L'estratègia de Casado amenaça de donar el cop de gràcia al PP a Catalunya

Fa unes setmanes, Pablo Casado admetia en privat i amb paraules crues que sabia que és gairebé impossible rescatar el PP català. El nombre de diputats populars al Parlament ha anat caient convocatòria rere convocatòria des que el procés independentista va començar a monopolitzar la política catalana: el 2012, ocupaven 19 escons; ara, quatre.

El president dels conservadors veu tan difícil frenar Ciutadans, el més votat en els últims comicis, que ha deixat de mirar els catalans com a possibles electors i prefereix centrar-se en els de la resta d’Espanya, on la greu crisi territorial és un element de mobilització (i d’enuig) contra el Govern de Pedro Sánchez.

Casado, en l’oposició, no ha de bregar amb la greu crisi territorial, com sí que va fer Mariano Rajoy a la Moncloa, i ha donat mostres que no se sent obligat a fer propostes polítiques per trobar solucions factibles per a aquest moment de tensió, amb el judici als dirigents independentistes a punt de començar.

Les eleccions municipals, autonòmiques i europees del maig ja són a prop i Vox continua creixent a les enquestes, amb un missatge radical contra l’independentisme al proposar la "suspensió de l’autonomia fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme i la depuració de responsabilitats civils i penals".

Al donar per perdudes les sigles a Catalunya, Casado no se sent impel·lit a mesurar les seves paraules per no ferir possibles votants, com va demostrar dijous quan va afirmar que "l’agenda que estem veient a Catalunya és l’agenda d’ETA".

Fonts de la direcció del PP assumeixen que l’estratègia desplegada aquestes setmanes per protestar contra la via de diàleg oberta per Sánchez amb la Generalitat pot suposar que obtinguin la meitat dels 214 regidors en les municipals. Alcaldies només en podrien perdre una, la que tenen, Pontons (Alt Penedès), però la recuperació dels consistoris de Castelldefels i Badalonaes pot complicar.

A aquesta possible desaparició a Catalunya es va referir el mateix Casado en una entrevista a l’agència EFE que va concedir aquesta setmana. "[Wiston] Churchill va guanyar la guerra i va perdre les eleccions. És que la política és instrumental, els partits som mers instruments per aconseguir un millor Govern i millor vida per als espanyols", va afirmar sense referir-se en els vots que aconsegueix en la resta d’Espanya gràcies a aquesta posició dura contra els independentistes.

La 'reconstrucció' del PPC

La marxa de Xavier García Albiol, ja desposseït de càrrecs amb l’abandonament de la presidència del partit a Catalunya i la seva marxa del Parlament, ha evidenciat la renovació de la direcció catalana. La victòria sense rivals d’Alejandro Fernández  ofereix a ulls dels afiliats una renovació discursiva amb un tarannà irònic que busca girar full i superar la desfeta electoral del 21-D.  

El nou líder s’ha proposat reconstruir el partit, però no des de l’enrenou i l’emocionalitat. La duresa dels al·legats de Casado es modula a Catalunya. El terreny en què aconseguir vots és diferent i els temps electorals també. Mentre el líder nacional tem una convocatòria a curt termini, la direcció de Fernández s’assenta amb uns temps més elàstics.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Fonts del partit asseguren que el calendari interfereix en el discurs i que a Catalunya cal saber afinar les declaracions que es fan en altaveus nacionals. Les sonades asseveracions de Casado equiparant la cúpula del procés amb ETA les rebaixen a una anàlisi del mateix partit, tot i que reconeixen que "descontextualitzades" poden no beneficiar-los. "Si el PP del País Basc va ser un mur de contenció, el PP català també ha de ser-lo ara. La comparació es fa perquè els nacionalistes persegueixen el mateix objectiu, no perquè utilitzin els mateixos mètodes", precisen, i atribueixen l’equivalència a la voluntat de l’independentisme de desancorar-se de la resta d’Espanya. Encara així, altres veus postil·len que "a Perpinyà (França) el separatisme va pactar un full de ruta amb ETA".

Sigui com sigui, al líder català se li ha encarregat arraconar Vox i recuperar els vots escapats de Ciutadans per mantenir-se a la Cambra catalana. L’ús del sarcasme és la seva principal eina per doblegar el relat dels independentistes, i l’assenyalament per inacció als taronges –a qui els reclamen una moció de censura contra Quim Torra que saben que perdrien a l’hemicicle– és el seu escut amb el votant del centredreta. A Vox prefereixen no esmentar-lo i es dirigeixen al partit com la "dreta identitària i antiliberal". Fenández entaularà la batalla conscient que els resultats de la seva legislatura assenyalaran el futur del partit a Catalunya.