millor. El gabinet presidencial creu que la imatge de les tres dretes (PP, Ciutadans, Vox) unides a la plaça de Colón diumenge passat juga a favor del PSOE. Afirmen que va ser un error colossal elevar Santiago Abascal a la mateixa categoria. Ara, expliquen, Pablo Casado i Albert Rivera ja no tenen temps de moderar el seu discurs, de separar-se d’aquesta fotografia amb què el PSOE els perseguirà tota la campanya. Els agafen a contrapeu, buscant aquesta suma eclèctica de “centre”, “liberal”, “conservador” i “social” sense cola.

Sánchez, sostenen, fa mesos que es prepara per a una cursa electoral que té molt definida i en la qual sempre sobrevola la idea d’ordre. “Diguin-me clàssic, però un no pot Gobernar sense Pressupostos”, va respondre en la roda de premsa. Va tranquil·litzar, també tres grans col·lectius: tot i que la legislatura acabi, es mantenen les pujades del salari mínim, les pensions i el sou dels funcionaris.

Admeten les anàlisis de la Moncloa que hi pot haver animadversió més o menys generalitzada en determinats entorns contra l’independentisme,  però –al·leguen– ningú creu els dos missatges enviats per la dreta: ‘Espanya es trenca’ i el ‘pacte ocult’ amb el Govern. El judici del procés, que coincidirà amb la campanya (es dona per fet que el Tribunal Suprem no suspendrà el procés) també transmet a l’opinió pública que els responsables independentistes responen davant de la justícia, la qual cosa anul·laria aquesta sensació d’impunitat que aclama la dreta.

Quan el president va comparèixer aquest divendres per revelar la data electoral va abonar aquest argument. “La dreta defensa un tipus d’Espanya en la qual només caben ells, nosaltres defensem una Espanya inclusiva en la qual cap tothom, i aquest és el debat: "Volem una Espanya constitucional, orgullosa dels seus drets i llibertats o una que viu de l’enyorança d’un temps passat que no necessàriament va ser millor, al contrari. I aquest és el debat: ¿Quina Espanya volem?”, va plantejar.

Fonts governamentals expliquen que el missatge va ser preparat pel cap de Gabinet, Iván Redondo, amb aportacions de la vicepresidenta, Carmen Calvo, (tots dos van apostar pel 28-A) i reflexions personals de Sánchez. “El discurs està construït des del marc conceptual de la humilitat, la feina, el futur, conceptes molt blancs que es contraposen a l’atac dur de les dretes”, expliquen fonts governamentals.

Els barons remen junts

En clau interna, el cercle pròxim al president considera que les generals abans de les autonòmiques i municipals del 26 de maig enforteix la unitat. Sánchez s’evita versos solts i posa tots els seus barons a remar junts. Com millor li vagi a ell a les legislatives, més efecte arrossegament tindrà als territoris. Postergar-les a la tardor, com diversos dirigents socialistes proposaven, hauria deixat Sánchez en mans del resultat del 26-M, sense marge.

I la clau: ara el secretari general del PSOE podrà negociar la composició del Govern i els territoris en una sola partida. A ningú se li escapa que, tret que les tres dretes sumin per sobre de la majoria absoluta, la formació de Govern no serà fins a l’estiu. Tret que les urnes donin un resultat molt clar, no sembla lògic que el Rei cridi a consultes els candidats entre el 28-A i el 26-M gairebé interferint a la campanya.

Les enquestes internes animen. “Les perspectives són una mica més que raonables, són bones”, expliquen a aquest diari fonts governamentals. Perquè aquesta sensació es tradueixi en vots dins de l’urna, el PSOE necessita mobilitzar els progressistes que estan en l’atonia de l’abstenció, entorn de dos milions d’electors, la majoria exvotants socialistes i de Podem. Confien en el PSOE que la por de la ultradreta els activi.

Tot aquest pla, no cal dir-lo, pot ser el pròleg d’una victòria èpica o el relat de fantasia i brillantina que anunciava una derrota. En tot cas, en el ‘war room’ de la Moncloa van aprendre de la catàstrofe de les andaluses que les campanyes mouen ara més vot, creuen que aquesta serà decisiva i en dos actes: 28-A i 26-M.

Ningú vol parlar d’aliances. Encara. Però en l’entorn de Sánchez tenen clar que si les tres dretes sumen, Ciutadans no elegirà el PSOE de company de viatge. El repte és que Casado, Rivera i Abascal no arribin als 176 escons perquè Sánchez tingui l’oportunitat de teixir aliances (que difícilment seran les de la moció de censura). El festival d’enquestes comença diumenge.