Anar al contingut

sense acusació fiscal

L'advocat de tres acusats d'espionatge polític acusa el PP d'Aguirre d'iniciar el cas per "amagar" el de la Gürtel

El judici pel cas dels seguiments a Madrid arrenca després de patir tres arxivaments

La fiscalia sol·licita l'absolució dels acusats al considerar que no existeix cap infracció penal

El Periódico / Agencias

GRA434 GETAFE 09 12 2014 - Imagen facilitada por el PP madrileno del presidente de la Comunidad de Madrid Ignacio Gonzalez i y la presidenta del PP madrileno Esperanza Aguirre durante el acto de entrega de carnes a un centenar de nuevos afiliados del PP de Madrid celebrado esta tarde en la localidad madrilena de Getafe EFE Carlos Iglesias SOLO USO EDITORIAL

GRA434 GETAFE 09 12 2014 - Imagen facilitada por el PP madrileno del presidente de la Comunidad de Madrid Ignacio Gonzalez i y la presidenta del PP madrileno Esperanza Aguirre durante el acto de entrega de carnes a un centenar de nuevos afiliados del PP de Madrid celebrado esta tarde en la localidad madrilena de Getafe EFE Carlos Iglesias SOLO USO EDITORIAL / Carlos Iglesias (EFE)

L’advocat  de tres dels acusats en el judici pel presumpte espionatge polític a Madrid ha acusat aquest dilluns el Partit Popular de l’època d’Esperanza Aguirre d’iniciar el 2009 el cas per "amagar" l’esclat de la Gürtel i crear "una cortina de fum" amb aquesta investigació, focalitzant les mirades en els presumptes espies a sou.

Així ho ha manifestat el lletrat Ramón González Bosch a la seva arribada a l’Audiència Provincial de Madrid, on està previst que se seleccionin els membres del jurat popular que enjudiciaran els fets. La vista oral se celebra sense acusació fiscal i amb un calendari en què està previst que testifiquin els ex alts càrrecs del Govern regional Esperanza Aguirre, Ignacio González, Francisco Granados i Salvador Victoria. 

A la seva arribada, el lletrat defensor de José Manuel Pinto, Antonio Coronado i José Oreja ha fet al·lusió a la presumpta 'guerra interna' que hi havia entre els populars en aquella època, en què es tiraven "els trastos pel cap".

A més, ha manifestat que és "inexplicable" que del 2009 al 2014 el Govern regional manifestés que els acusats són innocents, i des de l’entrada de Cristina Cifuentes a la Comunitat es canviés la teoria amb un nou lletrat exercint com a acusació particular.

Maniobra electoral

Així mateix, ha recordat que en l’època en què es va iniciar la causa la llavors diputada regional socialista Maru Menéndez, llavors 'mà dreta' de Tomás Gómez, va iniciar "una guerra" contra el PP "per treure rèdit electoral". "Tot és fictici. Mai hi va haver espionatge. És absolutament malintencionat", ha recalcat, en relació amb les quantitats fixades per l’acusació socialista, basant-se en quantitats absurdes.

A més, ha insistit que Francisco Granados, ex secretari general del PP de Madrid i exconseller d’Interior, sabia "perfectament" el que passava i "no va fer res". "Jo he presentat 51 proves per plantejar el veritable culpable. I veure si va passar alguna cosa", ha remarcat. També ha dit que Aguirre i González "no acceptaran res".

Les acusacions particulars són l’Ajuntament  de Madrid, la Comunitat i l’exdiputada regional Carmen Méndez González. I l’acusació popular l’exerceix el PSOE de Madrid, que sol·licita penes d’entre dos i quatre anys de presó per als sis acusats per un delicte de malversació de cabals públics.

La vista oral del cas, la instrucció del qual es remunta al gener del 2009, ja s’ha arxivat tres vegades. La Fiscalia de Madrid sol·licita l’absolució dels acusats al considerar que no hi ha cap infracció penal en els suposats seguiments a diferents polítics de la Comunitat de Madrid.

Accions particulars

En canvi, les accions particulars acusen el director de Seguretat en l’època d’AguirreSergio Gamón, i cinc persones més, entre les quals, tres guàrdies civils. Al banc dels acusats s’hi asseuran l’exfuncionari José Manuel Pinto i els guàrdies civils José Oreja, Antonio Coronado i Luis Caro. També ho farà la mà dreta de Gamón, Miguel Castaño Grande. 

Va ser Manuel Cobo, ex mà dreta d’Alberto Ruiz Gallardón, que va denunciar que havia sigut víctima de vigilàncies entre l’abril i el maig del 2008. A les diligències s’hi va sumar la denúncia presentada per l’exconseller Alfredo Prada davant de la Fiscalia de Madrid. 

Els seguiments s’haurien realitzat en plena batalla pel poder dins del Partit Popular després que Mariano Rajoy perdés les eleccions generals del 2008. Cobo i Prada, llavors, estaven considerats adversaris d’Esperanza Aguirre. 

Testificals

Les testificals començaran el divendres 8 de febrer amb les compareixences, sol·licitades per la fiscalia, de Cobo, Prada, Francisco Mercado, Ignacio Palacios i tres agents de la Policia Nacional. A més, hi compareixerà Francisco Granados. 

Granados, ex secretari general del PP de Madrid, ja va comparèixer en la instrucció per explicar una reunió en què els guàrdies civils acusats li van comentar que els estaven obligant a fer els seguiments. 

L’11 de febrer serà el torn d’Ignacio González, Esperanza Aguirre, Yolanda Laviana Fernández, Marcos Peña Fernández i Mar Pérez Merino.

Les testificals seguiran un dia després amb Francisco Mercado Merino, José Manuel Romero, José Luis Olivera Serrano i un agent de la Policia Nacional.

El dia 13 de febrer testificaran Jaime Barrado González, Enrique Barón Castaño, Salvador Victoria, Agustín Carretero Sánchez i Marcos Peña Díaz.

En la comissió d’investigació, Antonio Coronado Martínez va assegurar que l’expresident regional havia sigut el que li havia ordenat seguir Cristina Cifuentes i Alberto Ruiz-Gallardón, els dos expresidents de la Comunitat. 

Sense acusació fiscal

Pel fiscal del cas, no ha quedat acreditada la intenció dels acusats d’utilitzar o destinar mitjans públics a usos aliens a la funció pública, ja que no han realitzat i ni tan sols han ordenat "intencionadament" cap actuació que no formés part de les funcions públiques que els estaven encomanades i, consegüentment, no s’ha generat cap perjudici a la Comunitat de Madrid". 

A més, assenyala que s’han aportat al procediment documents en què consten "suposats" informes de seguiment, que no han sigut obtinguts d’expedients administratius, "sinó que han sigut aportats al procés pel periodista, sense que tals parts responguin a seguiments reals realitzats, podent haver sigut elaborats amb un interès espuri per la persona que els va entregar a l’esmentat periodista". 

També recorda que tres dels acusats (José Oreja, José Luis Caro i Antonio Coronado) tenien, dins de l’acompliment de les funcions com a assessors de seguretat, la tasca de controlar nombrosos edificis públics on s’ubicaven les diferents conselleries de la Comunitat de Madrid, i altres organismes i seus oficials "llocs on solien acudir les persones a les quals suposadament es realitzaven els seguiments". 

Finalment, afegeix que "els posicionaments dels telèfons dels acusats obtinguts a través de les antenes BTS de Telefónica no permeten determinar de forma precisa i exacta la posició física real dels telèfons mòbils, ja que, a causa de la saturació, en ocasions el senyal dels telèfons es redirigeix a altres antenes més allunyades de la seva ubicació real".